- PUBLICITAT -

 

Les organitzacions ambientals alerten que la sobreexplotació de l’aqüífer de la Manxa Oriental és el principal problema de la Demarcació del Xúquer

Demanen una revisió dels cabals ecològics del Baix Xúquer, que són clarament insuficients, i que es fixen objectius ambientals per a tota la zona protegida de l’Albufera

En la reunió territorial de presentació del projecte de Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer per al període 2002-2027, organitzat a Sueca per la Confederació Hidrogràfica el dilluns 18 d’octubre,  les organitzacions cíviques i ecologistes de la Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua al Xúquer* es mostraren molt crítiques amb la proposta i demanaren una revisió en profunditat de diversos aspectes.

Consideren que la sobreexplotació de l’aqüífer de la Manxa Oriental és el principal problema de la demarcació del Xúquer i que ni les autoritats estatals ni les autonòmiques tenen interès en solucionar. Les extraccions abusives de l’aqüífer a partir de la dècada dels anys huitanta ha privat al riu Xúquer de gran part del seu cabal base i hui es pot afirmar, sense cap exageració, que la meitat de l’aigua del Xúquer es queda a la Manxa. Les conseqüències són uns cabals ecològics insuficients per al riu i l’Albufera junt amb una reducció de les assignacions per als regadius tradicionals de la Ribera. La Manxa Oriental conserva en l’actualitat les mateixes assignacions que en el Pla de 1998 i les assignacions futures consolidaran aquesta sobreexplotació i posaran en greu perill els recursos hídrics.

Es va demanar a la Confederació la declaració de la Manxa Oriental com aqüífer en risc, tal com s’ha fet amb els del Vinalopó, per a la recuperació del riu i de l’aqüífer i es va posar de manifest que la substitució de bombejos no suposa cap solució, ja que la detracció d’aigua del Xúquer és immediata al fer-se de la superfície del riu. El que cal és reduir l’extracció de forma dràstica. Del propi Pla es dedueix que per a que les extraccions foren sostenibles haurien d’estar per baix de 220 hm3 a l’any, però actualment s’extrauen, tots els anys 320 hm3 i la Confederació vol reduir-los tan sol a 300 amb el que, en una situació de canvi climàtic, s’agreujarà el problema.

PUBLICITAT

En la reunió es va denunciar que el càlcul que fa la Confederació sobre les aportacions en règim natural de l’aqüífer al riu estan falsejades, ja que contempla una aportació només d’1 m3/segon quan la realitat és que abans de les extraccions abusives el cabal que el aqüífer aportava al riu era dotze vegades més. Com a conseqüència d’aquesta restitució desviada del règim natural la determinació dels cabals ecològics del riu des d’Alarcón fins a la desembocadura és errònia i insuficient. Si es partira d’una estimació correcta del règim no alterat per l’acció humana serien molt superiors als consignats en el Pla.

Aquesta va ser la segona demanda dels grups ambientals: els cabals ecològics del riu i de l’Albufera són molt escassos i el compliment de la Directiva Marc de l’Aigua, que té com objectiu que les masses d’aigua tinguen un bon estat ecològic al 2027, està en perill. L’escàs augment dels cabals mitjans del Pla en determinats mesos és clarament insuficient, donat que no s’han compensat les pèrdues de cabal per la modernització de regadius. Cal indicar que de les 8 zones del Baix Xúquer, 6 d’elles estan en mal estat ecològic i les altres 2 en un estat deficient. Cap d’elles arriba a un estat moderat, bo o molt bo. Només en 12 km dels 80 km del Baix Xúquer es poden considerar com a menys escassos els cabals ecològics i en els últims 4 km de riu, des de l’Assut de la Marquesa fins el mar, es deixa un cabal ridícul al Xúquer, el principal riu dels valencians i valencianes, de tan sols 0’5 m3/s, que suposa l’1% del cabal del riu en règim natural (infraestimat). També es va demanar que des de Tous es fixen cabals generadors de crescudes, com s’ha fet des d’altres embassaments, per millorar l’estat ambiental del llit aigües avall de la presa.

Es va denunciar de manera especial el cabal ecològic a Antella, punt clau de tot el Baix Xúquer, en el que s’ha fixat 1’80 m3/segon –un 6% de l’aigua que, segons les estimacions de la CHJ, porta el riu en règim natural. Aquest volum és contradictori amb els càlculs del propi Pla, segons els quals hauria de ser de 2’93 m3/s. Els grups ambientals demanaren una revisió en profunditat dels cabals ecològics en tot el riu Xúquer, especialment, des de Tous fins a la desembocadura, però sense oblidar els problemes generats a la part alta del riu per la inversió del règim de cabals i les brusques variacions derivades de l’explotació hidroelèctrica.

Finalment respecte al Parc Natural de l’Albufera les organitzacions ecologistes demanen un augment de cabal, com a mínim fins als 250 hm3/any, amb una aportació directa de aigua de bona qualitat procedent de Tous. El Pla no fixa objectius ambientals per al conjunt de la zona protegida, només per al llac, un 10% de la superfície total protegida.. Tampoc inclou els objectius del Pla Especial de l’Albufera per assolir el potencial ecològic de l’Albufera.

Gràfic explicatiu de la situació de la Manxa Oriental.

*La Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua al Xúquer està formada, entre altres por les següents organitzacions: Acció Ecologista Agró, ADIRA, AEMS-Ríos con Vida, Centro Ibérico de Restauración Fluvial, CCOO, Ecologistes en Acció del País Valencià, Fundació Nova Cultura de l’Aigua, Grupo para el Estudio y Conservación de los Espacios Naturales, Intersindical Valenciana, Per l’Horta, Plataforma Ciutadana per la defensa del Riu Serpis, SEO/BirdLife, Túria Verd, UGT, WWF i Xúquer Viu

- PUBLICITAT -

Comentaris

Introduïu el vostre comentari
Introduïu el vostre nom ací