Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.
Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.
Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.
Autocine
El vocable autocine té el significat de ‘cine a l’aire lliure en el qual els espectadors poden seguir la projecció des de l’interior dels seus vehicles’, “Els autocines es posaren de moda fa quaranta anys, eren ideals per a les parelles de nóvios”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat caràcter normatiu definitivament a esta paraula incloent-la en el Diccionari normatiu valencià, que la tenen registrada també el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV.
Escai
El terme escai fa referència a ‘material sintètic que imita la pell’, “El sofà que he comprat és d’escai, que és més barat”. És un nom comú procedent d’una marca registrada. Extensió del nom de la marca comercial Skai. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat este terme en el Diccionari normatiu valencià, i li ha donat definitivament condició normativa. El Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ésAdir i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV també tenen inclòs este vocable en les seues pàgines, que ha sigut emprat per Elvira Cambrils, Manel Joan Arinyó, Xesco Guillem, Francesc Ferrer, Escrivà, Joan Josep Garcia Navarro, Xavier Sarrià, Xavier Berenguer, Sergi Pascual Tur i Joan Baptista Durà, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
Gomina
El vocable gomina significa ‘fixador dels cabells’, ‘producte cosmètic que aglutina els cabells, els dona volum i consistència, i evita que es despentinen’. “T’he comprat una botelleta de gomina, per a que vages amb el monyo ben engominat, com t’agrada”. Té el verb derivat engominar. Gomina té caràcter normatiu definitivament en haver-lo inclòs l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià. El tenen també registrat el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ésAdir i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. Ovidi Montllor, Gemma Lluch, Miquel Martínez, Francesc Gisbert, Isabel Clara Simó, Joan Francesc Mira, La Gossa Sorda, Obrint Pas, Manuel Àlamo, Lola Ivorra, Martinià Perona i Frederic Tarazona han emprat el terme gomina en alguna de les seues obres, articles o cançons, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.
Paperes
El terme papera sol usar-se en plural, paperes, quan fa referència a la parotiditis, ‘inflamació de les glàndules paròtides’, ‘‘infecció viral que afecta principalment les glàndules salivals i que pot produir inflamació en el coll’, “El xiquet deu tindre paperes, se li està unflant la papada”. Té el sinònim paps, més usat en la parla valenciana, i el geosinònim galteres, més propi de la variant catalana de la llengua. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha inclòs la forma papera, amb la marca de plural, en el sentit esmentat, en el Diccionari normatiu valencià. Té, per tant, caràcter normatiu. També tenen registrat este vocable el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu) i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. Han usat esta paraula Vicent Andrés Estellés, Miquel Domínguez i Barberà, Isabel Clara Simó, Toni Cucarella i Joaquim Martí Mestre, entre altres, com constata el Corpus Informatitzat del Valencià.
Paps
El vocable pap sol usar-se en plural, paps, quan fa referència a la parotiditis, ‘inflamació de les glàndules paròtides’, ‘‘infecció viral que afecta principalment les glàndules salivals i que pot produir inflamació en el coll’, “El xiquet deu tindre paps, se li està unflant la papada”. Té el sinònim paperes, també emprat en la parla valenciana, i el geosinònim galteres, més propi de la variant catalana de la llengua. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha arreplegat la forma pap, amb la marca de plural, en el sentit esmentat, en el Diccionari normatiu valencià i li ha donat categoria normativa. També la tenen registrada el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV.
