Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.
Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.
Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.
Aborronar
El verb aborronar té el significat de ‘posar els pèls de punta o la pell de gallina (a algú), per efecte d’una sensació física o emocional’, “Aquell crit l’aborronà”, “M’he aborronat de fred”. També significa ‘horroritzar’, “Aquella visió horrenda el va aborronar”. El registren pràcticament tots els diccionaris de referència o d’ús del valencià-català-balear, però els valencians el registren com a entrada principal, mentres que els catalans el consideren secundari, i el remeten a esborronar, que el consideren prioritari, en el referit sentit. En la parla valenciana aborronar és l’usual en el significat mencionat, i aixina ho reconeix l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) en el Diccionari normatiu valencià (DNV), que el considera principal, mentres que en l’entrada esborronar remet esta forma a aborronar.
Han emprat aborronar Josep Maria Cabrera, Constantí Llombart, Serafí Julià, Enric Valor, Miquel Adlert, Josep Piera, Toni Cucarella, Manel Joan i Arinyó, Manel Àlamo, Josep Lozano, Joan Torró, Pep Castellano, Jordi Colomina, Josep Lacreu, Joan Olivares i Toni Mollà, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
Amerar
El verb amerar té el significat de ‘banyar (alguna cosa) de manera que el líquid la penetre completament, que absorbisca la major quantitat possible de líquid’, “Amerar un drap”, “La pluja ha amerat la terra”, “S’ha posat a ploure i hem arribat completament amerats”, ‘arremullar (la calç viva) fins a convertir-la en pasta de calç amerada’, ‘posar a remulla les tiges (de lli, de cànem, de jute i d’altres vegetals fibrosos), per a fer-ne fermentar les parts llenyoses, “Amerar el lli”, “Amerar el cànem”, “Amerar l’espart”. En sentit figurat també té el sentit de ‘penetrar l’ànim (d’algú) un afecte, una idea, un sentiment’, “L’esperança l’amerava”, “Està enamorat de Pepa, està amerat d’ella”.
El verb i forma amerar es documenta en escrits anònims de 1376, en Història de la cultura valenciana, i en 1410, en Llibre de consells. L’han emprat en les seues obres Joan Roís de Corella (1495), Josep Esplugues, Josep Giner i Marco, Josep Lozano, Rafael Ventura Melià, Tobies Grimaltos, Jordi Colomina, Pilar Gregori, Josep Lacreu, Abelard Saragossà, Emili Casanova, Maria Josep Cuenca, Anna Moner, Rafa Roca, Antoni Ferrando, Josep Franco, Eduard Mira i Toni Cucarella, entre molts altres, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià.
El registren pràcticament tots els diccionaris de referència o d’ús del valencià-català-balear, però els valencians el registren com a entrada principal, mentres que els catalans el consideren secundari, remetent a amarar, que el consideren prioritari, en el referit sentit. En la parla valenciana amerar és l’usual en el significat mencionat, i aixina ho reconeix l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) en el Diccionari normatiu valencià (DNV). El verb i forma amarar, en el DNV, en primer lloc, té el significat de ‘posar-se en la superfície de l’aigua, un hidroavió, un avió amfibi o una astronau’. En segon lloc el diccionari de l’AVL també dona a este verb el sentit d’’amerar’, com a entrada secundària.
Arremullar
El verb arremullar té el significat de ‘posar (una cosa) en contacte amb aigua, vi o un altre líquid, perquè es dessale o se n’amere’, “Haurem d’arremullar els cigrons”, ‘mullar molt’, ‘banyar-se’, “Aquella pluja inesperada ens va arremullar”, ‘beure per a celebrar alguna cosa’, “Açò cal arremullar-ho: la notícia s’ho mereix’. Té el geosinònim remullar. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat arremullar, que és la forma usual en la parla valenciana, en el Diccionari normatiu valencià.
El tenen registrat també el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu) i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV.
Han emprat esta forma verbal Joaquim Amo, Josep Pascual Tirado, Enric Valor, Alfred Ayza, Enric Cardona, Francesc Viadel, Maria Isabel Guardiola, Joaquim Martí Mestre, Jordi Botella, Jordi Colomina i Joan Olivares, entre altres, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.
Estralejar
El verb estralejar té el significat de ‘disputar, discutir amb vehemència’, “Sempre estan estralejant”, ‘dir paraulotes, renecs, blasfèmies’. És un verb molt usual col·loquialment en gran part de la parla valenciana. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha registrat com a normatiu en el Diccionari normatiu valencià amb la marca de col·loquial.
El tenen registrat també el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Ferrer Pastor, i el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu).
El verb estralejar l’han emprat, entre altres, Josep Lozano, Marisol González, Joaquim Martí Mestre, Encarna Sant Celoni, Vicent Sanhermelando, Joan Olivares, Josep Millo, Teresa Broseta i Clara Laguarda, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
Flemàtic
L’adjectiu flemàtic significa ‘que té flema, calmós, apàtic’, “Un temperament flemàtic”, “Una persona flemàtica i indolent”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha registrat en el Diccionari normatiu valencià. Té el sinònim flegmàtic.
El tenen registrat també el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. També el registra el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir. Han emprat este adjectiu Martí Domínguez i Barberà i Vicent Enric Belda, entre altres, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià.
I tacó
La locució i tacó té el significat de ‘que passa d’una quantitat determinada’, “Són les huit i tacó”, “Me’n deus cinquanta i tacó’. Té el sinònim i escaig. En castellà, y pico. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat caràcter normatiu a esta locució i l’ha registrada en el Diccionari normatiu valencià.
