- PUBLICITAT -

 

Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.

Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.

Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.

Foto: Valerià Benetó

Apenar

El verb apenar té el significat de  ‘causar pena’, ‘afligir-se’, “No t’apenes que ja aprovaràs l’examen a la pròxima”, “La notícia l’ha apenada profundament”. Té caràcter normatiu definitivament en haver-lo arreplegat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià. El tenen registrat també el Diccionari català-valencià-balear, el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Han emprat el verb apenar José Escrig, Enric Valor i Pepa Guardiola, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

Bando

PUBLICITAT

El vocable bando té dos significats ben delimitats i diferents. Per una banda té el sentit de ‘facció, partit, parcialitat’, “Pere no és dels nostres, és d’un altre bando”, “És un traïdor: ha canviat de bando”. En este significat és sinònim bàndol. També té el sentit de ‘Crida, pregó o edicte, publicat per orde d’una autoritat, principalment, alcaldes o alcaldesses.’, ‘cartell amb què es fa públic un bando’, “S’ha publicat ja el bando de l’alcalde en què recorda al poble les mesures de seguretat pel coronavirus”, “L’alcaldessa publicarà un bando en què advertirà del perill de riuada”. En este significat té el sinònim ban. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat caràcter normatiu a bando en els dos significats descrits i l’ha inclòs en el Diccionari normatiu valencià. El Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV també tenen registrada la veu bando en els dos sentits descrits.

El vocable bando apareix documentat en diverses disposicions oficials escrites en els anys 1395, 1347 i 1375; en el Llibre dels feits del rei en Jaume (1380) i en textos d’Antoni Canals (1385, Jaume Roig, en l’Spill (1460), Bernat Fenollar (1493),  Pere Antoni Beuter (1538), Pere Joan Porcar (1585), Joaquim Aierdi (1661), Jaume Febrer (1701), Carlos León (1797), Francesc Mulet (1809), Constantí Llombart, Joaquim Martí Gadea, Joaquim Amo, Joaquim Garciá Girona, Francesc Martínez i Martínez, Lluís Guarner, Enric Valor, Miquel Adlert, Joan Gil Albors, Lluís Miret, Joaquim Martí Mestre, Carme Miquel, Josep Palomero, entre molts altres,  com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià. 

Boriol

La paraula boriol té diversos significats. Té el sentit de ‘volva, bri de cendra transportada pel vent’. També denomina una ‘au insectívora (Troglodytes troglodytes), molt menuda, de cos arredonit, i amb la cua curta i sovint dreta’. També anomenada caragolet. També dona nom a una planta poliol blanc, ‘planta herbàcia perenne (Satureja calamintha), aromàtica, vellosa, de fulles ovals crenulades, flors purpúries en ramells axil·lars i fruits amb quatre núcules, que té virtuts tòniques i estomacals’. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el vocable boriol en el Diccionari normatiu valencià. També el tenen arreplegat el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. 

Perorata

La paraula perorata té el significat de ‘discurs o raonament pedant o inoportú’, “Ja va Antoni amb les seues perorates d’arreglar el món, justetament ara, en plena festa de Nadal. Quin plom de tio”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha registrada en el Diccionari normatiu valencià. També la registren el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Han emprat la veu perorata en els seus textos Faust Hernández, Francesc Martínez i Martínez, Miquel Adlert, Francesc Collado, Xavier Casp, Joan Garí, Jordi Querol, Juli Capilla, Eduard Mira, Pasqual Mas i Josep Lacreu, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià. 

Xulla (com a apunts en un examen)

La paraula xulla, té els significats relacionats amb la carn per a menjar, com  ‘costella de corder, de porc, de cabrit, de bou’. Però col·loquialment també té el sentit d’apunts que es duen amagats per a consultar-los dissimuladament en un examen”, “Gràcies a la xulla que duia he tret un notable alt en l’examen d’història”, “La profe m’ha pillat la xulla i m’ha tirat de l’examen”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat caràcter normatiu, com a col·loquial, a este sentit de xulla, registrant-lo com una accepció d’esta veu, en el Diccionari normatiu valencià. La paraula chuleta del castellà és un préstec de les valencianocatalanes xulleta i xulla. I així consta en la corresponent entrada del Diccionari de la RAE. Esta accepció de xulla també la tenen registrada el Diccionari pràctic d’ús del valencià (Bromera-Lacreu) i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Han emprat el vocable xulla, com a apunts en un examen, Vicent Borràs, Julián Arribas, Manel Joan Arinyó, Pep Castellano, Vicent Mompó i Vicent Sanhermelando,  com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià.

Leo Giménez

- PUBLICITAT -