Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.
Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.
Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.
Aerolínia
La veu aerolínia significa ‘companyia de transport aeri’, “Eixe avió és d’una altra aerolínia, d’una altra empresa”.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat la veu aerolínia en el Diccionari normatiu valencià. La registra també el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir.
Acontényer
El verb acontényer significa ‘succeir, tindre lloc, realitzar-se, un fet. Té el sinònim esdevindre o esdevenir, “Ja vorem què acontenyerà després de la guerra”, “Qui pasta i feny, tot li aconteny”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat este verb en el Diccionari normatiu valencià.També el registren el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.
Agarrador
La paraula agarrador significa ‘que agarra’, ‘que es pot o que es deu agarrar’, ‘part per a on es pot agarrar una cosa’, “Més avall, en les parets del caixer hi han agarradors i podem eixir de la séquia”. També és ‘pretext’, ‘ocasió’, “No tens agarrador, no tens raó, paga i calla”. Un agarrador també és ‘peça de tela acolxada que servix per a agarrar coses calentes sense cremar-se’.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el substantiu agarrador en el Diccionari normatiu valencià. També el registren el Diccionari general, de Ferrer Pastor, el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.
Han emprat el vocable agarrador José Escrig, Enric Cardona, Joaquim Borrell, Joaquim Martí Mestre, Vicent Marçà, Toni Cucarella, Empar Talens, Jordi Colomina i Jesús Moncho, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
Hui en dia
La locució hui en dia significa ‘actualment, en el temps o en l’època present’, “Hui en dia ja no s’estila fer arca els xiquets de dos pobles veïns”, “El masclisme i l’homofòbia hui en dia estan deprestigiats, afortunadament”.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha registrada en el Diccionari normatiu valencià. Anteriorment sols era vàlida en eixe sentit l’expressió hui dia, amb el geosinònim avui dia, ara també avui en dia.
També la registren el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.
Han emprat l’expressió hui en dia Bernat Oliver (1400), Joanot Martorell (1490), Joan de Timoneda, Constantí Llombart, Eduard Escalante, Teodor Llorente, Joaquim Martí Gadea, Josep Pascual Tirado, Xavier Casp, Josep Giner, Manuel Sanchis Guarner, Josep Palomero, Artur Ahuir, Vicent Sanhermelando, Adela Ruiz Sancho, Enric Lluch, Àlan Greus, Jordi Raül Verdú, Francesc Viadel, Josep Saborit, Santi Vallés, Abelard Saragossà, Rafa Roca i Juli Alandes, entre molts altres, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.
Somordir
El verb somordir significa ‘endormiscar’, “Ha vingut cansat, s’ha assentat en el sofà i s’ha somordit, prompte s’adormirà”.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el verb somordir en el Diccionari normatiu valencià. També el registren el Diccionari general, de Ferrer Pastor, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV, i altres.
