L’expert Jaume Puig analitza el dilema i la decisió d’inversió entre “trend follower” i “contrarian”
Per www.viaempresa.cat / AMIC
L’inversor dubta, cal comprar empreses com Astrazeneca o Ryanair? Gilead Sciences o Carnival? Moderna o Booking? Roche o Dufry? Fresenius o Sixt? Grífols o Melià? En definitiva, sector salut o turisme? Es tracta d’una qüestió amb molt de contingut. Per una banda, el sector salut a Europa (índex STXE 600 Healthcare EUR) ha pujat en el que portem d’any 2020 un +3,8%, mentre que el sector d’oci i turisme a Europa (índex STXE 600 Travel&Leisure EUR) ha caigut un -32,5% en el mateix període. Per altra banda, les empreses del sector salut s’han vist en general beneficiades en els seus resultats empresarials de l’any 2020 per l’efecte de la Covid19, mentre que les del sector turisme se n’han vist per contra perjudicades. Finalment, un inversor que decideix comprar allò que ha pujat té un caire més del tipus seguidor de tendències, de seguir el corrent, més de curt termini, el que s’anomena “trend follower”. Qui, en canvi, compra allò que ha baixat té un caire més oportunístic, més d’aprofitar el moment en què les empreses cotitzen barates, més de llarg termini, o el que s’anomena “contrarian”. Aquesta és en realitat el dilema de fons. Anem a esbrinar-ho.
La primera qüestió a la qual cal enfrontar-se és si la crisi sanitària de la Covid19 és temporal o permanent. Més enllà de qualsevol consideració de les moltes que es puguin fer sobre la malaltia, el cas és que molt probablement la vacuna de la Covid19 serà la més ràpida de la història. El fet que hi hagi ja una vacuna en l’anomenada fase III (Oxford + Astrazeneca), una dotzena més en fase II (Moderna, Cansino Biologics,…) , i més d’un centenar més en fase I, és totalment inaudit. El que s’ha fet ja en cinc mesos hauria trigat normalment uns cinc anys.
“El dilema de fons és entre el seguidor de tendències i l’oportunista”
En aquest sentit, han estat claus els estudis que ja s’havien fet fa uns anys sobre altres tipus de coronavirus, com el SARS o el MERS, que tenien per cert unes taxes de mortalitat molt més elevades que la Covid19; el fet de disposar de la seqüència genètica d’aquest coronavirus ja al 10 de Gener d’aquest any, gràcies als xinesos per cert; l’allau de finançament públic i privat que s’hi ha destinat donada la seva transcendència; o per suposat l’enorme esforç 24/7 que hi estan posant molts equips investigadors a tot el món. A la velocitat actual cal suposar que la vacuna estigui a punt per a ser distribuïda durant el primer trimestre de l’any vinent, i que, en qualsevol cas, l’anunci que ja està a punt, podria ben bé fer-se durant el quart trimestre d’aquest any, sense descartar que es faci públic abans de les eleccions presidencials nord-americanes de novembre. La vacuna, diuen els epidemiòlegs, és una solució definitiva per la Covid19. Molt probablement, doncs, tractar a la crisi sanitària de la Covid19 com a quelcom permanent no sigui massa encertat. És a dir, les empreses que s’han vist excessivament beneficiades l’any 2020 per la Covid19 perdran el seu avantatge, mentre que les que s’han vist perjudicades el recuperaran.
La segona qüestió és la importància dels resultats d’un sol exercici en el valor d’una empresa. La borsa sol primar els resultats empresarials de l’any en curs, si bé el valor real d’una empresa depèn dels resultats que tindrà l’empresa al llarg de tota la seva vida. És evident que hi ha empreses que tindran uns resultats empresarials l’any 2020 superiors als que haurien tingut sense la Covid19, com ho és que en altres seran molt pitjors, ja que no han pogut desenvolupar la seva tasca amb normalitat a causa dels confinaments globals.
Per il·lustrar-ho, posem un exemple immobiliari, que tal vegada s’entengui millor. Suposem que som propietaris d’un pis que està llogat. Suposem que aquest any, per una sèrie de circumstàncies extraordinàries, tindrem el pis molts mesos sense llogar, de manera que amb els pocs mesos de lloguer que disposarem es podran satisfer les despeses i poca cosa més. És raonable pensar que, per aquesta causa, nosaltres com a propietaris del pis ens avinguem a vendre’l per un preu un 40% inferior al que tenia abans? Difícilment, mentre mantinguem la perspectiva que la resta d’anys sí que cobrarem un lloguer normalitzat. El valor d’un pis no és res més que el valor actual dels fluxos de caixa nets que el pis proporcionarà al propietari del pis durant tota la vida. És a dir, no és altra cosa que el valor actual dels lloguers nets de despeses. Si, com hem vist, la Covid19 serà temporal, no té massa sentit actuar com si aquesta fos permanent, fins a la fi dels temps. Si això es pot arribar a veure clar en un immoble, per què hi ha inversors que no ho veuen tant clar en les empreses cotitzades a borsa? El valor d’una empresa no és res més, igualment, que el valor actual dels fluxos nets de caixa futurs que aquesta aconseguirà.
La tercera qüestió és la veritablement difícil, ja que té un component poc racional i molt emocional. Per a qualsevol inversor sempre és més fàcil comprar allò que està pujant, que no pas allò que està baixant, fins i tot encara que sàpiga interiorment que probablement serà menys rendible a futur. Si un inversor, per exemple, ha vist unes imatges a la televisió d’un creuer ple de passatgers donant tombs, sense poder atracar, degut a que hi ha algunes persones infectades per la Covid19, és molt possible que no vulgui comprar empreses de creuers. Per molt que l’inversor arribi a saber que les reserves de creuers per l’any 2021 eren ja al mes de maig d’aquest any superiors a les reserves de creuers que hi havia per l’any 2020 al maig de 2019, ja que la meitat de les reserves que hi havia per aquest any s’han traslladat a l’any vinent; o per molt que recordi que quan va veure les imatges dels avions de les torres de l’11-S estavellant-se als edificis va dir que no volaria mai més, tot i que després volés fins i tot molt més que abans; tot i així, difícilment voldrà comprar empreses com Carnival Cruises o Norwergian Cruises. És una qüestió gairebé visceral.
Els mitjans majoritàriament no l’ajudaran gaire en la presa d’aquesta decisió, com tampoc ho faran les actituds de moltes de les anomenades banques privades, que tenen tendència a recomanar la compra d’allò que puja, ja que saben que així vendran més, i/o la venda d’allò que baixa, ja que potser el client així pensi que n’estan més pendents, tot i poder-ne ser finalment contraproduent. Igualment, la banca d’inversió col·locarà allò que es demanda, el que estigui de moda. Sense anar massa lluny l’any 2020 es batrà el rècord històric de col·locacions d’empreses del sector salut en els mercats borsaris. “Voleu empreses del sector Salut, aquí les teniu, tantes com vulgueu!!!” Sembla dir el banquer d’inversió, mentre veu ben recompensats els seus serveis. Tampoc ajuda es clar, l’anomenada gestió passiva, que automàticament compra més d’allò que puja i ven més d’allò que baixa, sense arribar a analitzar mai l’empresa en qüestió. Un petit inversor deia fa pocs dies que havia comprat l’empresa “X”, ja que “les grans gestores nord-americanes n’havien comprat també”… sense adonar-se que eren totes elles de gestió passiva!!! La desinformació pot arribar a ser majúscula. En altres paraules, la globalitat del sistema té un marcat caire “trend follower”, i pocs saben sobreposar-s’hi.
Invertir bé és molt més difícil del que sembla. Han resolt el dubte? Espero i desitjo que sí.
