Si estem de volta per Castelló, ens adonarem que som un poble amb llocs d’una rellevància històrica que cal tenir en compte i si fem una passejada venint pel Camí de la Barca cap ací i entrem per la Plaça de l’Ermita tenim allí un nucli urbà millorat pel temps però que en sí mateix té una forta empremta emblemàtica, ja que és un dels punts del nostre poble més interessants.
A comparació d’altres indrets del nostre poble, aquest no era plaça fins 1825 que ja apareix anomenada Plaça de l’Ermita, tant és així que fins al cens de 1848 no hi ha construïdes al voltant més de deu cases, però realment la plaça dedica el seu nom a una santa, Santa Bàrbara, una devoció que sempre ha estat important al nostre poble, per aquest motiu era lògic que a Castelló hi hagué una ermita en honor a dita santa.
L’edificació de l’ermita en l’actual emplaçament data de 1772, la data és la de la reconstrucció, ja que va ser assolada pel terratrèmol de 1748 i com a tal a l’ermita ja des de la seua fundació habitaven ermitans amb funcions diverses. Unes lligades a la devoció a la santa, altres dedicades al manteniment i conservació de l’edifici que els albergava, ja que al cap i a la fi era la seua llar, però hi havien altres més cíviques com la de tocar la campana de l’ermita els dies de boira per tal de servir de guia a aquells viatgers que passaven pel camí de la Barca.
Des de la seua refundació, l’ermita ha fet funcions diverses, encara que la seua primordial fou la de servir de lloc de culte a la santa dels fenòmens meteorològics diversos -com es coneix entre altres a Santa Bàrbara-. També fou hospital a l’epidèmia de còlera de 1865 i serví com a escola en 1886, com també era l’arribada dels tradicionals ‘via crucis’ que es feien al nostre Castelló.
Hierònim LLoret
desembre de 2010
Castelló de la Ribera
