- INFORMACIÓ -

 

No em podia creure el que estava escoltant i per això ho vaig haver de fer diverses vegades, perquè aquella pregunta-afirmació em va semblar surrealista i sectària. I és que un amic meu va quedar sorprès i perplex (com jo mateix en escoltar-ho), per la pregunta d’un periodista, a la roda de premsa de la vicepresidenta de la Generalitat del País Valencià, Mónica Oltra.

PUBLICITAT

Aquest amic m’ha enviat el fragment de la roda de premsa del passat 17 de juny, quan el periodista (que en fer aquesta pregunta no va dir ni el seu nom ni el del mitjà que representava), preguntà a la vicepresidenta Oltra, “quina es la quantitat de diners que la Comunitat Valenciana destina a l’Any del falangista Joan Fuster” i el fons per a l’Any Benlliure i l’Any Blasco Ibáñez i “la raó de la discriminació” entre les tres commemoracions.

Qualificar Joan Fuster de “falangista” és esperpèntic, ni que en la seua adolescència, l’intel·lectual valencià més important del segle XX haguera format part de la Falange, com la gran majoria dels xiquets i adolescents, tot i que ni les meues germanes ni jo mai vam entrar en aquell entramat feixista.

Joan Fuster, l’intel·lectual valencià més important del segle XX

Segurament, el periodista que qualificà Fuster de falangista, intentant denigrar-lo, no haurà llegit ni un sol llibre de l’assagista de Sueca i gran amic de mon pare. Segurament, el periodista que va preguntar a la vicepresidenta Oltra per “la quantitat de diners que la Comunitat Valenciana destina a l’Any del falangista Joan Fuster”, s’ha quedat ancorat a l’any 1941, amb un Fuster amb carnet de F.E.T. y de las J.O.N.S., sí, però més pel fet de tindre un pare dirigent de la Falange, que per conviccions pròpies. De fet, en una entrevista, Fuster reconeixia que havia estat a la Falange, “tot i que en el sentit ideològic, jo no he estat mai falangista”. Fuster ho explicava així en aquesta entrevista: “Després de la guerra vaig entrar a l’Organització Juvenil, perquè a mon pare el nomenaren Jefe de Falange”.

Fuster amb els alcudians Manuel Boix i Vicent Madramany

Aquest periodista que, amb la seua insidiosa afirmació intentava denigrar Fuster, no ha passat de l’any 1941. El periodista que pretenia menysprear l’intel·lectual de Sueca, desconeix la trajectòria del Fuster assagista, crític literari, historiador, compromès amb la llibertat del País Valencià i escriptor prolix (reconegut a dins i a fora del País Valencià) i atacat (amb bombes incloses) per la dreta més cavernícola del nostre país. I atacat també amb les mentides, les falsedats i la manipulació d’un diari de la ciutat de València. Només cal llegir el magnífic llibre, “Matar Joan Fuster”, de Francesc Bayarri.

I és que, els qui no tenien arguments contra Fuster (ni estaven a la seua alçada intel·lectual), li posaven bombes a sa casa, al carrer Sant Josep, 10 de Sueca. I ara, en aquest any del centenari del seu naixement, en el trentè aniversari de la seua mort, que commemorem hui mateix, 21 de juny i dels seixanta anys de la publicació de “Nosaltres els valencians”, un periodista no té cap més enginy que parlar del falangista Joan Fuster, amb una pregunta insidiosa i kafkiana.

PARE – Bausset, Fuster i Trullenque

Quina llàstima de pregunta. I de fal·làcia. Jo li recomanaria al periodista que va fer aquesta pregunta qualificant Fuster de falangista, que comence a llegir l’obra de Fuster: assaig, poesia i articles periodístics i després, a vore si s’atreveix a qualificar Fuster de falangista.

Amb la seua afirmació, del tot sectària i totalment esbiaixada, aquest periodista volia denigrar, ofendre i humiliar la memòria de Fuster. Però aquest periodista hauria de recordar que no ofèn qui vol sinó qui pot. I que amb la seva pregunta, no ha insultat l’intel·lectual valencià més gran del segle XX, sinó que s’ha retratat ell mateix, intentant menysprear aquest homenot del País Valencià. Ja voldria aquest periodista arribar a la sola de la sabata del gran Fuster.

Joan Fuster patí el terrorisme blaver

I és que la dreta valenciana (política, mediàtica i econòmica), sempre ha vist amb recel la cultura, és a dir, la llibertat i per això els cavernícoles valencians, davant la manca d’arguments, posaven bombes als intel·lectuals com Fuster o Sanchis Guarner. El “blaverisme” valencià, amb la benedicció, abans de la UCD i ara del PP, Cs i VOX, sempre ha tingut problemes amb la cultura i per tant, amb la llibertat.

El mateix passa amb l’Església valenciana. O millor dit, amb la jerarquia valenciana. i és que el maridatge de la cúpula de l’Església amb el PP ha estat escandalós. Mai hi ha hagut cap retret dels arquebisbes de València (ni dels altres bisbes) envers un partit polític condemnat per corrupció, amb uns dirigents que s’enriquien, mentre retallaven drets socials i ajudes a la dependència. Aquest maridatge, gens dissimulat, s’ha vist (de nou) molt recentment, amb el pregó del Corpus a la catedral de València. Qui ha estat l’encarregat de fer el pregó? ¿El prestigiós professor Joan Francesc Mira, l’intel·lectual més important que tenim entre nosaltres? O el professor Vicent Baydal? No. L’encarregat de fer el pregó ha estat l’eurodiputat del PP (de quin partit si no?) Esteban González Pons. I és que la jerarquia del País Valencià (amb l’excepció del bisbe de Tortosa), mentre menysprea la nostra llengua, viu seduïda pel PP.

Joan Fuster, victima d’un terrorisme que l’esta mai no va investigar

Cal que recordem que hui els valencians som el que som, malgrat els anys de corrupció del PP i malgrat la jerarquia botiflera que patim, gràcies a intel·lectuals com Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner, Vicent Andrés Estellés, Enric Valor o Francesc Ferrer Pastor entre d’altres, que van treballar tota la vida per la vertebració nacional del País Valencià. i mentrestant, la jerarquia valenciana continua obstinada a perpetrar el genocidi contra el valencià.

Josep Miquel Bausset

- PUBLICITAT -