Si estem de volta per Castelló ens adonarem que som un poble amb llocs d’una rellevància històrica que cal tenir en conter. Si fem una passetjada venint pel camí de la Barca cap ací i entrem per la plaça de l’Ermita tenim allí un nucli urbà millorat pel temps però en si mateix té una forta emprenta emblemática ja que és un dels punts del nostre poble més interessants.
A comparació d’altres indrets del nostre poble, la plaça en si no es tal fins 1825 que ja aparèix anomenada plaça de l’Ermita, tal és així que fins al cens de 1848 no hi ha construides al voltant mes de deu cases, però realment la plaça dedica el seu nom a una santa, Sta. Bárbara, una devoció que sempre ha estat important al nostre poble, pero la qual cosa era lògic que en Castelló hi hagué una ermita en honor a dita santa.
La edificació de l’ermita en l’actual emplaçament data de 1772, la data és la de la reconstrucció ja que va ser assolada pel terratrèmol de 1748 i com a tal a l’ermita ja des de la seva fundació habitaven ermitans amb funcions diverses. Unes lligades a la devoció a la santa, altres dedicades al manteniment i conservació de l’edifici que els albergava ja que al fi i al cap era la seva llar, pero hi havien altres més cíviques com la de tocar la campana de l’ermita els dies de boira per tal de servir de guía a aquells viatger que passaven pel camí de la Barca.
Des de la seua refundació, l’ermita ha fet funcions diverses, encara que la seua primordial fou la de servir de lloc de cult a la santa dels fenòmens metereològics diversos-com es coneix entre altres a Santa Bárbara-. També fou hospital a l’epidèmia de còlera de 1865 i serví com a escola en 1886, com també era l’arrivada dels tradicionals “ via crucis” que es feien al nostre poble.
Hieronim LLoret
desembre de 2010
Castelló de la Ribera
