CN | José Mena Àlvarez
Limonium mansanetianum (M.B Crespo & M.D Lledó)
L’ensopeguera o saladella de Mansanet (Limonium mansanetianum) és una mena de planta perenne de la família Plumbaginaceae, d’un to verd o lleugerament grisenc, que arriba a mesurar de 50 a 70 cm d’alçada. És molt ramificada i presenta unes espigues laxes de flors de color violeta. Floreix entre juliol i setembre, encara que és freqüent veure exemplars florits durant els primers mesos de la tardor.
És una planta molt rara, que creix exclusivament en una àrea reduïda que inclou algunes zones dels termes municipals de Manuel, Castelló, Alcúdia, a la comarca de la Ribera Alta, i Xàtiva, a la comarca de la Costera. En aquests municipis apareix formant part dels matolls i els prats que es fan als afloraments de margues i argiles vermelles iesíferes del Keuper i als sòls derivats d’aquests, amb apreciable humitat edàfica i generalment en vessants o terrenys poc inclinats, sempre molt assolellats . Forma part d’albardinars gipsícoles d’àrees termomediterrànies sota ombroclima localment sec, juntament amb Lygeum spartum, Dactylis hispànica, Chamaeleon gummifer, Ononis tridentata var. edentula, Anthyllis cytisoides, Hyparrhenia sinaica o Eryngium campestre. Com a hàbitat secundari colonitza profusament vores de camins, talussos i marges i camps de cultiu on pot conviure amb tàxons arvenses i ruderals.
La majoria dels individus es concentren en una sola població (Font Amarga) constituïda per diversos nuclis dispersos, i esta és l’única que arriba a ocupar, i només de manera parcial, els hàbitats de més naturalitat per al taxò.
Per tractar-se d’un endemisme valencià que compta amb poques poblacions, algunes d’elles amb greus amenaces de desaparició, actualment és una planta que es troba inclosa a la categoria “Vulnerable”, segons el DECRET 70/2009, de 22 de maig, del Consell , pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià d’Espècies de Flora Amenazadas.
El Limonium mansanetianum va ser descrita com a nova espècie el 1998, encara que existia un plec d’herbari de 1966 que el Dr. José Mansanet va col·lectar per primera vegada a Montortal, localitat on actualment està extingida, a la memòria de la qual es va dedicar aquesta espècie.
Es tracta d’una planta de gran interès conservacionista, per això actualment, els tècnics del Servei de Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, fan un seguiment i estudi constant de totes les poblacions conegudes de la planta a fi de assegurar-ne la conservació.
