Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.
Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.
Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.
En andes
El substantiu anda té el significat de ‘post amb dos barres o agarradors per a transportar persones o coses’, ‘espècie de plataforma, generalment adornada, amb una barra horitzontal a cada costat, que s’utilitza per a transportar una imatge, una relíquia d’un sant o altre objecte religiós, especialment en una processó’.
Eixe lema el registren pràcticament la majoria de diccionaris valencians i catalans, però en la parla valenciana hi ha la locució portar en andes en sentit figurat, amb el significat de ‘tractar una persona especialment bé, amb molta consideració, adoració’, arreplegada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià. “El meu gendre porta la meua filla en andes”, “La meua neta i el meu net em porten en andes” són frases que podem dir en esta locució per a indicar que tractem algú amb molt de carinyo, que el mimem molt. Han utilitzat eixa expressió en eixe significat o en el de transportar algú en andes, entre altres, Ausiàs March, Pere Joan Porcar, Josep Pascual Tirado, Josep Piera, Enric Lluch, Vicent Josep Escartí, Josep Palomero, Josep Franco, Vicent Artur Moreno i Joaquim Martí Mestre, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
Escaquejar-se
Escaquejar-se té el sentit d’‘evitar o eludir una obligació, un servici, una responsabilitat’. “Ximo sempre s’escaqueja, sempre fuig quan veu faena a la vista”, “Antoniet mai porta diners en les butxaques, s’escaqueja de pagar a tothora”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat categoria normativa a este verb i pronom aglutinats, registrant-lo en el Diccionari normatiu valencià, com a col·loquial. El tenen també registrat el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, i el Gran diccionari 62 de la llengua catalana. Han emprat escaquejar-se Manuel Joan Arinyó, Armand Companys i Isabel-Clara Simó, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià
Làmpara
Una làmpara és ‘utensili o dispositiu per a produir llum’. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat este vocable en el Diccionari normatiu valencià. Té el geosinònim làmpada. El tenen registrat el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari pràctic d’ús del valencià (Bromera-Lacreu). També el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir. Han utilitzat este verb Artur Perucho, Francesc Pérez Dolz, Joan Fuster, Ferran Torrent, Josep Franco, Fina Benlloch, Sofia Moltó, Francesc Fenollosa, Vicent Garcia Perales, Ferran Carbó, Robert Arnau, Josep Millo, Pep Castellano, Josep Palomero, Josep Lacreu i Alexandre Ordaz, entre altres, com mostra el Corpus Informatitzat del Valencià.
Pipiol
El vocable pipiol té el sentit de ‘persona jove i inexperta’, “Pau encara no té edat per a treballar, és un pipiol”. Té el sinònim pipioli, en castellà, pipiolo. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat caràcter normatiu a la paraula pipiol registrant-lo en el Diccionari normatiu valencià. El té inclòs en les seues pàgines el Diccionari històric del valencià col·loquial, de Joaquim Martí Mestre.
Vaques flaques, vaques grosses
L’expressió vaques flaques té el sentit de ‘període de misèria econòmica’, “La recessió va portar les vaques flaques”. Té el contrari, vaques grosses, ‘període de prosperitat econòmica’, “L’auge de la construcció va ser el temps de les vaques grosses.’. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat estes seqüències en el Diccionari normatiu valencià. Tenen les expressions sinònimes vaques grasses, vaques magres, més pròpies de la variant catalana de la llengua. També té arreplegades estes expressions el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV, que han sigut usades per Francesc Bodí, Vicent Borràs, Fina Bellver, Bernat Capó, Josep Lacreu, Sergi Pascual, Albert Sánchez-Pantoja, Vicent Pitarch, Jovi Lozano i Clara Giner, entre altres, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.
Zàping
El neologisme zàping significa ‘acció de passar ràpidament d’un canal a un altre de televisió amb el comandament a distància’, “La iaia és especialista fent zàping, no para de canviar de canal“, “Jo faig zàping quan comencen els anuncis”. És una adaptació de l’anglés zapping. El tenen registrat la majoria de diccionaris de la nostra llengua. També han emprat este neologisme Joan Pla, Joan Garí, Adolf Beltran, Josep Piera, Pasqual Alapont, Enric Lluch, Núria Roca, Francesc Bodí, Manuel Joan Arinyó, Francesc Mompó, Toni Cucarella, Xavier Mínguez, Vicent Enric Belda, Vicent Chilet, Silvestre Vilaplana, Josep Millo i Joan Baptista Durà, com consigna el Corpus Informatitzat del Valencià.
