- INFORMACIÓ -

 

Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.

PUBLICITAT

Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.

Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.

Ahí

L’adverbi ahí, ‘en eixe lloc’, té caràcter normatiu en tots els registres de la nostra llengua, en incloure’l l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en la Gramàtica normativa valenciana i en el Diccionari normatiu valencià. Frases amb ahí poden ser: “Deixeu-ho ahí damunt”. “Ací m’assente jo, i tu assentes ahí davant”, “Ara estem ací en casa, després ja passarem per ahí”, “Busqueu el gosset per ahí darrere, que per ací no el trobem”. És l’adverbi demostratiu de segon grau, un vocable perfectament integrat en la nostra parla i profusament emprat per lingüistes i escriptors, des de fa al voltant de tres segles i mig, com a mínim. L’han utilitzat una llarga nòmina d’autors, des de Pere Esteve, en Escrits valencians (1651), i Lluís Galiana, en la Rondalla de Rondalles (1769), fins a Eugeni S. Reig i Josep Lacreu, passant per Constantí Llombart, Teodor Llorente, Joaquim Garcia Girona, Carles Salvador, Enric Valor, Vicent Andrés Estellés, Manuel Sanchis Guarner, Lluís Fornés, Antoni Ferrando, Emili Casanova, Abelard Saragossà, Jordi Colomina, Josep Àngel Mas, Al Tall, Brauli Montoya, Maurici Belmonte, Alexandre Ordaz, Lucrècia de Borja i Bairén, Josep Ballester i molts altres, segons testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià. Ja l’havien inclòs en les seues pàgines el Diccionari català-valencià-balear, el SALT i el Diccionari pràctic d’ús del valencià (Bromera-Lacreu) i el diccionari de la RACV.

Degut a

La locució degut a, en sentit causal, “Degut a la sequera, el risc d’incendis forestals és molt alt”, l’ha incorporada l’Acadèmia Valenciana de la Llengua al codi normatiu, registrada en el Diccionari normatiu valencià. Posteriorment, l’Institut d’Estudis Catalans també l’ha arreplegada en els seus documents normatius en el mateix sentit. Abans eixa locució sols era normativa com a participi de deure seguit de la preposició a, com en “Els favors deguts al meu poble són molts”, “L’obediència deguda als pares cal mantindre-la”, mentres que el valor de nexe causal es feia sols amb a causa deper culpa de, o amb altres locucions causals, “No vam eixir de casa a causa / per culpa del fred”. Ara també és normatiu l’ús de degut a en frases com eixa, “No vam eixir de casa degut al fred”.

Derramar

El verb derramar té dos significats. El que arrepleguen tots els diccionaris és ‘repartir entre diferents persones (una contribució o una altra despesa eventual)’, cosa que es fa mitjançant una derrama, ‘contribució econòmica extraordinària o temporal’. Però hi ha un altre sentit de derramar, d’ús secular i actual, com és  ‘escampar o donar eixida (a allò que està comprimit, especialment un líquid), “S’ha bolcat el pitxer i s’ha derramat tot el vi per la taula”, “La ferida és molt fonda i ha derramat molta sang”, “Quantes llàgrimes derramades en este soterrar!”. En eixe significat, este verb és sinònim total o parcial de vessar, escampar, espargir. En este segon sentit mencionat, derramar ha sigut inclòs en el Diccionari normatiu valencià, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, de manera que és una accepció normativa, que apareix en Martí de Viciana, en 1492, i en Isabel de Villena, en 1497; també en Bernat i Baldoví, en 1845, i en Joaquim Martí Gadea, en 1891; Posteriorment, també han emprat derramar, com a ‘vessar, escampar, espargir’, Joan Gil Albors, Rafael Alemany, Joaquim Martí Mestre i altres, com certifica el Corpus Informatitzat del Valencià. Amb este sentit ja s’havia registrat anteriorment en el Diccionari català-valencià-balear, en el Diccionari general, de Ferrer Pastor, en el de la RACV i en altres reculls lèxics.

Gripar i engripar

El verb gripar, en valencià, té categoria normativa lingüística definitiva des que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha inclòs en el Diccionari normatiu valencià. És un terme relatiu al món de la mecànica i del motor d’explosió. Té el significat de ‘les peces d’un engranatge o motor, quan queden travades’, i més concretament, ‘referit a un motor, enganxar-se en alguna de les seues peces internes, generalment per falta de lubricant’, “El motor s’ha gripat, serà millor canviar-lo per un altre, este s’ha desbaratat del tot”. És un gal·licisme, un neologisme, procedent del francés gripper.

Molt diferent, de significat, és el verb, morfològicament semblant, engripar (-se), que té el sentit de ‘caure malalt/a de grip’, ‘agarrar la grip’, que al seu torn és ‘malaltia infecciosa epidèmica aguda, d’origen víric, que provoca febra, catarro i malestar generalitzat’, “En esta casa tots hem agarrat la grip este hivern”, “Ara la xiqueta també s’ha engripat”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat a engripar categoria normativa definitiva incloent-lo en el Diccionari normatiu valencià. També es troba registrat en la majoria de diccionaris valencians i en el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana.

Leo Giménez

- PUBLICITAT -