- INFORMACIÓ -

 

Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.

PUBLICITAT

Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.

Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.

Foto: Valerià Benetó

Alzhèimer

La veu alzhèimer, com a nom comú, significa ‘malaltia, generalment senil, que es caracteritza per atròfia cerebral, sovint acompanyada de demència’, “No deixem el iaio anar a soles pel carrer, que té l’alzhèimer molt avançat, i no sabrà tornar a casa”.

El nom d’esta malaltia prové del neuròleg alemany Alois Alzheimer, que va ser el primer a investigar i descriure els símptomes de la malaltia neurodegenerativa coneguda hui amb el seu cognom.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat la paraula alzhèimer en el Diccionari normatiu valencià. És, per tant, un vocable normatiu. També el registra el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir. Han emprat la veu alzhèimer Artur Ahuir, Francesc Bodí, Josep Lacreu i Vicent Marco, entre altres,  com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià. 

Antara

El vocable antara és ‘llenca de terra que, quan es fa la llaurada d’un bancal, queda sense llaurar en els caps i que després es llaura transversalment, es cava o es deixa sense conrear’. És parcialment sinònima de vora (de bancal).

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat la paraula antara en el Diccionari normatiu valencià. És, per tant, un vocable normatiu amb caràcter general. També la registren el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV.

Han emprat la veu antara Josep Bernat i Baldoví, Enric Lluch i Joaquim Martí Mestre, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià. 

Batidor

La paraula batidor fa referència a ‘pinta de forma allargada, que té una mitat proveïda de pues espesses i l’altra mitat de pues amples’, “Deixa’m un batidor per a fer-me el monyo”, “Sense batidor no puc pentinar-me”.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat la veu batidor en el Diccionari normatiu valencià. És, per tant, un vocable normatiu.

El registren també el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, el Diccionari pràctic d’ús del valencià (Bromera-Lacreu), el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV.

Han emprat la veu batidor Josep Maria Cabrera, José Escrig, Carmelina Sánchez-Cutillas, Xavier Casp, Bernat Capó, Rafa Gomar, Carme Miquel, Àngels Moreno, Toni Cucarella, Mariano Casas, Encarna Sant Celoni i Eugeni S. Reig, entre altres,  com mostra el Corpus Informatitzat del Valencià. 

Estudianta

La forma estudianta és el femení de estudiant, ‘persona que estudia en una institució d’ensenyança’, “La meua neboda ja ha acabat la carrera i ha trobat una bona ocupació, ja no és estudianta”. La veu estudianta també té el sentit pejoratiu de ‘dona astuta, aprofitosa’, com el castellà pájara. La forma estudianta, com a femení de estudiant, la registren la majoria dels diccionaris de referència d’esta llengua.

Han emprat la veu estudianta Mavi Dolç, Joaquim González Caturla, Mercé Viana, Àlan Greus, Consol Aguilar, Isabel-Clara Simó, Urbà Lozano, Sofia Moltó, Francesc Fenollosa, Vicent Garcia Perales, Francesc Bayarri, Josep Lacreu i Esperança Costa,  com indica el Corpus Informatitzat del Valencià. 

Practicanta

La forma practicanta és el femení de practicant, ‘tècnic/a sanitari/ària facultat/ada per a assistir el metge en la pràctica d’algunes actuacions clíniques menors’, “La practicanta està de vacacions, ara hi ha un practicant substitut”.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat la paraula practicanta en el Diccionari normatiu valencià. És, per tant, un vocable normatiu.

Leo Giménez

- PUBLICITAT -

Comentaris

Introduïu el vostre comentari
Introduïu el vostre nom ací