Era pel mes de juny de 1999, el passat mil·lenni arribava a la seua fi i un grup d’alumnes del nostre institut, majoritàriament de tercer i quart d’ESO, van representar al teatre Ideal Lisístrata d’Aristòfanes. Va ser una decisió valenta doncs en aquella època no era molt habitual la representació d’aquesta comèdia, però teníem tots clar que el projecte era summament engrescador i el repte pagava la pena. Sota la direcció de Juli Garcia l’estrenàrem, ja dic, al final del curs 98/99, amb gran èxit, tot siga dit. Després van vindre representacions en Senyera, La Pobla Llarga i Carcaixent.
En el marc de les celebracions del 40 aniversari del nostre institut, vam pensar que seria simbòlic i emocionant tornar a representar la mateixa obra vint anys exactes després. Es dóna la circumstància que algunes de les alumnes que ja apareixien en aquella obra ho tornen a fer aquesta vegada, la qual cosa encara li dóna a l’acte més emotivitat i més càrrega simbòlica. He d’agrair públicament la disposició del grup Triloc, sense la participació del qual no haguera estat possible. Des del principi han participat i lluitat per a dur endavant el projecte, així com el nostre institut, que va abraçar el que tan sols era en un principi això, un projecte, una il·lusió. Aquest somni vorà la seua realització aquest pròxim cap de setmana en què tornarem a representar Lisístrata, de nou a l’Ideal.
Per què Lisístrata vint anys després? A més de la raó ja exposada, pensem que és una obra d’una vigència quasi premonitòria, una obra que parla de temes com el feminisme, el pacifisme, la solidaritat, fins al punt que pareix que Aristòfanes quasi haja ressuscitat per a escriure-la ara, tal és l’actualitat que presenta, en uns temps en què es qüestionen consensos i idees en les que nosaltres creiem i defensem i reivindiquem. Em fa molta il·lusió també celebrar la participació de les famílies, del professorat i d’antigues alumnes en aquesta obra. El que veureu aquest cap de setmana és el resultat de mesos de treball i convivència, un projecte que mostra les virtuts i el compromís de l’ensenyament públic amb la cultura, la nostra llengua i l’educació en comunitat.
L’altra raó que ens ha mogut a tornar a muntar de nou Lisístrata, tant de temps després, és el caràcter tan divertit de l’obra, en què una sèrie de dones, encapçalades per la valenta Lisístrata, es decideixen a posar fi a una guerra que els homes han començat i que no poden o no saben acabar. Les dones no ho tindran fàcil perquè els homes veuen en la guerra l’excusa perfecta per a la seua mediocritat, la seua covardia o els seus íntims i inconfessables temors.
Des d’ací us invite per a que aquest cap de setmana s’acosteu per l’Ideal, el dissabte a les 22:00 h. o el diumenge a les 19:00 h i compartiu amb nosaltres aquesta festa, que volem que siga de tot el poble. Us esperem.
IES Vicente Gandia
