Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.
Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.
Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.
A plaer
La locució adverbial a plaer té el sentit de ‘còmodament, a gust, sense problemes’, “El Llevant ha dominat el partit a plaer”. També significa ‘a poc a poc, a espai, lentament’, “Fes-ho a plaer, sense pressa”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat caràcter normatiu definitivament a esta locució i l’ha registrada en el Diccionari normatiu valencià. L’arrepleguen també el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari català-valencià-balear, el Gran diccionari, de l’Enciclopèdia Catalana, el Gran diccionari 62 de la llengua catalana i el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir.
Han emprat la locució a plaer, en els sentits descrits, Enric Valor, Vicent Andrés Estellés, Xavier Casp, Carles Salvador, Josep Palomero, Josep Franco, Xulio Ricardo Trigo, Toni Cucarella, Josep Ballester, Víctor Labrado, Pep Castellano, Anna Moner, Teresa Broseta, Emili Selfa i Ricard Chulià, entre molts altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
Entropessó
El vocable entropessó significa ‘acció o efecte d’entropessar’, verb que al seu torn té el sentit de ‘topar amb el peu, mentre es camina, contra un obstacle’ i altres sentits figurats. El substantiu entropessó té condició normativa definitivament en haver-lo registrat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià. En castellà és tropiezo, tropezón. Té els sinònims entropessada i ensopegada. El vocable entropessó el registren també el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, el Diccionari pràctic d’ús del valencià (Bromera-Lacreu), el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Han usat este vocable Josep Palomero, Joan Pla, Carme Miquel, Joaquim Martí Mestre, Joan Olivares i Josep Lacreu, entre altres, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.
Esmarrar-se
El verb esmarrar-se té el significat, en la parla valenciana, de ‘desviar-se del bon camí’, “El xicon de Felip s’esmarra cada dia més. Ni estudia ni treballa, i fuma de tot”. També significa ‘excedir-se, especialment en el parlar’, “Em va buscar la llengua, em va punxar i provocar tant que va fer que m’esmarrara, i li diguera lo que es mereix i lo que no, i ara em sap mal”. “Parla, Adolfet, però ves al gra i no t’esmarres”. Eugeni S. Reig, conscient del retrocés que pot tindre tan privativa i genuïna paraula de la nostra llengua, ja la va incloure en el seu excel·lent repertori lèxic Valencià en perill d’extinció i la registra també en el més complet El valencià de sempre, amb la definició ‘Desviar-se d’allò que és socialment acceptat’, “No m’agrada gens eixe xicon, s’esmarra massa”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat este verb en els sentits descrits en el Diccionari normatiu valencià. El tenen arreplegat també el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV,
Han emprat el verb esmarrar-se Josep Maria Cabrera, Antoni Roig i Civera, José Escrig, Andreu Mompó, Xavier Casp, Emili Casanova, Joaquim Martí Mestre, Abelard Saragossà, Manel Joan i Arinyó, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
Esplatxar
El verb esplatxar significa ‘esclafar’, ‘aplanar o allisar apretant’, “Esplatxa els terrossos i deixa la terra plana”, “El sostre del cotxe s’ha esplatxat per l’accident”. Este verb té condició normativa en haver-lo registrat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià.
El tenen recollit també el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Jordi Colomina i Emili Casanova han emprat el verb esplatxar, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.
Tomello
El terme tomello té el significat de ‘mata (Thymus vulgaris) de fins a trenta centímetres, de fulles molt estretes i de flors blanques o de color de rosa, que creix per gran part de l’àmbit mediterrani, i és molt utilitzada com a planta medicinal, aromàtica i culinària’. És sinònim de timó i de farigola. “Hui farem dos manollets de pebrella i dos més de tomello”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el vocable tomello en el Diccionari normatiu valencià. El registren el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.
Han usat este terme en les seues obres Gaspar Aloy Arbuxech, Constantí Llombart, José Escrig, Pere Gabriel Alpera, Manuel Sanchis Guarner i Josep Giner, Vicent Andrés Estellés, Emili Casanova, Vicent Ortega, Vicent Garcia Perales, Sofia Moltó, Francesc Fenollosa i Josep Àngel Mas, entre altres, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià.
