Distintes organitzacions demanen amb la presentació d’al·legacions una reconsideració del projecte
L’Estratègia Valenciana de Regadius 2020-2040, que prepara la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, llança més ombres que llums sobre la seua idoneïtat per fer front als problemes reals que pateix l’agricultura a la Comunitat Valenciana i a més planteja seriosos dubtes per la falta de rigor amb què són justificades les mesures que en ella es pretenen adoptar.
Des del punt de vista hídric, per a la “Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua al Xúquer”* consolida un model insostenible que ignora la menor disponibilitat d’aigua a la qual s’enfronten les conques mediterrànies com a conseqüència de l’efecte del canvi climàtic. Totes les previsions apunten a reduccions del 25% en el cabal circulant i a un augment considerable de l’evapotranspiració dels cultius que implicaran una significativa reducció de la superfície de regadiu. Aquest escenari xoca frontalment amb les previsions poc realistes de l’Estratègia de mantenir l’actual superfície de regadiu.
La preocupació social que desperta aquesta Estratègia està més que justificada per les implicacions ambientals, culturals i econòmiques que poguera, tenint en compte que els 1.200 milions d’euros previstos en inversió, podrien suposar en el cas de recaure la totalitat de la inversió en el sector públic.
Les aparents avantatges de la modernització del regadiu, amb el canvi del reg per gravetat a reg per degoteig, a penes reporten estalvi d’aigua a les explotacions. La Confederació Hidrogràfica del Xúquer estima que només es produeix un 8% d’estalvi net amb la modernització. D’altra banda, l’estalvi potencial hídric que xifra l’Estratègia en 175 hm3/any amaga un profund desconeixement del que és el cicle hidrològic i la importància que aquest té per a la supervivència dels ecosistemes naturals.
D’altra banda, des del punt de vista energètic, la transformació no suposa estalvi energètic, tot el contrari, la pressurització de les xarxes s’incrementa considerablement el cost energètic i contribueix negativament a la lluita contra el canvi climàtic. Sobre aquesta anàlisi esbiaixat i parcial del balanç energètic que es preveu en l’Estratègia s’efectua una valoració de la reducció de les emissions de CO2 errònia que a més no s’ajusta als ràtios que s’utilitzen actualment sobre les emissions mitjanes del mix elèctric nacional, la meitat de les que es contemplen en el document.
Les conseqüències ambientals que suposa el pas del reg a manta al reg per degoteig, sorprenentment no han estat avaluades, com es comprova en la modernització del regadiu de la Sèquia Reial del Xúquer, i això que han passat més de 25 anys des que s’aprovara l’últim Pla Director de Modernització de Regadius. Es desconeix l’efecte que té sobre les masses d’aigua i sobre els ecosistemes associats la menor infiltració d’aigua en el terreny. En el cas de la “modernització” realitzada a la Ribera del Xúquer la transformació ha suposat una menor aportació de cabal sobre el parc natural de l’Albufera i sobre el riu Xúquer, afectant greument a la seua conservació i recuperació.
Un altre motiu de preocupació se centra en les actuacions sobre els regadius històrics per la pèrdua que poguera produir-se sobre els valors naturals i culturals de el ric patrimoni d’aquests espais de no actuar amb la deguda cautela.
Les al·legacions presentades en nom de la Xarxa pel Xúquer demanen la realització d’una avaluació ambiental estratègica rigorosa de l’Estratègia Valenciana de Regadius 2020-2040, amb la participació de tots els organismes i organitzacions interessades com a document previ a la presa de qualsevol tipus de decisió en aquest tema.
Igualment que s’informe sobre el pla previst de finançament de l’Estratègia especialment pel que fa a la utilització de fons públics per al seu desenvolupament i que s’avalue una anàlisi cost/benefici social de l’Estratègia que justifique la idoneïtat de les inversions previstes per a la Comunitat Valenciana especialment des del punt de vista econòmic, ambiental, patrimonial, paisatgístic i social.
Finalment que s’avalue el cost que suposarà l’ús dels recursos no convencionals, reutilització i dessalació, i com està previst finançar les inversions i la seva explotació.
La Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua al Xúquer està formada, entre altres pels següents grups: Acció Ecologista Agró, ADIRA, AEMS – Ríos con Vida, Centro Ibérico de Restauración Fluvial, CCOO, Ecologistes en Acció del País Valencià, Fundació Nova Cultura de l’Aigua, Intersindical Valenciana, Plataforma Ciutadana pel Riu Serpis, SEO/BirdLife, Turia Verd, WWF i Xúquer Viu.
