CN | Josep Miquel Bausset
És així com el segon llibre de Samuel descriu l’ambient que hi havia entre el poble després del “combat a la selva d’Efraïm”, quan “l’exèrcit d’Israel fou vençut pels partidaris de David”. I és que malgrat el triomf dels qui lluitaven a favor del rei David, el seu fill, Absalom, penjat d’un arbre, fou mort per Joab. I per això el rei, que estimava el seu fill, “trasbalsat” per la seua mort, “va pujar al pis superior de la porta de la muralla i es posà a plorar”. D’aquí que, com diu el segon llibre de Samuel, “la victòria es va canviar, aquell dia, en dol per a tot el poble, quan sentiren dir que el rei estava desconsolat pel seu fill”.
És aquest el text del segon llibre de Samuel (18: 6-17. 24-19:4), que el dilluns 24 de juliol els monjos vàrem llegir com a primera lectura a la pregaria de Matines. Després d’acabar les Matines, aquest fragment del profeta Samuel, inevitablement, em va fer pensar en els resultats electorals del dia abans, quan el PP, el partit que obtingué la victòria pel que fa a vots i a escons al Congrés dels Diputats, va quedar molt lluny del que esperava la formació del Sr. Feijóo. I per això la victòria del PP, (i ho mostraven les cares llargues dels seus dirigents que vaig veure a les fotografies als diaris), “es va convertir en dol”.
De vegades, la victòria d’un partit no permet que el guanyador de les eleccions puga governar, ja que els pactes i els acords entre els adversaris, fan que no governe el partit que ha guanyat numèricament les eleccions, sinó aquell que ha obtingut més recolzaments.
També, el mateix dia 24, casualment o providencialment, a la primera lectura de l’Eucaristia (Ex 14:5-18), vèiem que la més que segura i contundent (si més no aparentment) victòria dels carros del Faraó sobre els israelites que fugien de l’esclavitud, (no hi trobàvem però tota la narració en aquest fragment), també es va canviar aquell dia en dol, quan “la cavalleria del Faraó, amb els seus carros i els qui els muntaven, hagueren entrat dins del mar” i “el Senyor avocà les aigües del mar damunt d’ells, mentre els israelites caminaven a peu eixut enmig del mar” (Ex 15:19). I és que quan Déu manà que les aigües tornaren al seu lloc, l’aparent victòria dels egipcis sobre Israel es convertí en derrota i en dol, com ho narra el càntic triomfal de Moisès. Així, el poble veié la gran victòria de Déu, que salvà els qui fugien de l’esclavitud i enterrà al mar els carros i els exèrcits del Faraó, que s’enfonsaren al mar Roig.
També l’aparent victòria dels fariseus i dels mestres de la Llei, penjant Jesús a la creu, va quedar desbaratada per la resurrecció d’aquell que la mort no podia empresonar.
El resultat de les eleccions generals és el que és. Però les negociacions per formar un nou govern a l’estat estan del tot obertes i encara no hi ha res decidit sobre qui presidirà el nou executiu, si el Sr. Sánchez o el Sr. Feijóo. Però el que és ben clar, (i hauríem de recordar el refrany: “No digues blat fins que no estiga al sac i ben lligat”), és que una victòria es pot convertir en dol. Com va passar en el text que Samuel narrava a la lectura de les Matines del dilluns 24 de juliol.
