- PUBLICITAT -

 

Davant la precarietat que afecta a molta gent, i a vegades fins i tot l’exclusió que pateix una bona part de la societat, Càritas ha presentat una bateria de huit propostes urgents per fer possible unes polítiques socials que ajuden a rescatar aquells hòmens i dones que se senten expulsats o exclosos de la societat.

Després de les eleccions del 28 d’abril, i degut a la ineptitud dels dirigents dels partits polítics per arribar a formar govern, hem patit una paràlisi política que han sofert, d’una manera més cruel, els 1’8 milions de persones que, segons Càritas, formen la societat expulsada. Com ha dit la Sra. Natalia Peiro, secretària general de Càritas, “l’exclusió social s’ha enquistat en l’estructura social d’Espanya”, degut en bona part a l’impàs que ha provocat la no formació d’un govern, des de l’abril passat. Hi ha un gran segment de la societat espanyola, concretament unes 200000 persones (que representen el 3’8% de la població) que viu en la precarietat i fins i tot en una exclusió més severa. Per això Càritas ha presentat a la nostra societat huit propostes polítiques, per rescatar les persones que viuen en una gran precarietat i així aconseguir una societat més justa.

La primera d’aquestes propostes és la ratificació de la Carta Social Europea, revisada el 1996 i del Protocol addicional de 1995. D’aquesta manera faríem possible que els drets que contemplen aquests documents (sobretot pel que fa a la protecció davant la pobresa), siguen una realitat.

La segona de les propostes és la de garantir uns ingressos per a les llars en situació de pobresa. És important i urgent que qualsevol persona tinga dret a uns ingressos mínims per fer front a la situació de precarietat.

La tercera mesura a posar en pràctica, és el dret de totes les persones en situació de vulnerabilitat a tindre una vivenda digna. Cal que els partits polítics facen una reforma legislativa per protegir les llars vulnerables en cas de desnonament.

La quarta és la inclusió plena de les treballadores de la llar en el Règim General de la Seguretat Social. Per això cal fer els canvis legislatius necessaris perquè les persones que treballen en aquest sector, tinguen la plena equiparació  de drets i una protecció social completa.

La cinquena proposta de Càritas és la de garantir la protecció dels menors estrangers no acompanyats i el seu trànsit a la vida adulta. Caldria també modificar la legislació d’estrangeria en relació als menors no acompanyats, d’acord amb el que estableix el Marc Internacional de la Convenció sobre els drets de la Infància i l’Adolescència.

La sisena mesura és protegir i garantir els drets humans, també en els processos d’expulsió. Per això Càritas demana la derogació de la Disposició Addicional Segona de la Llei Orgànica d’Estrangeria, per així evitar una expulsió sumària sense garanties.

La setena proposta és la lluita contra el canvi climàtic i el dret de les persones amb situació de vulnerabilitat a l’energia. Càritas demana als polítics una Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, així com també mesures actives per garantir el dret per a tothom a una energia neta.

L’última de les mesures que Càritas proposa per rescatar les persones amb exclusió social, és enfortir la política de Desenrotllament i Cooperació Internacional, regida pels drets humans i la sostenibilitat ambiental, amb més recursos i de més qualitat, per així enfortir el paper de la societat civil.

Aquestes huit mesures urgents que proposa Càritas (una organització de l’Església, amb 84000 voluntaris i amb 6000 Càrites parroquials) ajudaran a construir una societat més justa i més fraterna.

A vore si els polítics que han estat elegits en aquestes eleccions, en compte de crear nous problemes i bloquejar les ajudes als qui pateixen, comencen a treballar de seguida per ajudar a trobar una solució a la situació de pobresa i de precarietat de tantes i tantes famílies.

Estic segur que si (només) durant un mes els polítics que han estat elegits cobraren el salari mínim, 900 euros (segons el Reial Decret 1462/2018 de 21 de desembre de 2018) estarien més conscienciats, i ràpidament trobarien solucions per dignificar la vida dels qui han de viure sense tindre ni el salari mínim. Però com els polítics viuen envoltats de confort i de privilegis, no es fan càrrec del dolor de la gent.

Josep Miquel Bausset

- PUBLICITAT -