José Vicente Climent Vila
La gent de la meua generació començava a treballar molt prompte. Des dels catorze anys jo em guanyava el pa com a pintor i, des de 1959, vaig entrar com a ajudant de cabina en el cine Rex, al costat de mon pare, que era l’operador. La meua inquietud personal em portà a fer uns cursos de tècnic pràctic en ràdio i televisió per correspondència en Ràdio Maymó. A cada casa de Castelló hi havia una ràdio, però encara eren poques les que tenien televisors. Durant els cinc anys de formació, jo ja m’atrevia a fer reparacions. Vaig obtindre el diploma en 1962, el mateix any en què vaig fer el servici militar.
A Castelló ja hi havia botigues d’electrodomèstics, però en aquella dècada del «desarrollismo» es preveia que a cada casa hi hauria també un televisor i un frigorífic. Amb esta perspectiva de negoci, en novembre de 1965, em vaig decidir a obrir una botiga d’electrodomèstics en casa dels meus pares, al carrer dels Sants de la Pedra núm. 13. Era l’habitació de l’entrada, només set metres quadrats; i la finestra que donava al carrer feia d’aparador. Tenia el taller de reparació en el segon pis.
El 24 de desembre de 1971 vaig traslladar l’establiment al núm. 3 del mateix carrer, al baix d’una casa que havia acabat de comprar. El producte estrela de la dècada dels setanta fou la llavadora automàtica. Com que tenia més espai, vaig ampliar el negoci: venia també articles de regal i material esportiu. Després vingué l’època de l’expansió dels aparells de vídeo domèstics, i allí no solament se’n podien comprar, sinó que també es llogaven pel·lícules. Esta botiga estigué ací fins a l’any 1984; per tant, durant tretze anys. Mentrestant havia comprat en 1981 un local comercial al núm. 7 del mateix carrer dels Sants; allí vaig traslladar la botiga cap al final de 1984.
Aquell any la marca Akay va convocar un concurs nacional d’aparadors. Calia combinar els seus aparells amb motius esportius. El jurat em va concedir el primer premi, que se m’entregà a Barcelona, a la fira de Sonimag, un dia del mes de setembre. Consistia en un estupend rellonge de la marca Rolex.
Esports Climent
Com que la secció esportiva prenia vol, vaig obrir botiga independent al carrer del Mestre Serrano núm. 30 en 1979. Ací estigué fins al final de 1981, en què torna al núm. 3 del carrer dels Sants.
El 12 de maig de 2001 s’inaugura el local del carrer del Reverend Joan Vidal núm. 6 amb tots els productes esportius del carrer dels Sants núm. 3. Ací estigueren fins a l’any 2007. L’any següent, a este local es traspassen els electrodomèstics del núm. 7 del carrer dels Sants, fins a l’any 2019, en què es lloga el local a una altra empresa.
L’1 de novembre de 2002 encara vaig obrir un local dedicat a la venda de productes per a l’esport al centre comercial Champion de Castelló. Esta última iniciativa només va perdurar fins al 30 d’abril de 2004.
Robos
Durant estos anys vaig patir alguns robos. El més espectacular fou el de gener de 1983: un cotxe es va encastar contra la lluna de l’aparador i els lladres es van emportar una gran quantitat de reproductors i càmeres de vídeo. Vaig poder recuperar-ne alguns. A conseqüència del fet, l’assegurança m’obligà a posar les reixes que encara hi estan.
Una matinada del mes d’abril de 2001 uns malfactors van vindre amb una furgoneta que li havien robat a David Talens i allí carregaren quasi tota l’exposició del núm. 3 del carrer dels Sants. Justetament, feia la ronda per allí la Guàrdia Civil i els va trobar amb les mans a la pasta. Gràcies a esta afortunada casualitat vaig poder recuperar quasi tota la mercaderia.
Les botigues d’Oliva
A pesar de desaconsellar-m’ho alguns proveïdors, vaig obrir una botiga d’esports a Oliva, al passeig de Lluís Vives núm. 33 en 1992. Este local va estar obert des del 13 de març de 1992 fins al 16 de novembre de 2009.
Mentrestant vaig obrir un altre establiment d’esports, especialitzat en calçat i tèxtil, al passeig de Jaume I núm. 9 d’esta ciutat de la Safor. Així en la primera botiga quedaven els trofeus i el material dur. Este local va estar obert des del 2 de febrer de 1998 fins al mes de novembre de 2009.
Al núm. 31 del mateix passeig de Lluís Vives, vaig obrir Atmosfera Esports Climent l’1 d’agost de 2002. El vaig traspassar l’1 de novembre de 2009.
Un museu de la modernitat
Durant quaranta-quatre anys he mantingut la marca Climent en diversos comerços. Per a mi, més que un negoci ha sigut un ofici i una vocació. A més a més, durant anys, i més ara que estic jubilat, he anat recollint electrodomèstics i material electrònic antic amb la intenció de restaurar-los i col·leccionar-los. Tornar a engegar, per exemple, un televisor de fa seixanta anys és tot un repte i una satisfacció. Amb tots els objectes recuperats he creat un museu on podeu trobar gramòfons, tocadiscs, ràdios, teles, neveres de gel, llavadores, molinets de café, màquines d’escriure, màquines de cosir, motos, multicopistes, etc.; i tot funciona com en el seu temps. És la meua menuda contribució a la conservació del patrimoni de la modernitat, una modernitat que no podem concebre sense tots estos aparells domèstics.
Esta exposició és oberta al públic al núm. 3 del carrer dels Sants de la Pedra. Per a concertar la visita telefoneu-me al 670 373 795.
