- PUBLICITAT -

 

Si el febrer de 2017, 13TV va tractar el tema dels immigrants amb una gran frivolitat, ara ha estat el periodista “estrela” d’aquesta cadena, Carlos Herrera, qui ha fet el mateix amb el tema dels refugiats que el diumenge 17 van arribar a València.

Quan 13TV va informar sobre els immigrants, l’arquebisbe de Tànger, el gallec Santiago Agrelo, denuncià públicament la línia informativa d’aquesta cadena com a “antievangèlica, per no qualificar-la de simplement deshumanitzadora”, afirmant, que era “inacceptable el tractament de 13TV sobre la immigració”.

Fa uns dies, el periodista de la Cope, Carlos Herrera, en el seu programa, “Las Mañanas de la Cope”, criticà amb duresa l’actitud dels governs espanyol i valencià a acollir els refugiats, qualificant aquesta decisió de “exhibicionisme sentimental disfressat de bones intencions”.

De nou l’arquebisbe Santiago Agrelo, una veu profètica en l’Església, ha qüestionat la línia informativa de la Cope, pel fet que “no te sentit que l’Església a España pague periodistes que ridiculitzen l’Evangeli”. Per això l’arquebisbe Agrelo ha afirmat que “l’Església a Espanya no es pot permetre el luxe de tindre una emissora contra els pobres, contra els immigrants, contra el Crist crucificat”.

Com ha dit l’arquebisbe de Tànger, “per la Cope, són més importants les fronteres que els pobres”. Per això l’arquebisbe Agrelo, amb valentia, ha afirmat que si “Las Mañanas de la Cope no són las mañanas de la Iglesia,¿per què l’Església les paga?”.

PUBLICITAT

L’arquebisbe Santiago Agrelo ha protestat públicament contra la ràdio de la Conferència Episcopal Espanyola, ja que periodistes com el Sr. Herrera, “ridiculitzen l’Evangeli, desautoritzen els pastors de l’Església, estan al servei del poder i no dels pobres”.

Per a l’arquebisbe Agrelo,”si l’Església no està al servei dels pobres, no és Església. Si els mitjans de comunicació de l’Església no estan al servei dels pobres, és hora de tancar-los”.

L’arquebisbe Agrelo denunciava el “missatge insolidari que sacrifica a l’economia, la vida dels pobres”, ja que això “representa un escàndol diari en la ràdio de la Conferència Episcopal Espanyola”.

Cal recordar que el P. Lombardi, exdirector de l’Oficina d’Informació de la Santa Seu, deia fa uns anys: “Hi ha que preguntar-se si els mitjans es posen al servei del bé de les persones i del bé de les societats”.  Quan vivim en una societat crispada, on alguns mitjans de comunicació s’atreveixen impunement, a tergiversar i manipular la informació, o a insultar sense cap mena de consideració, cal repetir, una vegada i una altra aquestes paraules de denuncia de l’exportaveu de la Santa Seu: “De vegades els mitjans no s’utilitzen per a una adequada funció d’informadors, sinó per a ampliar el seu impacte, o per a manipular una lectura correcta, o també per a imposar una determinada interpretació amb objectius ideològics, interessos econòmics o polítics”.

El P. Lombardi, bon coneixedor del món de la informació, deplorava el fet que “amb freqüència tenim motius per a dubtar i per a quedar amargament decebuts”, a la vista de certs periòdics, revistes o cadenes de TV. “La paraula escrita o amb imatges (continuava el P. Lombardi) està feta per a la veritat, per a dir la veritat, per afavorir el trobament entre persones, compartint la veritat”.  El P. Lombardi destacava el fet  que “la paraula no està feta per a l’engany, per a la divisió, ni per a la manipulació o la utilització de l’altre”.

En el mateix sentit es pronunciava ja fa temps el bisbe emèrit de Sant Sebastià, Juan María Uriarte: “Els Mitjans de Comunicació de l’Església tenen el deure de ser exemplars….molts dels seus programes són coherents. Lamentablement no ho són tots. L’Església deu procurar que tots els seus professionals sembren concòrdia, respecte al diferent i  serenor, i evitar l’animositat,  la ironia mordaç, el sectarisme. Aquests comportaments desmoralitzen, desanimen i sembren desesperança”.

I també la revista Vida Nueva manifestava que “una emissora de l’Església (en clara referència a la COPE) no pot ser motiu  de discòrdia i d’enfrontament”.  És el mateix que deia el P. José L. Gago, exdirector general de COPE: “Els professionals de COPE, han de fer del seu treball un servei a la veritat, amb esperit de convivència, defensant els drets humans i el respecte a la intimitat personal i a la vida privada”.

Quan el papa Francesc ha demanat un pacte mundial pels refugiats, actituds com les de la Cope són una vergonya.

Josep Miquel Bausset

- PUBLICITAT -