- INFORMACIÓ -

 

Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.

PUBLICITAT

Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.

Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.

Leo Giménez – Foto: Valerià Benetó

Birra

La paraula birra, a més de significar ‘ovella vella que ha parit molt’, té el sentit de cervesa, ‘beguda alcohòlica i escumosa, de sabor amarg, elaborada amb grans d’ordi i altres cereals fermentats i aromatitzada amb llúpol, “Quan acabem de treballar ens farem dos birres fresquetes”.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el vocable birra en el Diccionari normatiu valencià, com a col·loquial. El tenen registrat també el Diccionari català-valencià-balear i el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir,

Han emprat esta veu, en els seus textos, Joan Francesc Mira, Ferran Torrent, Pep Castellano, Vicent Sanchis Martínez, Vicent Josep Escartí, Esperança Camps, Antoni Maestre Brotons, Pasqual Mas, Xavi Sarrià, Vicent Chilet, Joanjo Garcia, Àngela Rosa Menages i Josep Lacreu, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

Bodega (com a celler o tenda)

La paraula bodega té diversos significats. El més general és ‘espai interior d’una nau, des de la coberta fins a la quilla, destinat al transport de la càrrega’. Però també significa ‘establiment on es ven vi en gros, begudes envasades i comestibles diversos’ i ‘cambra, generalment baixa o subterrània, on es guarda i cria el vi’.

Els dos significats últims els ha arreplegat també l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià. Els registren també el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general de Francesc Ferrer Pastor i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV.

Han emprat la veu bodega, com a establiment de venda o guarda i criança de vi i altres begudes alcohòliques, un anònim-inventari de 1655 i els autors Josep Esplugues (1763), Josep Bernat i Baldoví,  Bertomeu Tormo, Joaquim Martí Gadea, Joaquim Amo, Daniel Garcia Ferrando, Lluís Fullana, Salvador Ferrandis, Josep Giner i Marco, Al Tall, Rafael Ventura Melià, Alfred Ayza, Xavier Casp, Biel Sansano, Josep Lluís Seguí, Emili Casanova, Quelo Romero, Clara Giner, Francesc Gisbert, Àlan Greus, Josep Millo i molts altres més, com mostra el Corpus Informatitzat del Valencià. 

Orso

El vocable orso té el sentit de ‘mamífer carnívor plantígrad de gran potència muscular, d’un metre d’alçada en la creu i metre i mig des de la punta del morro fins a la cua, de pelatge abundant, cap gran, ulls menuts, extremitats fortes i grans, amb arpes, i cua molt curta, que viu en les muntanyes boscoses i s’alimenta preferentment de vegetals’, que té el sinònim “os” (animal), en castellà, “oso”.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat la paraula orso en el Diccionari normatiu valencià. El tenen registrat també el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general de Francesc Ferrer Pastor i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV.

Han emprat la veu orso, en els seus textos, sant Vicent Ferrer, Joaquim Martí Gadea, Teodor Llorente, Gaetà Huguet, Joaquim Garcia Girona, Joan Olivares, Josep Lozano i Rafael Roca, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià i en altres documents. 

Templar

El verb templar té diversos sentits. Pot significar temperar, ‘fer que (una cosa) siga menys intensa, menys forta, moderar-la o suavitzar-la’, “Tempera l’aigua o ens cremarem”, “Temperar un debat”; ‘acomodar-se, adaptar-se’, “Templa eixe geni, que el tens massa fort”.

També té el sentit de ‘donar (a l’acer o al vidre) el punt de duresa i elasticitat adequat” i ‘afinar (un interval o un instrument) segons un temprament determinat’. Té els sinònims (totals o parcials) temprar, temperar, trempar, atemperar.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el verb templar, en els referits sentits, en el Diccionari normatiu valencià. El tenen registrat també el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV.  

Han emprat este verb, en els seus textos, Carles Ros, Josep Bernat i Baldoví, José Escrig, Josep Martí Gadea, Rafael Altamira, Josep Pascual Tirado, Joan Andrés Sorribes, Josep Ballester i Joaquim Martí Mestre, entre altres, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.

Templat -ada 

El vocable templat és el participi del verb templar, ‘L’oratge s’ha templat’, “L’acer no l’has templat prou’, “Ara l’aigua la tens templada, ni calenta ni gelada, bona per a dutxar-te”, però també significa ‘persona ben plantada, atractiva’, “Mira que templat i que guapo és el meu net’, “Les xiques d’este poble són ben templades i atractives”. 

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat l’adjectiu templat en el Diccionari normatiu valencià. El tenen registrat també el  Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV.

Han emprat el participi o adjectiu templat, en els seus textos, Joaquim Aierdi, Francesc Mulet, Josep Bernat i Baldoví, Constantí Llombart, Eduard Escalante, Joaquim Martí Gadea, Teodor Llorente, Joaquim Amo, Francesc Martínez i Martínez, Josep Pascual Tirado, Rafael Altamira, Manuel Sanchis Guarner, Josep Franco, Ferran Torrent, Voro López Verdejo, Emili Casanova, Manel Joan i Arinyó, Joaquim Martí Mestre, Isabel-Clara Simó, Carme Miquel, Jordi Raül Verdú, Pep Castellano, Josep Palomero, Toni Cucarella i Pasqual Alapont, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

Leo Giménez

- PUBLICITAT -