Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.
Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.
Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.
Amprat
La veu amprat pot ser el participi del verb amprar, “Volia amprar-li la moto al meu cosí, però no me la pot deixar, la necessita ell”, però també pot significar ‘insegur, incòmode, sense confiança en u mateix’, ‘cohibit’, “Em trobe amprat davant de ton pare, imposa per la seua serietat”, “La vaig pillar furtant en la botiga i ara quan ens veiem la trobe amprada”.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat la veu amprat en el sentit també de ‘cohibit, insegur’ en el Diccionari normatiu valencià. Eugeni S. Reig registra esta paraula en El valencià de sempre. Han emprat esta paraula en textos seus, amb esta accepció, Joaquim Amo, Enric Valor, Joan Olivares, Urbà Lozano, Toni Cucarella i Francesc Bodí, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià i altres publicacions.
Borrador
La paraula borrador significa ‘primera redacció d’un escrit o d’un text, sobre el qual es poden fer a posteriori les modificacions que calga a fi d’elaborar la redacció definitiva’, “Un primer borrador de la llei”, ‘paper o quadern on es fa l’esbós d’un escrit’, “He trobat els borradors de la meua primera novel·la”.
Borrar
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat la veu borrador en el Diccionari normatiu valencià. També el registren el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. Han emprat esta paraula Leopold Ignasi Planells (1677), Josep Esplugues (1763), José Escrig, Joaquim Martí Gadea, Joan Gil Albors, Xavier Casp, Àlan Greus, Enric Cardona i Joaquim Martí Mestre, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià.
El verb i forma borrar significa ‘traure borró, les plantes’ i també ‘fer desaparéixer (una cosa escrita, dibuixada, impresa o gravada) utilitzant qualsevol mitjà’, “Borra la pissarra”, “El dibuix s’ha borrat”; ‘ratllar (una o més paraules escrites) per a indicar així la seua supressió o per a fer-les illegibles’, “Havien esborrat els fragments més compromesos de la carta”; ‘fer desaparéixer (un sentiment, un record)’, “Vullc borrar això del meu pensament”. Té el sinònim esborrar.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el verb i forma borrar en el Diccionari normatiu valencià. També el registren el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. Han emprat este verb en els seus escrits Pere Joan Porcar (1585), Leopold Ignasi Planells (1677), Josep Esplugues (1763), Josep Bernat i Baldoví, Constantí Llombart, Joaquim Martí Gadea i Gaietà Huguet, entre altres, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.
Criminalitzar
El verb criminalitzar significa ‘atribuir caràcter criminal (a algú, a alguna ideologia, a alguna raça), “En el franquisme es criminalitzava la democràcia”, “A vegades es criminalitza els periodistes més crítics.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el verb criminalitzar en el Diccionari normatiu valencià. També el registren el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià i el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana. Han emprat este terme en els seus textos Modest Barrera, Juli Capilla, Gemma Pasqual, Gonçal Castelló, Laura Ballester, Marta Sorlí i Josep Lluís Pitarch, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
