- IFORMACIÓ -

 

Parafrasejant la frase atribuïda al bisbe de Vic, Josep Torras i Bages, “Catalunya serà cristiana o no serà”, també a Catalunya, l’escola serà catalana o no serà. Per això ara cal defensar l’escola en català i la immersió lingüística més que mai, per l’agressió que està patint la nostra llengua per part de la justícia, que imposa el castellà a les escoles, per raons ideològiques i no pedagògiques.

PUBLICITAT

Afortunadament, l’Església Catalana (no com l’Església Valenciana), ha fet seu el català, amb bisbes que l’han defensat amb fermesa, com el mateix Torras i Bages, Narcís Jubany, Josep Pont, Ramon Torrella, Jaume Camprodon, Ramon Masnou, Antoni Deig, Joan Martí o Xavier Novell. Encara hui hi ha bisbes a Catalunya que amb fermesa, defensen el  català, com l’arquebisbe Joan Enric Vives, d’Urgell, que amb valentia, deia el 2013: “Fa 25 anys que els bisbes vam dir-ho, hi haurà a qui li agrade més i a qui li agrade menys: Catalunya és una nació i té una llengua que s’ha de respectar”. Per això, molt assenyadament, l’arquebisbe Joan Enric afegia encara: “Allò que el país vaja vivint, els bisbes ho acompanyarem” (Programa la Xarxa, 22 de maig de 2013).

En defensa de la llengua

El P. Josep Massot, monjo de Montserrat deia fa uns anys, enyorant, en certa manera els bisbes clarament defensors del català que teníem després del Concili: “Hi ha hagut moments en què hi havia molts bisbes que defensaven el català i que estaven molt conscienciats. Ara la cosa no està tan clara: n’hi ha alguns que sí, d’altres que molt menys, i alguns diuen públicament que el tema del català i el catalanisme no els interessa. No sóc ningú per jutjar els bisbes, però hi ha algunes coses que no em fan gràcia”.

Cal recordar que al País Valencià, van ser només dos els bisbes que van defensar fermament la nostra llengua i la van introduir a la litúrgia: Josep Pont i Gol i Josep Mª Cases. Llevat d’ells, cap altre bisbe no s’ha compromès amb el valencià a l’Església.

Però aquesta llengua que s’ha de respectar, com deia molt assenyadament l’arquebisbe Joan Enric Vives, està amenaçada a Catalunya (i encara més al País Valencià), per la sentència del 25% de castellà. I és que aquesta sentència, ho recordava el director de Regió 7 (23 de març de 2022), és un preavís. L’atac a la llengua l’hem patit abans els valencians, amb un partit que governà durant vint anys la Generalitat del País Valencià, les diputacions i les principals alcaldies del país i que tenia per objectiu la destrucció del valencià. El resultat, com vam poder comprovar els valencians, va ser una persecució aferrissada de la nostra llengua.

Manifestació per l’escola en català

El Sr. Marc Marcè, director del diari, Regió 7, ens recordava en el seu article, el que passa hui al País Valencià, on “el procés de minorització va més avançat” que a Catalunya: el TSJ del País Valencià “ha anul·lat projectes educatius de dos centres”, malgrat que “proposaven un 64% de català, un 26% de castellà i un 11% d’anglès”. I és que la justícia considera que aquest 64% de català, 26% de castellà i 11% d’anglès, “no és una proporció raonable”! I això en una llengua, com el català, que al País Valencià és molt més minoritzada que a Catalunya i que es troba en inferioritat de condicions, amb uns bisbes que no només no defensen la llengua, sinó que l’exclouen de l’Església.

Fa uns anys, el Tribunal Suprem, en un nou intent d’erosionar la nostra llengua, va prohibir 17 articles de la norma d’usos lingüístics de la Generalitat del País Valencià. El TS prohibí que el català fos la llengua prioritària de la Generalitat i que els governs valencià, català i de les Balears, utilitzaren la llengua que compartim, per relacionar-se administrativament. S’havien d’adreçar entre ells en castellà!

I és que com va dir el poeta turc, Musa Anter, “Si la meua llengua sacseja els fonaments del teu estat, és perquè has construït el teu estat damunt del meu país”.

La situació de menyspreu de la justícia pel català, em recorda una anècdota que va viure mon pare: un dia, un guàrdia civil li va dir: “D. José, ¿cómo es que usted, un hombre con tres carreras, habla en valenciano como los patanes?”. Mon pare, que sabia que aquell guàrdia civil era de la Manxa, li va respondre: “¿Y los patanes de su pueblo, cómo hablan?”. L’home, posant-se la mà al tricorni, només va poder dir: “Coño, pues es verdad”.

El P. Josep Massot, monjo de Montserrat, ha dit, pel que respecta a la nostra llengua, que “cal treballar de valent, més encara tenint en compte com està el panorama a les Illes i al País Valencià”. I en una entrevista després de la seua elecció, l’abat Manel Gasch subratllava el paper de Montserrat, perquè continue sent “un lloc de defensa de la cultura i la llengua catalana”.

Pels drets lingüístics

I és que, cal no oblidar-ho, el 25% de castellà a Catalunya, és el preavís del que hem patit els valencians. Per això el català ha de ser reforçat a l’escolat i no retallat, com fa la justícia.

Com ha dit l’amic Vicent Partal (Vilaweb, 25 de març de 2022), “rendir-se és l’única política del govern de Catalunya”. I és que el conseller d’Ensenyament ha passat del: “català no es toca”, a acceptar aquesta situació de vulnerabilitat de la nostra llengua. “La lamentable proposta de reforma de la llei de política lingüística, és una rendició en tota regla”, ha dit Vicent Partal, tot i que el govern de Catalunya, “encara té la barra de voler presentar-la com una defensa del català”. Per això el pacte entre els quatre partits, com deia Vicent Partal, és “infame” (Vilaweb, 27 de març de 2022).

Com ha dit l’actor Joel Joan, “quan et vens la dignitat ja no queda res” (Vilaweb 25 de març de 2022). I el pintor i escriptor Narcís Comadira: “em sent trist i enganyat”.

Indignació dels alumnes i docents

El que és evident, és que els partits que han arribat a aquest consens sobre la llengua (reconèixer el castellà com a llengua vehicular), ho han fet a base d’un retrocés del català. I si, com és veritat, l’ús social del català ha reculat, la solució dels quatre partits (pressionats per la justícia), no és l’adequada, com ha dit Josep Enric Escribano, president del Tempir: “La resposta a l’exigència judicial, no és la correcta”. De fet, si el TSJ de Catalunya no haguera imposat el 25% del castellà, la Generalitat de Catalunya no hauria fet aquesta modificació, que deixa la nostra llengua encara més a la intempèrie. On queda la proclama: “El català no es toca?”. I on queda l’embat contra les lleis injustes? I és que el govern de Catalunya, ha passat del: “No acatarem la sentència del 25% i assumirem les responsabilitats”, a destrossar la immersió lingüística.

Pel que fa al País Valencià, encara estem pitjor. Un any després que les Corts aprovaren la llei de la funció pública valenciana, que incloïa el requisit lingüístic per als funcionaris, aquest requisit continua sense ser una obligació (Vilaweb, 27 de març de 2022). I això amb el govern del Botànic! O és del bonsai?

Finalment, una pregunta de la qual ja em sé la resposta: ¿si el TSJ de Catalunya ha imposat el 25% de castellà, el TSJ (i el Suprem) tindran el 25% de català als jutjats?

Perquè ¿com és l’escola espanyola sinó en espanyol o castellà? ¿O és que a Madrid, Sevilla o Salamanca, l’escola espanyola té un 25% de català, gallec o eusquera?

Josep Miquel Bausset

- PUBLICITAT -