Des de fa anys, a Catalunya, l’independentisme s’ha manifestat amb milions de persones, majoritàriament d’una manera pacífica, tot i que des de la sentència als líders sobiranistes hi ha hagut alguns incidents, com ha passat a França amb els Armilles Grogues, a Hong Kong o a Xile i a Bolívia. Però a diferència dels altres països on també hi ha hagut incidents violents i on en cap d’ells no s’ha qualificat de terrorisme aquests actes, a l’estat espanyol sí que s’ha fet. Incendis de contenidors, enfrontaments amb la policia o altres fets que han alterat l’ordre, com la protesta al Pertús, no han estat definits per l’estat francès com a terrorisme. Com tampoc han estat definits així els aldarulls que des de fa un any protagonitzen els Armilles Grogues a França. Només cal recordar que fa uns dies (de la mateixa manera que a Catalunya s’han tallat autopistes), a París, els Armilles Grogues van forçar el tancament de les Galeries Lafayette (Regió 7, 18 de novembre de 2019) i cremat cotxes i contenidors.
Com diuen molts analistes polítics, l’estat espanyol i d’una manera concreta el ministre Grande-Marlaska, intenta equiparar l’independentisme amb ETA, per tal de criminalitzar l’independentisme i qualificar-lo de terrorista, introduint així a Catalunya l’agenda basca.
El problema és que a l’estat espanyol tenim uns polítics miops que no comprenen que un problema polític, com passa també a França, a Hong Kong, a Xile i a Bolívia, s’ha de resoldre des de la política i no vulnerant drets humans o perseguint la dissidència i la protesta, que no són sinó l’expressió del malestar de la ciutadania, uns drets que no poden criminalitzar-se ,ja que això és una vulneració dels drets civils i polítics.
L’estat espanyol té un problema, ja que condemna actituds i accions que en un altre país són respectats com a expressió de la llibertat de reunió i de manifestació. Per això la justícia espanyola, que ha condemnat amb una sentència duríssima els líders independentistes i que va condemnar l’expresident del Parlament Basc Juan Mª Atutxa, hauria de recordar que el Tribunal Europeu de Drets Humans, el juny de 2017, determinà que l’expresident Atutxa i dos membres de la Mesa (condemnats pel Suprem), van vore vulnerat el seu dret a “un judici equitatiu”. D’ací que Estrasburg afirmara que la justícia espanyola (condemnant Atutxa) vulnerà el dret a un judici amb totes les garanties.
El problema de l’estat espanyol és que no accepta cap president que vote el Parlament de Catalunya, com el president Puigdemont, o el diputat Jordi Turull que hauria pogut ser president i va ser empresonat. I ara el president Torra, jutjat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per desobediència, pel fet d’haver posat al palau de la Generalitat el llaç groc i la pancarta en solidaritat amb els presos polítics. En el judici, el Sr. Francisco Bañeres, fiscal en cap de Catalunya, va dir que “el llaç groc no és compartit per la totalitat de la ciutadania i per tant no és neutral”. Però el Sr. Bañeres no diu que a la sala on va ser jutjat el president Torra hi havia una bandera espanyola i una fotografia del rei, que tampoc no són compartits per la totalitat de la ciutadania. Per això la sala del TSJC tampoc no és neutral. Com no ho és també per la presència de Vox com a acusació. Però a més, el fiscal en cap tampoc no és neutral ni imparcial, si recordem les vergonyoses declaracions del president Pedro Sánchez, quan digué: “¿de quien depende la fiscalia?”. Per tant el fiscal depèn del govern de l’estat.
Amb tot, hi ha una diferència notable pel que fa el judici al president Torra, en relació a altres polítics com el president Rajoy, que no ha estat jutjat pel seu “M. Rajoy” i els comptes del PP o el president Aznar per la seua participació en la guerra del Golf.
Tot això fa que el procés a Catalunya siga un problema a l’estat espanyol, que s’obstina en judicialitzar la política en compte de dialogar, per així trobar una solució política i no judicial ni policial. El que és lamentable és que l’estat espanyol es carregue els drets i les llibertats, com ho està fent, en bé de la unitat d’Espanya.
I una última cosa: és immoral que el Sr. José Luís Ábalos, secretari d’organització del PSOE i ministre en funcions de Foment, haja dit, en relació als EROS d’Andalusia i a la condemna als Srs. Chaves i Griñán, que “el cas dels EROS no és un cas del PSOE”. ¿Que els Srs. Griñán i Chaves militaven al PP, a Cs, a ERC o a la CUP?
