- PUBLICITAT -

 

Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.

Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.

Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.

Foto: Valerià Benetó

Anou

El vocable anou, usual en la parla valenciana, té el significat de ‘fruit de l’anouer, en forma de drupa ovoide i dividida en dos mitats dures, rugoses i simètriques, que conté una llavor comestible coberta d’una fina pellorfa de color terrós i dividida en dos mitats o gallons, lobulats irregularment’. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat caràcter normatiu, definitivament, a la paraula anou, en incloure-la en el Diccionari normatiu valencià. La tenen registrada també el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari pràctic d’ús del valencià (Bromera-Lacreu), el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV.. Té el sinònim nou, més usual en el català oriental. Escriptors i lingüistes com ara Joaquim Martí Gadea, Teodor Llorente, Josep Pascual Tirado, Enric Valor, Xavier Casp, Antoni Ferrando, Voro López Verdejo, Lluís Gimeno, Jordi Colomina, Xavier Mínguez i Felip Gumbau  han emprat la forma anou en els seus textos, com ens mostra el Corpus Informatitzat del Valencià. 

Escanejar, escàner

PUBLICITAT

El verb escanejar, adaptació de l’anglés scanner, té el significat d’’explorar per mitjà d’un escàner’, paraula esta que al seu torn té el sentit d’’aparell que explora un objecte de manera seqüencial, per agranament, i dona una imatge transformada de l’objecte original’, ‘aparell que explora una regió corporal de manera contínua i sistemàtica, especialment el destinat a obtindre tomografies’, ‘prova o exploració realitzada amb un escàner’. Escanejar i escàner els registren tots els diccionaris de referència normativa actualitzats, entre estos, el Diccionari normatiu valencià. No és normatiu escriure *escanejar ni *escànner. Han emprat escanejar o escàner  autors com ara Vicent Borràs, Maria B. Oltra, Rosa Sanchis, Xavier Aliaga, Jovi Lozano, Joan Andrés Sorribes, Lluís Miret, Vicent Pasqual, Francesc Bodí, Pasqual Alapont, Silvestre Vilaplana, Josep Franco, Esperança Camps, Mariano Casas, Anna I. Montesinos, Xavi Sarrià, Fina Bellver, Pep Castellano, Isabel-Clara Simó, Francesc Bayarri i Josep Millo, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

Nomenar (com a anomenardirmencionar)

El verb nomenar té dos significats. Té el sentit de ‘designar (a algú) per a un càrrec o una funció’, “L’han nomenat cap d’estudis’, “L’han nomenada consellera d’Agricultura”. Però també té el significat de ‘dir el nom’, ‘fer menció’, ‘anomenar’, “Mira, que justet, ara mateix estàvem nomenant-te”, “Quan et nomenen per l’altaveu, entres a la consulta 37”, “Esteve és una persona molt nomenada”. Este sentit de nomenar és usual en la parla valenciana i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha registrat en el Diccionari normatiu valencià. També el registren amb este significat el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), amb la marca ant., el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, amb la marca ant., i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.

Nomenar en el sentit de dir, de anomenar, mencionar, apareix en el Llibre d’establiment i ordenacions de la ciutat de València (1296), en Història de la cultura valenciana (1338), en els Sermons de sant Vicent Ferrer (1410), en el Curial e Guelfa (1442), en el Tirant lo Blanch, de Joanot Martorell (1490), en el Vita Christi, d’Isabel de Villena (1497), en Lo Cartoxà, de Joan Roís de Corella (1495). També l’han emprat Francesc Roig (1688), Jaume Febrer (1701), Lluís Galiana (1669), Carles Ros (1746), Josep Bernat i Baldoví, Eduard Escalante, Joaquim Martí Gadea, Joaquim Amo, Lluís Fullana, Salvador Guinot, Lluís Guarner, Maximilià Thous, Manel Sanchis Guarner, Enric Valor, Tyris, Carles Salvador, Isa Tròlec, Xavier Casp, Joan Pla, Mariano Casas, Maluy Benet, Emili Casanova, Maurici Belmonte, Al Tall, Pep Castellano, Carme Miquel, Francesc Gisbert, Joaquim Martí Mestre, Abelard Saragossà, Jordi Colomina, Agustí Colomer, Lourdes Boïgues i Lluís Mesa, entre molts altres, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.

Ocupa

El terme ocupa fa referència a ‘persona que s’establix il·legalment en una vivenda o un local buits per a usar-los com a propis’, “Uns ocupes s’han posat a viure en casa dels tios, aprofitant que estava buida”. El registren tots els diccionaris de referència normativa actuals.

Pírcing

El neologisme pírcing significa ‘tècnica que consistix a posar una joia o un adorn generalment metàl·lic, perforant la pell, les mucoses o altres teixits corporals’, ‘Joia o adorn que es posa per mitjà d’esta tècnica’. El registren tots els diccionaris de referència normativa actualitzats. Han emprat esta paraula Emili Piera, Àngels Moreno, Urbà Lozano, Rosa Sanchis, Joan Pla, Sico Fons, Lourdes Boïgues, Manel Álamo, Vicent Borràs i Josep Millo, com constata el Corpus Informatitzat del Valencià.

Sarvatxo

El vocable sarvatxo significa ‘rèptil saure (Lacerta sp), de color verdós, amb el dors cobert d’escates xicotetes, arredonides i juxtaposades, de potes curtes i cua llarga i cònica’, ‘peix (Callionymus festivus) de color gris verdós amb taquetes en els costats i les aletes dorsals juntes, la primera alta i en forma de falç’. També s’aplica a ‘persona vil o mesquina’. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat este vocable en el Diccionari normatiu valencià. El registren també el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACVTé el sinònim fardatxo i el geosinònim llangardaix. La paraula sarvatxo l’han emprada Pere Maria Orts, Toni Cucarella, Josep-Joan Miralles, Francesc X. Llorca, Víctor Labrado, Eugeni S. Reig, Josep Piera i Guillem Llera, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

Leo Giménez

- PUBLICITAT -