«L’acompanyament» una festa, caòtica, sorollosa, perillosa i irreverent?

 

Passant prop d’ací…,

CN | Maria

Persuadit per unes amistats vaig decidir-me a visitar-la, es tracta d’una festa, caòtica, sorollosa, perillosa i irreverent en tal grau que ha aconseguit implicar a tot el poble i transformar-la al particular gust de cadascú, sense importar-li la convicció en la celebració, sense reclamar idoneïtat més que la necessària i obligada per llei.

És en L’Énova on es produeix el fet singular aquest, on conflueix tot el variat pensar d’un poble envers una festa antiga, ancestral, que ha de contenir la festa per precisió? Soroll, foc, música, ball, hi haurà qui dirà, tradició, les creences, una imatge per passejar, poble al carrer, convidar a celebrar.

Tot això i més es dona en un curt espai de temps, però ara que ja l’hem visitada, ara que ja sabem en què consisteix, haurem de rectificar la primera valoració que hem fet, o no?

L’hem començada definint com a caòtica, i, en canvi, està més organitzada del que sembla, dues quadrilles s’encarreguen una de portar ballant la imatge que és el centre de la festa, i una altra quadrilla s’encarrega de tirar els coets, per tant, no serà tan perillosa si els que porten el foc van acreditats amb braçalets identificatius, estan sempre agrupats fent el foc, poc de perill pot haver si marquen tan bé el terreny on s’ha d’actuar. Obrint la processó un guió darrere d’aquest la colla del foc.

No es tracta d’una processó religiosa a l’ús, si hi ha una imatge, però la creença és personal de cadascú, no han de fer res que no vulguen fer i el públic sempre darrere de la imatge agrupat, ballant, igual que els que la porten, si he de ser sincer menys que els que la porten, ja que aquests no paren des que s’inicia fins al final, esgotador deu ser el recorregut, poden fer descansos intercanviant-se amb altres components de la quadrilla.

La música és joiosa, festívola, toca tots els estils, musicals, sense cap obligatorietat: “tirate de la moto”, “Campeones oe oe oe…” i el pasdoble València tanca l’actuació, d’una Banda, que es diverteix com qualsevol participant, però treballant… a base de bé darrere d’aquesta encara va públic i una colla d’agranadors que deixaran el carrer tan net o més que quan havia començat “L’acompanyament”.

No és ni paregut a la nostra festa de Santa Barbera, però és idèntica en molts aspectes, que digueu, que no té sentit el que dic, jo crec que tot, ara és com tot hi haurà que veureu, viureu i després acceptar-ho o convenir-ho. Aquesta festa demostra a qui ho vulga veure, que ben organitzat es pot jugar en foc, altra cosa és posar en perill a persones i símbols. Els augure que rebran més visitant aquestes festes si saben fer-les tan bé com les fan, ara sols cal contar-ho per què ens visiten. O la volem per a ells sols, i els altres ja seu faran? Una festa és per a viure-la i per compartir-la, no fer-ho és una llàstima, algú diria que és un pecat.

Maria