Va ser el 8 de desembre passat, festa de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu, quan vam vore una imatge molt poc freqüent en la vida: el papa plorant.
Com cada any (tot i que el 2020 i el 2021 ho fer en privat, sense gent), el papa va visitar el monument a la Immaculada, a la plaça d’Espanya, a Roma. Francesc va fer una pregària interrompuda per l’emoció, manifestada en les seues llàgrimes. Va ser quan el papa digué en la seua pregària, que li hauria agradat presentar a la Mare Verge, “l’agraïment del poble ucrainià per la pau que portem tant de temps demanant al Senyor”. I ací el papa hagué d’aturar la seua pregària per les llàgrimes i l’emoció que no podia contindre. I és que, malauradament, aquesta pau no ha arribat encara a aquesta terra martiritzada per la invasió de les tropes russes.
Cal recordar que quan Putin va envair Ucraïna, el febrer passat, de seguida el papa convocà una jornada de pregària i dejuni per al 2 de març següent, dimecres de cendra. El papa volia compartir el seu dolor “per l’empitjorament de la situació a Ucraïna”, perquè “ com jo, tanta gent de tot el món sent angoixa i preocupació” per aquesta guerra.
Les llàgrimes del papa el 8 de desembre passat davant el monument a la Immaculada, m’han recordat la sala de les llàgrimes, al costat de la capella Sixtina, on una vegada elegit bisbe de Roma, al final del conclave, el papa va a pregar una estona.
Les llàgrimes del papa en la seua pregària davant la Immaculada, s’uneixen als “rius de llàgrimes i de sang” dels ucraïnesos , com recordava Francesc el 6 de març passat, en els primers dies d’aquesta guerra tan cruel i tan injusta.
Les llàgrimes del papa s’uneixen també a les llàgrimes de les dones que han perdut un fill. El plor del papa s’uneix al plor de les dones que són agredides o que veuen la fam o el fred que tenen els seus menuts i també a les llàgrimes dels qui ploren la mort dels seus éssers estimats en aquesta pandèmia que encara continua. Les llàgrimes del papa s’uneixen a les llàgrimes del infants que fugen dels seus països en pastera i que es juguen la vida a la Mediterrània. Les llàgrimes del papa s’uneixen a les llàgrimes de les jóvens, enganyades amb falses promeses i que després són obligades a prostituir-se. Les llàgrimes del papa són les llàgrimes dels qui tenen els ulls ressecs de tant de plorar, dels qui viuen sols, del qui han caigut en la depressió o dels qui tenen un càncer en fase terminal.
Les Benaurances, que són com el nucli de tot l’Evangeli, anomena feliços els qui ploren, “perquè Déu els consolarà” (Mt 5:4). I és que és el consol de Déu, allò que ens sosté i ens encoratja enmig del dolor i de les llàgrimes.
En aquest temps d’Advent i sobretot a la pregària de les Matines, a la Nit de Nadal, ressonen amb força en els nostres cors les paraules del profeta Isaïes: “Consoleu, consoleu el meu poble, diu el vostre Déu” (Is 40:1). És també Isaïes que ens encoratja a avançar en l’esperança, malgrat el nostre desconsol: “Com una mare consola els seus fills, jo també vos consolaré” (Is 66:13). I encara, Sant Pau també ens anima a confiar en el Déu que “ens consola enmig dels nostres sofriments” (2C 1:3).
Per això, enmig d’una societat amb tant de dolor i de desconsol, convé eixugar les llàgrimes dels qui pateixen i encoratjar els qui ja no poden més. Però també és important manifestar la solidaritat amb tots els crucificats i torturats del nostre món i del nostre temps, i fer-los costat posant-nos en la seua pell, com ens demana Sant Pau: “Ploreu amb els qui ploren” (Rm 12:15).
Les llàgrimes del papa van ser molt més eloqüents que les seues paraules, perquè eren unes llàgrimes que eixien del cor d’un pare que sofreix per la violència i l’horror que viuen els ucraïnesos.
Però les llàgrimes del papa també són una crida a viure el Nadal, que ja s’acosta, pensant en els més pobres i desvalguts i en tots els qui ploren, per compartir amb ells allò que som i allò que tenim. Les llàgrimes del papa ens criden a viure un Nadal més auster, deixant de costat les despeses frívoles, innecessàries i supèrflues i les compres compulsives (que ens deixen el cor i les butxaques buides), per viure el Nadal al costat dels qui ploren i sofreixen i dels qui han perdut el sentit i la il·lusió de viure.
Com cada 8 de desembre, el papa va dipositar una corona de flors en la imatge de la Immaculada. Però aquesta ofrena floral no es pot comparar en res, al costat de l’ofrena de les llàgrimes del papa. Com en el cas de la viuda pobra que ofrenà al tresor del temple dues monedes de les més menudes, un gest elogiat per Jesús,(Lc 21:1-4), també les llàgrimes del papa han estat la millor ofrena que podia haver fet. L’ofrena del papa, el plor del papa, ple de tendresa s’ha convertit en la millor pregària per la pau a Ucraïna, i que la Mare Verge haurà acollit amb amor.
