PUBLICITAT

 

Això és el que digué el rei al Principet, tal com podem llegir-ho al capítol deu d’aquest llibre tan bell. La història d’aquest diàleg tan deliciós entre el Principet i el rei, comença quan el menut arribà a un asteroide habitat només per un rei. El monarca va fer veure al xiquet, que ell “cuidava especialment que la seua autoritat fòra respectada”. Per això, com que el rei “era molt bo, impartia ordres raonables”. Per fonamentar els seus arguments, el rei ho explicà així: “Si jo ordenara a un general convertir-se en au marina, i si el general no obeïa, no seria la culpa del general. Seria culpa meua”. El rei posà un altre exemple al Principet que havia visitat l’asteroide on hi havia aquell monarca: “Si jo ordenara a un general volar d’una flor a una altra, com una papallona, o escriure una tragèdia, o convertir-se en au marina i si el general no executava l’ordre rebuda, ¿qui estaria equivocat, ell o jo? Seria vostè, digué amb fermesa el Principet. Exacte”, respongué el rei.

El diàleg tan bell i tan ple de sentit comú, continuà així: “Ha d’exigir-se a cadascú el que cadascú puga donar, prosseguí el rei”. Perquè, continuà el monarca, “l’autoritat es fonamenta en primer lloc, en la raó. Si ordenara al teu poble que es llançara al mar, farà la revolució”. I el rei digué encara: “Jo tinc el dret d’exigir obediència, perquè les meues ordres són raonables”.

He recordat aquest bell diàleg entre el rei de l’asteroide i el Principet, perquè sovint les ordres que rebem dels polítics no són gens raonables. En aquesta pandèmia que estem vivint, el ministre de sanitat, Salvador Illa, digué fa unes setmanes, que no s’estava desescalant ni desconfinant la població. Però alhora, després del dilluns de Pasqua, el govern de l’estat ordenà la “reactivació de l’activitat laboral”. El mateix ministre també demanà l’ús de mascaretes (quan aquells dies no n’hi havien per a tothom) i a més, aconsellà que per anar a treballar, la distància mínima entre una persona i una altra fóra d’un metre i mig a dos metres, quan sabia el ministre que això era impossible al metro, als trens o als autocars. També va demanar el mateix el president Sánchez pel que fa a l’ús de les mascaretes, obligatòries als mitjans de transport, quan el dissabte 2 de maig va dir que el govern espanyol en repartirà catorze milions i mig. Amb les que es van repartir fa uns dies, ¿com es demana l’obligatorietat de les mascaretes als transport públic si no n’hi ha mascaretes suficients per a tota la població espanyola? O és que els ciutadans espanyols (comptant les mascaretes que ja s’han repartit) són catorze milions i mig?

Pel que fa al desconfinament, el govern espanyol volia que es fera per províncies, amb fets tan absurds com que una persona d’Oliva podria anar fins a Ademús, ja que aquestes dues poblacions pertanyen a la província de València, però no hauria pogut anar a Dénia. O un home de Xilxes podria anar a Morella o a Sogorb (a la província de Castelló), però no a Sagunt. O que una dona de Vinaròs podria anar fins a Almenara, però no a l’Aldea, ja que la primera vila pertany a la província de Castelló i la segona a la de Tarragona. O encara, que algú de Bocairent poguera anar a Sagunt i a Cofrents, però no poguera fer-ho a Banyeres de Mariola, ja que Bocairent pertany a la província de València i Banyeres a la d’Alacant.

El rei que donava ordres assenyades

Els polítics haurien de fer com el rei del Principet, que donava ordres raonables. Per què quin sentit té que una persona puga anar de Blanes a Puigcerdà (a la província de Girona) amb una distància de 180 quilòmetres, però els de Blanes no puguen anar a Malgrat de Mar, viles que estan a 3 quilòmetres de distància. Igualment és absurd que la gent de la Seu d’Urgell (a la província de Lleida) no puga anar a Puigcerdà (Girona), malgrat que aquestes viles estan a 48 quilòmetres, però els de la Seu sí que puguen anar a Lleida, amb una separació de 107 quilòmetres. Afortunadament el govern espanyol ha rectificat en part pel que fa a les Illes Balears, a Catalunya i al País Valencià, que estan fent el desescalament per regions sanitàries.

Com ha dit el Dr. Antoni Trilla, membre del comitè científic que assessora el govern espanyol, en el desconfinament, (fins que el govern espanyol va rectificar) la divisió provincial “s’ha decidit amb criteri polític i no sanitari” (Vilaweb, 30 d’abril de 2020).

PUBLICITAT

Un altre fet del tot irracional, que el Principet no hauria fet mai, ha estat la proposta del concert que l’alcaldessa de Barcelona va programar, amb un cost de 200000 euros, tot i que després aquests diners (davant l’escàndol que suposava aquesta despesa) l’assumiria la plataforma que faria el concert (El Terrat i Mediapro) i no l’ajuntament. Però tot i que no siga una ordre, ¿com s’entén en aquests moments de dificultats econòmiques, amb gent que perd el treball cada dia, que l’alcaldessa Colau pensara gastar-se 200000 euros en un concert?

Aquests (mascaretes i la distància a mantindre als transports públics, la divisió provincial i el concert a Barcelona) són només tres exemples de les ordres o decisions (gens raonables) dels polítics,  impossibles de complir. Per això el senyor Pere Lladó, en el seu article, “El joc dels disbarats” (Diari de Girona, 14 d’abril de 2020), afirmava, amb tota la raó del món, que “els ciutadans tenim tot el dret de demanar als polítics que ens representen, una miqueta més de seny”. I per això suplicava: “Per favor senyors polítics, frenen el joc dels despropòsits”. I és que moltes de les ordres que rebem dels polítics, ¿són raonables o pel contrari no tenen ni cap ni peus? Si els nostres polítics imitaren el sentit comú del monarca de l’asteroide que visità el Principet, tot aniria millor. Molts dels nostres polítics haurien de llegir el Principet, per prendre de model el monarca que donava ordres raonables.

Per últim, resulta molt trist que el govern del Sr. Sánchez haja tret les competències als governs autonòmics, amb l’excusa de l’estat d’alarma. Tractar la Generalitat i els altres governs com a menors d’edat (dubtant de la capacitat de gestió d’aquestes Administracions) demostra que el govern de l’estat no acaba de creure’s l’estat de les autonomia. I també és molt absurd que les autoritats espanyoles no facen cas d’Amnistia Internacional (Vilaweb, 13 de maig de 2020), que, una vegada més, ha demanat la llibertat dels dos líders independentistes, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. I és que davant una “ordre” raonable d’AI, l’estat espanyol continua sense atendre-la.

Finament, ara cal, com ens ha dit el papa, lluitar perquè entre tots (amb uns polítics raonables), acabem amb “la pandèmia de l’exclusió i de la indiferència”, per contagiar al nostre món, esperança i joia.

Josep Miquel Bausset

- PUBLICITAT -

Comentaris

Introduïu el vostre comentari
Introduïu el vostre nom ací