Aquestes paraules que el papa Francesc va adreçar als habitants d’Illa Maurici (Religión Digital, 3 de setembre de 2019), confirmen la universalitat de l’Església. El papa deia als cristians d’Illa Maurici, que “l’Església Catòlica des del principi ha arribat a totes les poblacions” i per això mateix “parla tots els idiomes del món”. En el seu missatge, el papa Bergoglio afegia encara, que ell defensa “la riquesa de les diverses tradicions culturals i fins i tot religioses”. I és veritat el que diu el papa, ja que la missió de l’Església ha estat sempre anunciar l’Evangeli a tots els pobles, tant amb la paraula com, sobretot, amb les obres.
Un exemple d’això el trobem en la parròquia personal per als cristians xinesos que viuen a València, que sota l’advocació de la Mare de Déu de Sheshan, ha estat erigida al temple de Santa Maria Goretti, a l’avinguda de les Germanies del Cap i Casal. Així ho ha disposat l’arquebisbe Cañizares, perquè aquests cristians puguen celebrar les misses en llengua xinesa, així com també les reunions de formació religiosa.
El prevere Esteban Liu, encarregat de la parròquia, informava en la web de l’“Arzobispado de Valencia”, que els cristians xinesos, que abans es reunien a l’església de Santa Anna i Sant Valer, ara tindran aquesta parròquia personal, que es regeix per la normativa del Codi de Dret Canònic i per la legislació particular de la diòcesi de València. Serà per tant una parròquia formada per catòlics que tenen una llengua pròpia, el xinès, i que són d’una mateixa nacionalitat. Una parròquia amb grups d’hòmens i de dones (Casa de Josep i Casa de Marta) que es reuneixen amb trobades de formació, així com també un grup de catequesi de primera comunió per als infants o actes com l’adoració al Santíssim els dijous a la vesprada. També col·laboren amb la parròquia, un grup de religioses dominiques xineses. Fins i tot aquesta parròquia personal per als cristians xinesos, té una aplicació per a mòbils amb missatges d’audio en xinès sobre les lectures de la missa del dia, per a aquelles persones que no poden assistir a les reunions.
És bonic que aquests cristians xinesos puguen celebrar la seua fe en la seua pròpia llengua, ja que com deia el papa, “l’Església parla tots els idiomes del món” i que puguen tindre aquesta parròquia personal.
I si és veritat, com diu el papa, que l’Església parla totes les llengües del món, això no passa per als cristians valencians, que continuem tenint prohibit el valencià a les parròquies del nostre País. És paradoxal, per no dir escandalós i antievangèlic, que els cristians valencians no puguem celebrar la nostra fe com fan els xinesos, els ucrainians, els portuguesos, els italians o els polonesos que viuen al Cap i Casal. Si l’Església és, com l’anomenem, catòlica, és perquè és universal i per això, pel fet que arriba a tots els pobles, hauria de proclamar l’Evangeli en totes les llengües. I com dic, això no passa a l’Església Valenciana que continua prohibint als cristians valencians, poder viure la nostra fe en la nostra pròpia llengua.
Quanta raó tenia J. Martos O’Neale, exgovernador de Lleida, quan el 1901, ara fa un segle, deia: “Si es vol evitar la propagació de la llengua catalana, cal confiar els interessos de l’Església a Catalunya…… a bisbes i a sacerdots d’altres províncies espanyoles” (El Pregó, maig de 2019). Per això durant tants anys hem tingut al País Valencià (amb l’excepció dels bons bisbes Pont i Gol i Cases Deordal), bisbes castellans, o bé valencians que s’han caracteritzat pel seu menyspreu a la llengua dels valencians.
Els bisbes i els preveres valencians, que viuen d’esquena a la nostra llengua. haurien de recordar les paraules del papa Joan Pau II quan deia: “La cultura de cada nació s’expressa entre altres coses i més que en cap altra, amb la llengua. La llengua és la forma que donem als nostres pensaments, la llengua inclou els trets d’identitat particulars d’un poble i d’una nació, perquè en la llengua, la llengua pròpia, troba expressió allò de què viu l’ànima humana en la comunitat d’una família, , de la nació i la història. La llengua expressa una cosmovisió, una manera de sentir, de pensar, de construir la teua convivència”.
Els bons intents que s’han fet des de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua oferint als nostres bisbes la traducció del Missal Romà en valencià, han trobat la indiferència més absoluta, quan no el menyspreu, dels nostres bisbes. I així seguim in saecula saeculorum, mentre els cristians valencians esperem que algun dia la nostra Església parle entre nosaltres la nostra llengua. Com fa a tots els pobles del món llevat del nostre.
