- INFORMACIÓ -

 

Així defineix el Diccionari Normatiu Valencià el terme “política”. Un art (i per tant un treball d’’artesania), per buscar el bé comú i per trobar solucions. De fet el papa Francesc elogia la política, quan els polítics, com a artesans, actuen a favor dels ciutadans. Per això a l’encíclica Fratelli tutti, el papa demana als governants que facen política pensant en el bé de la societat.

PUBLICITAT

El papa, que exhorta als polítics que treballen per grans principis i que aposten per fer un bon servei als ciutadans, els demana també que fomenten l’encontre i que, a més, siguen capaços d’escoltar el punt de vista de l’altre. I encara, el papa demana als polítics que tinguen una mirada profunda i àmplia per a arribar a acords entre adversaris.

Joan Genovès i la seua pintura sobre la reconciliació

He recordat totes aquestes paraules del papa Francesc, perquè m’ha sorprès la piulada del 24 de novembre que ha fet el bisbe José Ignacio Munilla, a propòsit de l’acord entre el govern del Sr. Pedro Sánchez i el grup Bildu, per aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat.

El bisbe d’Oriola-Alacant deia en la seua piulada: “El hecho de que un Gobierno otorgue a los herederos de una banda terrorista la capacidad de humillar a los que fueron sus víctimas, a cambio de su apoyo para mantenerse doce meses más en el poder, es simplemente inmoral”.

L’acord entre el govern de l’estat i Bildu, amb el qual es transfereixen les competències de tràfic al Govern Foral de Navarra, no em sembla cap immoralitat, ni tampoc crec que aquest acord humilie les víctimes del terrorisme. De fet, els governs, a tots els estats, intenten aprovar els PGE pactant amb els diferents grups, per així arribar a acords, fomentant l’encontre.

José Ignacio Munilla

¿No és això (buscar l’acord), el que va fer el 6 d’abril de 2000 el president José Mª Aznar, quan pactà amb UPN la transferència de Tràfic a la Policia Foral de Navarra? ¿No és això també, buscant l’encontre i l’acord, el que, el 10 de maig de 2009, al Senat espanyol, UPN demanà?. Ni més ni menys que el traspàs de les competències de Tràfic al Govern Foral de Navarra, que ara el bisbe Munilla blasma. També cal recordar que el president José Mª Aznar cedí les competències Tràfic a la Generalitat de Catalunya. I cap bisbe no va qualificar aquest acord com una humiliació de la Guàrdia Civil.

I és que governar és pactar amb els adversaris, fomentar l’encontre i arribar a acords amb els altres, pel bé dels ciutadans.

Tant que parlen els bisbes de la modèlica Transició i de la reconciliació, convindria que alguns d’ells recordaren la legalització del PCE i del PSOE, d’UGT i de CCOO. Caldria que els bisbes recordaren l’arribada del president Tarradellas i l’abraçada entre “enemics”, com Adolfo Suárez (provinent del Movimiento Nacional) i Santiago Carrillo, secretari del PCE. Per no parlar del paper del Sinn Féin.

L’abraçada de Carrillo i Suarez

L’exemple de Maixabel Lasa (viuda de Juan Mª Jáuregui) conversant amb l’assassí del seu marit, amb una actitud de reconciliació, hauria de fer reflexionar el bisbe Munilla, ja que la vida sempre és encontre, acord i diàleg amb els adversaris.

Sovint els bisbes ens parlen dels màrtirs, testimonis que, per la fe en Crist, van morir perdonant els seus botxins. És un exemple aquest, que hauria de fer reflexionar els nostres pastors, per tal que reconegueren que en política, l’acord entre els adversaris és possible i beneficiós per als ciutadans, sempre que es busque el bé comú. I no crec que traspassar les competències de Tràfic al govern de Navarra, vaja contra el bé comú. Per això a ningú no hauria d’escandalitzar l’acord del govern de l’estat amb Bildu. Per cert: ¿no va ser el president Aznar que va dir que en absència de violència es podia parlar de tot?. I és que desgraciadament, una vegada i una altra, alguns bisbes semblen haver-se convertit en portantveus del PP i de Vox. Per això el P. Hilari Raguer, monjo de Montserrat, fa uns anys, va dir que “molts bisbes són neofranquistes” (La Vanguardia, 11 d’octubre de 2007).

Luis Carrasco i Maixbel Lasa

Jo només em pregunte si amb l’acord del govern espanyol amb Bildu hi hauran uns millors PGE o no. I si aquest pacte fa possible que els ciutadans puguen eixir beneficiats o no.

Sincerament, no crec que la cessió de Tràfic a Navarra siga una immoralitat, com diu la piulada del bisbe Munilla. Ni una humiliació a la Guàrdia Civil, més encara, quan els agents d’aquest cos que no vulguen anar-se’n de Navarra, podran quedar-se en el territori foral.

M’ha agradat més una altra piulada del bisbe Munilla, quan diu: “Si te lanzan una piedra, recógela, bésala y piensa: Ya tengo la primera piedra para construir un mundo nuevo”. Crec que aquestes últimes paraules del bisbe d’Oriola-Alacant, són molt més constructives i més positives, que les que dedica a l’acord entre el govern de l’estat i Bildu.

Per altra part, no qualificaré d’immoral, però sí que trobe molt poc pastoral, que el bisbe d’Oriola-Alacant no utilitze la llengua pròpia del País Valencià, ni a les seues homilies, ni a les cartes pastorals, articles, entrevistes o conferències. Ni tan sols la revista del bisbat, conté una ratlla en valencià.

Tarradellas i Suárez. Un pacte d’estat

I és que la millor manera que un pastor faça olor a ovella, (en aquesta expressió tan bonica del papa Francesc), és utilitzar la llengua del ramat que el papa li ha confiat. I crec que a Elx, a Biar, a Agost i a Altea; a Monòver i a Castalla; a Finestrat i a Crevillent; a Tàrbena a la Nucia, a la Vila Joiosa, a Xixona i a Confrides, la llengua d’aquestes viles és el valencià.

Només m’agradaria recordar que no és el poble que ha de parlar la llengua del pastor, sinó que hauria de ser el pastor qui hauria de parlar la llengua del poble, al qual ha de servir. Per això, de la mateixa manera que a Sant Sebastià el bisbe José Ignació celebrava, amb tota  normalitat, l’Eucaristia en basc, també seria molt pastoral que als pobles valencianoparlants, la celebrara en valencià.

Josep Miquel Bausset

- PUBLICITAT -