Degut al recent canvi de seu del PSPV (hi ha encara un PSPV al País Valencià?) el secretari general d’aquest partit, i alhora president de la Generalitat del País Valencià, va dir que “les seus materials canvien. Les idees romanen”. Pense que tractant-se del PSOE, a vegades les idees també canvien. I si no, recordem què deia el PSOE en relació a l’OTAN, que d’entrada era NO i després va ser SÍ. O bé el programa del PSOE pel que feia al dret d’autodeterminació dels pobles.
Va ser al congrés del PSOE a Suresnes, el 10 d’octubre de 1974, com ens ho recordava en un article fa cinc anys el periodista Enric Juliana (La Vanguardia, 29 de setembre de 2013) quan, al teatre Jean Vilar va ser elegit secretari general d’aquest partit el jove advocat sevillà Felipe González.
En el programa polític que es va aprovar i en concret pel que es referia a la configuració de l’Estat espanyol, el conclau socialista aprovà aquests punts, que hui els dirigents socialistes han oblidat (o han amagat) del tot:
1 La definitiva solució del problema de les nacionalitats que integren l’Estat espanyol, parteix indefectiblement del ple reconeixement del dret d’autodeterminació de les mateixes, que comporta la facultat que cada nacionalitat puga determinar lliurement les relacions que va a mantindre amb la resta dels pobles que integren l’Estat espanyol.
2 L’exercici específic del dret d’autodeterminació per al PSOE, s’emmarca dins el context de lluita de classes.
3 El PSOE es pronuncia per la constitució d’una República Federal de les nacions que integren l’Estat espanyol.
No sé si el Sr. Ximo Puig pot seguir afirmant, en relació al canvi de seu del PSOE valencià, del carrer Blanqueries a l’avinguda de l’Oest, que les seus materials canvien però les idees romanen. Ni el Sr. Puig, ni els Srs. Felipe González, Alfonso Guerra, José Bono o la Sra. Susana Díaz, no deuen recordar els principis aprovats pel congrés de Suresnes pel que fa al dret d’autodeterminació. Ni pel que fa a la constitució d’una República Federal, per la que apostaven.
El Sr. Puig deu maleir l’hemeroteca, ja que aquells que han oblidat (o arraconat) els seus principis, demostren amb això que les idees no romanen, sinó que, com les seus del seu partit, canvien. I ja ho crec que canvien!
OTAN: de entrada no. Però va ser sí.
I de la defensa de l’autodeterminació que feia el PSOE, res de res.
On és la coherència i la paraula donada? Per això al Sr. Puig li convindria llegir l’article de Joan Fuster, “La paraula és l’home”, que l’escriptor de Sueca escriví l’any 1984 a la revista “Qué y donde”.
Fuster deia: “Sempre s’ha dit que la paraula és l’home. O siga: un home de paraula ha estat tradicionalment algú que manté els seus compromisos pactats de viva veu. El fet pertany a la mitologia jurídica del món rural. Ara: el món és dels espavilats i els tractes, sovint, s’evaporen. Basta llegir el diari per comprendre que el nostre mite rural de la “paraula és l’home”, avui més que mai és una fal·làcia. Ni que siga davant el notari”. O en un congrés, davant la militància. O en la promesa electoral sobre l’OTAN de votar “no”. Però com escrivia Fuster, “els tractes, sovint, s’evaporen”. I les idees canvien.
