CN | Per Eva Remolina | AMIC
Una superstició és una creença irracional o màgica que suggereix una relació causal entre uns certs esdeveniments o accions i resultats futurs, sense que existeixi una base lògica o científica que doni suport a aquesta connexió. Les supersticions són comunes en moltes cultures i poden manifestar-se de diverses formes.
Alguns exemples comuns de supersticions inclouen evitar caminar sota una escala, considerar que uns certs números porten mala sort (com el 13 en algunes cultures), o creure que realitzar uns certs rituals o portar uns certs objectes de la sort pot influir en els esdeveniments de la vida.
També els romans tenien una sèrie de creences religioses i supersticions que formaven part integral de la seva vida quotidiana i la seva cultura. Aquí hi ha algunes de les seves creences més destacades:
1. Els romans adoraven a una àmplia varietat de déus i deesses, molts dels quals estaven basats en les deïtats gregues. Alguns dels déus romans més coneguts inclouen a Júpiter (equivalent a Zeus), Juno (equivalent a Hera), Mart (equivalent a Ares), i Venus (equivalent a Afrodita).
2. Els romans feien una sèrie de rituals i sacrificis per a guanyar-se el favor dels déus. Aquests rituals podien variar des de la crema d’encens fins a sacrificis d’animals. Els sacerdots romans, coneguts com a pontífexs, exercien un paper important en la realització d’aquests rituals.
3. Els romans creien que els auguris, que eren senyals o presagis divins, podien predir el futur. Els àugurs eren sacerdots especialitzats a interpretar aquests auguris, que sovint involucraven el vol d’ocells o l’examen de les entranyes d’animals sacrificats.
4. Els romans creien en els Ragis, esperits dels morts, i els Lares, esperits guardians de la llar i la família. Els romans els rendien culte i els oferien aliments i oracions per a assegurar la seva protecció i favor.
5. Els romans tenien una sèrie de tabús i supersticions. Per exemple, consideraven que els dimarts i els divendres eren dies desafortunats, i evitaven unes certes accions en aquestes dates. També tenien creences relacionades amb la mala sort, com la por als gats negres.
6. Els romans practicaven l’endevinació per a obtenir informació sobre el futur o prendre decisions importants. Això incloïa mètodes com la lectura de cartes (cartomància), l’observació de les estrelles (astrologia), i la interpretació de somnis.
7. En l’imperi romà, els emperadors sovint eren considerats divinitats o semideus, i s’esperava que se’ls rendís culte. Aquest culte a l’emperador va ser una font de tensions en algunes regions de l’imperi, ja que alguns grups es resistien a adorar als emperadors.
8. Els romans tenien creences específiques sobre la vida després de la mort. Creien en l’existència d’un inframon anomenat l’Hades o el Tàrtar, i la idea de la recompensa o el càstig en funció de la vida que havien portat en la Terra.
9. Els romans creien en el mal d’ull i l’enveja com a causes de mala sort. Per a protegir-se, sovint usaven amulets i talismans, com el famós “ull que tot ho veu” (ull turc), i recitaven fórmules màgiques.
10. El número 17 era considerat de mal auguri, ja que en numeració romana s’escrivia com “XVII”, que és un anagrama de “VIXI”, que significa “he viscut” o “he mort”. Per tant, s’evitava utilitzar aquest número en contextos importants.
11. Els romans consideraven que la mà dreta era més afortunada i poderosa que l’esquerra. En conseqüència, saludar o donar la mà amb la mà dreta es considerava un gest de bona sort.
12. De la mateixa manera que passa en moltes cultures, els romans evitaven caminar sota una escala, ja que creien que això atrauria la mala sort. Aquesta superstició persisteix en moltes parts del món avui dia.
13. En les noces romanes, es creia que veure certs ocells (com el corb o el mussol) volar sobre la parella, era un mal presagi. En canvi, altres com les orenetes, es considerava un bon auguri.
14. Els romans duien a terme rituals de purificació anomenats “lustratio” per a allunyar als esperits malignes o la mala sort. Aquests rituals implicaven la neteja ritual de persones, animals i objectes.
