Aquest era títol de l’article dels Srs. Felipe Guardiola i Enrique Linde (Levante, 29 de novembre de 2019), on els seus autors feien referència a l’opuscle: “El arte de la mentira política”, de Jonathan Swift i John Arbuthnot, publicat en edició bilingüe en anglès i castellà. Com deien els Srs. Guardiola i Linde, Swift i Arbuthnot definien la mentida política com “l’art de fer creure al poble, falsedats saludables”. Com molt encertadament deien el Srs. Guardiola i Linde en el seu article, “en una societat política moderna integrada per ciutadans, hauríem de rebutjar la mentida política i penalitzar els seus autors”. I és que, com deien els columnistes, “en l’actualitat a Espanya s’escolta amb freqüència que els nostres polítics menteixen”. I els Srs. Linde i Guardiola posaven els exemples de la ministra d’Economia en el govern del president Rodríguez Zapatero, que durant la campanya electoral de 2012 va mentir, en dir que s’estava complint la xifra de dèficit públic acordada per la Comissió Europea, quan això era fals. O el president Felipe González que va passar del lema: “OTAN, de entrada no”, a defendre l’entrada d’Espanya a l’OTAN. O el canvi vertiginós que ha fet el president Pedro Sánchez, que de demonitzar Unides Podem, ha passat a l’abraçada amb el Sr. Iglesias. O el president Rajoy, que va prometre no pujar l’IVA i el va pujar i quan va mentir dient que no hi havia cap militant del PP condemnat per la Gürtel. O el Sr. Aznar quan digué, en relació a l’independentisme basc, que “sense violència” es podia “parlar de tot”, cosa que veiem que és mentida. I encara, quan ens va mentir dient-nos que a Iraq hi havia “armes de destrucció massives” i era mentida.
Però el cas més recent ha estat el canvi d’actitud del Ministeri de Foment pel que fa al Corredor Mediterrani, tan esperat i tan difícil de portar a terme.
El Sr. José Luis Ábalos, actual ministre en funcions de Foment, va dir que el Corredor Mediterrani estaria llest el 2021 (Público, 27 de setembre de 2018). Davant 1400 empresaris, directius i professionals d’Espanya, reunits a Barcelona, amb la presència del Sr. Ximo Puig, president de la Generalitat del País Valencià i del president de Múrcia, Fernando López Miras, el ministre Ábalos afirmà que tindríem el Corredor el 2021.
Però oh! miracle, en la reunió a Elx el passat 28 de novembre, el Sr. Pedro Saura, secretari d’estat d’Infraestructures del Ministeri de Foment, i davant de més de 1500 empresaris (que esperen impacients la finalització del Corredor), afirmà que Foment vol tindre acabada aquesta infraestructura tan important, el 2025 (Levante, 28 de novembre de 2019). Amb més raó que un sant, el Sr. Vicente Boluda, president de l’Associació Empresarial Valenciana, afirmà que “el Corredor va molt lent” i que “la Unió Europea i el govern fan coses, però en podrien fer més”. I el Sr. Juan Roig, en la mateixa línia que el Sr. Boluda, també digué que “no s’entén que ciutats com València i Alacant, encara no estiguen unides amb AVE”.
Tothom hauria de defensar la veritat i fugir de la mentida, però encara més ho haurien de fer els polítics, perquè les mentides no fan sinó desacreditar la classe política. Per això la Paraula de Déu ens demana no caure en la mentida i tindre sempre la veritat als llavis i al cor. Així, el salm 11 denuncia l’actitud i la manera de fer d’aquells que “tot el que diuen és mentida” (Ps 11:3). I el salm 100 també blasma els mentiders (Ps 100:7). I encara, Sant Pau també desaprova aquells que han “canviat la veritat per la mentida” (Rm 1:25).
Gandhi deia: “Més val ser vençut dient la veritat, que triomfar per la mentida”. I Aristòtil també desaprovava la mentida en dir: “El càstig del mentider és no ser cregut quan diu la veritat”. Per això, si Foment ha dit que l’autopista AP-7 serà gratuïta (finalment) a partir de l’1 de gener de 2020, ¿serà veritat?
Nietzsche deia: “El que més em va molestar no és que m’hages mentit, sinó que d’ací en endavant, no podré creure en tu”.
Les mentides trauen credibilitat als qui les diuen. Per això els polítics haurien de fugir de qualsevol mentida, ja que l’hemeroteca és la seua condemna. Estic d’acord amb l’afirmació dels Srs. Guardiola i Linde: “En una societat política moderna integrada per ciutadans, hauríem de rebutjar la mentida política i penalitzar els seus autors”.
Cal tindre en compte, com ha dit Jason Stanley, que “els governs sempre ens han mentit”. Per això el Sr. Stanley, autor del llibre: “Fatxa”, diu que el seu deure “com a filòsof és defensar la veritat”, cosa que haurien de fer també tots els polítics. I és que com ens diu Jesús, “la veritat vos farà lliures” (Jo 8:32)
Per això els polítics, els bons polítics haurien de tindre en compte les paraules del papa Francesc, quan el juny de 2013 digué: “La política és una de les formes més altes de caritat, perquè busca el bé comú”, entesa la caritat com la sol·licitud pels altres (Vídeo, minut 2’53’’). Per això el papa afegia encara: “És un deure treballar per la política”, quan els polítics, allunyats de la mentida i de l’engany, no s’aprofiten dels ciutadans, sinó que estan al seu servei.
