- IFORMACIÓ -

 

Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.

PUBLICITAT

Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.

Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.

Foto: Valerià Benetó

 Afondar

El verb afondar té els mateixos sentits que afonar, ‘fer anar cap al fons’, ‘fer penetrar profundament (una cosa) dins d’una altra’, i algun més. El Diccionari normatiu valencià (DNV) registra els dos verbs com a sinònims (afondar remet a afonar), però en algunes parts valencianoparlants, afondar té el significat de ‘fer més fondo’, ‘aprofundir’, ‘profunditzar’, “Afonda el clot un pam”, “Hem d’afondar eixe tema i deixar-ho tot més clar”, “Han afondat el pou i ara trau més aigua”. Eixe sentit, de ‘fer més profunda (alguna cosa)’, és la diferència parcial entre les paraules afonar i afondar. El Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana (RACV) distingixen amb més precisió els significats parcialment diferents dels dos verbs.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua inclou afondar en el Diccionari normatiu valencià. Han emprat el verb afondar l’autor anònim o autors anònims del Manual de Consells de Gandia (1541), Pasqual Martínez i Garcia, José Escrig, Joaquim Martí Gadea, Enric Cardona, Joaquim Marí Mestre i Felip Gumbau, entre altres, com informa Corpus Informatitzat del Valencià. 

Afondir 

El verb afondir és ‘fer més fondo, més profund’. I també ‘introduir-se cap al fons’, “Cal afondir, fins a trobar el fort de la roca”, “Seguirem afondint, a vore si trobem aigua, per fi”.

 L’Acadèmia Valenciana de la Llengua arreplega el verb afondir en el Diccionari normatiu valencià. El tenen registrat també el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.

 Engrunsadora 

La veu engrunsadora significa ‘cadira o un altre tipus de seient que penja de dos cordes o cadenes fortament fixades a una biga, un travesser o un cimal, que s’usa per a engrunsar-se’, “Mireu, el meu iaio ha fet una engrunsadora lligada a un cimal de la figuera”. En castellà, columpio. Un balancí, a on ens podem assentar i balancejar-nos (en castellà, mecedora) també fa d’engrunsadora, “Este balancí és una bona engrunsadora”. El verb engrunsar i el substantiu engrunsadora, més propis o més usuals en la parla valenciana, amb entrada principal en el Diccionari normatiu valencià (DNV), tenen els sinònims engronsar i engronsadora, respectivament, i també els geosinònims gronxar i gronxador. 

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua recull engrunsadora en el Diccionari normatiu valencià. Tenen registrat també este vocable el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari pràctic d’ús del valencià (Bromera-Lacreu), el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, el Diccionari general (Ferrer Pastor) i el Diccionari de la llengua valenciana (RACV). Han emprat la veu engronsadora Maria Beneyto, Martí Domínguez i Barberà, Miquel Martínez, Julián Arribas, Adela Ruiz Sancho, Maria Luisa Hernández i Miquel Nadal, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià. 

Ponteig 

El substantiu ponteig significa ‘acció o efecte de pontejar’, “Has fet un ponteig, botant-te l’encarregat i anant directament a l’amo”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el vocable ponteig en el Diccionari normatiu valencià. És, per tant, una veu normativa. 

Runós

L’adjectiu runós/runosa significa ‘que és (una persona) molt bruta i descuidada, que no li molesta la brutícia o no es preocupa massa ni de netejar-se ni de netejar les coses que l’envolten’, “Adolfet és un xic descuidat, sempre va brut, runós, desastrat”; ‘que conté runa’, “Sempre tens l’habitació bruta, ben runosa”.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua arreplega l’adjectiu runós en el Diccionari normatiu valencià. Tenen registrat també este vocable el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. Han emprat l’adjectiu runós/runosa Enric Puchol, Alfred Sendín, Jesús Morente Borràs, Ismael Rosselló, Vicent Andrés Estellés, Josep Piera, Ferran Torrent, Josep Lluís Seguí, Damià Mollà, Eduard Mira, Josep Franco, Jordi Colomina, Adela Ruiz Sancho i Maurici Belmonte, entre altres, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.

Leo Giménez

- PUBLICITAT -