PUBLICITAT
PUBLICITAT

 

El jurament del Sr. García Escolano, concejal de Vox a Oriola, mostrant ostentosament un crucifix a la mà i jurant el seu càrrec “por Dios y por España” (Levante, 17 de juny de 2019) ha estat un gest ben clar de manipulació, amb l’intent d’aquest regidor d’apropiar-se de la religió, cosa ben detestable, com van fer els seus companys de partit a les Corts Valencianes .

L’Església no és de cap partit polític. Ni tampoc cap formació política no pot representar-la ni fer-se-la seua. L’Església té la missió d’anunciar l’Evangeli i de servir la humanitat. Per això també ha de denunciar la mentida, la hipocresia i tot allò que va contra la dignitat humana. L’Església ha de parlar amb llibertat i ha de defendre els Drets Humans i la justícia. Davant tants i tants atemptats contra els més fràgils i vulnerables de la nostra societat, l’Església no pot mirar cap a una altra banda, ni mantindre’s “neutral”, ja que amb el seu silenci davant les injustícies, l’Església (com ha passat altres vegades, sobretot durant el franquisme) seria responsable d’aquestes injustícies.

Per això l’Església ha de parlar amb llibertat i amb valentia, com ho ha fet l’Església italiana, que ha criticat la “sobirania fetitxista” del ministre Salvini, que utilitza, d’una manera immoral, la creu i els evangelis per als seus discursos d’odi i de rebuig als immigrants. Com ha denunciat el setmanari catòlic italià, “Famiglia cristiana”, Salvini, envoltat dels representants de l’extrema dreta europea, exhibia el rosari i l’evangeli, abusant (i apropiant-se) d’aquesta manera dels símbols cristians, mentre “un altre vaixell amb vides humanes, va ser rebutjat” per Itàlia, degut al rebuig del Sr. Salvini pels refugiats.

El cardenal de València considera la formació d’Abascal totalment constitucional

Com ha dit recentment el cardenal Leonardo Sandri, Prefecte per a les Esglésies Orientals, “la identitat dels pobles no es construeix construint murs”, sinó ajudant els qui més pateixen. I denunciant als qui van amb mentides, sense normalitzar una dreta extrema, com ha fet algun arquebisbe, com si fóra una formació una plenament democràtica.

Una altra veu de l’Església que s’ha alçat contra la xenofòbia de Salvini, ha estat la del bisbe Doménico Mogavero, que també ha denunciat la demagògia del ministre de l’interior italià. El bisbe Mogavero ha afirmat, davant l’actitud de Salvini d’utilitzar els símbols religiosos: “Ja no podem permetre que els signes sagrats de la nostra fe estiguen apropiats per vendre els seus punts de vista inhumans, diametralment oposats al missatge de l’Evangeli”. I el bisbe Mogavego, amb llibertat evangèlica, ha dit en referència Salvini: “Qui estiga amb ell, no pot anomenar-se cristià”, ja que el ministre de l’interior italià, amb les seues declaracions xenòfobes i la seua actitud racista i de menyspreu pels qui més pateixen, “negà el manament de l’amor”.

Amb la valentia dels profetes, Domenico Mogavero, bisbe de Mazara Del Vallo, ha afirmat a més, que “no podem romandre en silenci davant els atacs del ministre, cada vegada més arrogant”, en relació a les constants crítiques de Salvini a l’actitud del papa defensant la digitat dels immigrants i dels refugiats.

El bisbe Domenico Mogavero i el xenòfob Matteo Salvini

Com agrairíem els cristians que els bisbes espanyols parlaren amb la claredat del bisbe Mogavero i amb la fermesa del papa. Com agrairíem que, en compte de blanquejar Vox com a partit “constitucionalista”, com ha dit un arquebisbe, els bisbes espanyols parlaren amb valentia, i alhora denunciaren la xenofòbia d’aquells que, amb l’argument de la por, menyspreen i arraconen els immigrants i els refugiats com si ens portaren la pesta. Com hauríem agraït fa uns anys, la veu dels nostres bisbes denunciant l’actitud d’un partit polític que deixava sense cobertura sanitària, milers de persones en situació administrativa irregular.

L’actitud col·laboracionista de la majoria dels bisbes espanyols amb el franquisme, va ser un escàndol. Ara convindria que els bisbes espanyols, també i sobretot el d’Oriola-Alacant, amb la valentia dels profetes i de la mateixa manera que ho fan els bisbes italians, denunciaren aquells que branden l’Evangeli (o un crucifix) no per a acollir els qui pateixen, sinó per desentendre’s d’ells i en alguns casos, fins i tot per deixar-los morir al Mediterrani.

Ja sabem que l’extrema dreta europea menysprea el papa, a qui els xenòfobs no li perdonen les seues crítiques a una economia que mata. Com també sabem que els partits d’extrema dreta odien els immigrants i per això no escolten la veu de Francesc, quan el papa ha denunciat diverses vegades el mur de Trump, ja que “la por ens torna bojos”. Per això el papa Francesc (Religión Digital, 25 de gener de 2019) ens anima constantment a construir ponts i tirar a terra els murs que ens divideixen., ja que només d’aquesta manera construirem un món més humà i més fratern. Només fa uns dies (Religión Digital, 27 de maig de 2019), el papa Francesc denunciava “la decadència moral” d’una Europa que ha convertit a migrants i a refugiats, en “emblema de l’exclusió”.

Per això el bisbe gallec (fins ara a Tànger, ja que se li ha acceptat la renúncia) Santiago Agrelo, ha denunciat que “els farsants de sempre continuen exhibint el rosari en una mà i ofegant els fills de Déu en aigües deshumanitzades”.

Salvini i els seus aliats espanyols (també a Oriola-Alacant) ens volen fer creure que ells, i només ells, són els defensors dels valors cristians i de les antigues tradicions europees. Però res més lluny de la realitat, ja que aquests grups xenòfobs menyspreen el manament nou de l’amor, que ens encoratja a estimar i a ajudar les persones més fràgils de la nostra societat. Sense fer diferències. Sense arraconar (o amagar) aquells que són diferents a nosaltres.

Josep Miquel Bausset

Publicitat