Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.
Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.
Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.
Barco
La paraula barco, ‘embarcació o nau gran’, és d’ús corrent a tot arreu de la nostra llengua, però ha tingut l’estigma de castellanisme. Literàriament ha sigut emprada per destacats literats i lingüistes com ara Josep Bernat i Baldoví, Teodor Llorente, Lluís Guarner, Emili Casanova, Josep Piera, Ferran Torrent, Josep Franco, Josep Lacreu, Vicent Garcia Perales, Urbà Lozano, Toni Cucarella, Juli Alandes i molts altres. També el català Josep Carner va fer ús del diminutiu barquet, en Bella terra, bella gent. A Catalunya hi va haver una polèmica en els anys noranta dels segle passat sobre la conveniència o no d’acceptar normativament eixe terme i finalment no hi va ser acceptat, es preferia vaixell.
Però alguns diccionaris, com el Gran Larousse català, el Diccionari pràctic d’ús del valencià, d’Edicions Bromera, el Gran diccionari 62 de la llengua catalana, d’Edicions 62, i el Diccionari de sinònims, d’Edicions Bromera, el tenen arreplegat, des de fa molt de temps, fent-se ressò del seu ús generalitzat. També l’inclou l’ésAdir, el portal de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, amb la marca ‘ús general’. Té els sinònims vaixell, nau, navili, embarcació. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat al mot barco caràcter normatiu en incloure’l en el Diccionari normatiu valencià.
Condicional de probabilitat
La normativa noucentista sempre ha considerat (i considera) que la probabilitat, a banda de manifestar-se amb adverbis i locucions adverbials, s’expressa amb la perífrasi de probabilitat deure + infinitiu, per exemple: “Deguí ser jo el que va provocar la confusió”, “Devien ser les xiquetes les que armaven tant de rebombori”. Però, en la realitat de la parla, eixes expressions també es fan amb el condicional de probabilitat: “Seria jo el que va provocat la confusió”, “Serien les xiquetes les que armaven tant de rebombori”. És per això que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha considerat pertinent preceptuar que el condicional de probabilitat siga també normatiu, i així ho disposa en la Gramàtica normativa valenciana, amb una frase com “Em va dir que la frontera de sa casa tindria (o devia tindre) més de sis metres d’amplària”.
De calent
La locució adverbial de calent té dos significats, i els dos han sigut arreplegats en el Diccionari normatiu valencià. Una de les accepcions és ‘aliments guisats que es prenen generalment calents’, “Hui m’abellix menjar de calent, estic fart d’entrepans”, “S’ha de menjar de calent, almenys una vegada al dia”. L’altra acepció és ‘molt fort, amb molta intensitat, “Treballem de calent”, “Li han pegat de calent”, “Es divertixen de calent”, “L’aire bufa de calent”. El seu ús literari apareix documentat en el Corpus Informatitzat del Valencià en els dos sentits, per autors com Lluís Galiana, Teodor Llorente, Maria Beneito, Enric Valor, Josep Lozano, Rafael Ventura Melià, Josep Palomero, Joan Garí, Maurici Belmonte i molts altres. Esta locució té la sinònima de valent, molt emprada en textos literaris.
Decepcionar
Decepcionar, ‘causar, provocar decepció’, ‘no respondre a les expectatives d’algú’, ha sigut un verb que no ha tingut la condició de paraula normativa durant molts anys, i es preferia, principalment, decebre, per a designar l’esmentat significat, però l’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha inclòs en el Diccionari normatiu valencià. És, per tant, una paraula normativa, que podem dir i escriure en tot tipus de llenguatge, sense temor a incórrer en falta o errada. Abans de la inclusió en l’esmentat diccionari, ja l’havien arreplegat en les seues entrades el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, el SALT i altres. Té els sinònims decebre, desenganyar, desenxisar, desencisar, defraudar, desil·lusionar, etc.
