PUBLICITAT

 

Ansiosos i expectants, esperen els protagonistes autèntics de la festa dels reis, igual que servidor, ja que volia veure de primera mà, si continuàvem com abans, o la reflexió en veu alta de l’any passat, havia quallat en algun dels estaments implicats en l’organització de l’acte.

Puntualment va aparéixer per la corba de ‘la segon casilla’ un tren carregat amb la il·lusió dels xiquets i xiquetes castelloneres. Parat el tren, ningú baixava, un començament d’inquietud corria per les idees infantils, el breu instant va resultar etern, però era sols això… un instant, cada vegada estaven més a prop, tant ho estaven que encaixaven les mans dels més menuts i intercanviaven algunes paraules, tant en el paper estaven els xiquets que molts pares no dubtaren en seguir-los amb entusiasme, amb alegria…

Sonava ‘l’Aguinaldo’ pels carrers de Castelló, on sinó ho ha de fer? Pautat per Vicent Bravo en uns papers per a orquestra, els arranjaments del mestre Raúl Seguí varen fer possible, que per primera vegada en la nostra història, una formació de Banda de Música, La Banda Jove per ell dirigida, interpretara, seriosa, festiva i decididament, la peça de música que ens identifica davant el món, i si no… al temps.

PUBLICITAT

Molt bé la batucada, molt bé els malabaristes.

Que tot va estar bé?, que no tens res que criticar?… claaaaaaar que sí!!! però poca cosa i fàcil de superar, i amb la disposició dels regidors implicats, no crec que dure molts anys, la carrossa perillosa i separadora té els dies comptats, i no es deu substituir per animals ni artefactes que arrosseguen cap personatge, sinó tots a peu, convenientment protegits els actuants, perquè els seus papers de dignitats i majestats es deu mantenir des del respecte i la proximitat, amb seguretat.

La visita a l’església deu preparar-se un poc més, els reis deuen saber que van a adorar un altre rei, i les ofrenes encara que les facen els pages, són ells els qui la personalitzen. No deu ser sols l’església en un immillorable fons d’una foto, sinó l’espai on es representa el per què de la creença, i no és cap desgavell, podria ser, un acte ecumènic, almenys, públic que professa altres religions i hi està present.

L’última etapa és l’ajuntament, que tira la casa per la finestra, sols advertir del perill de les concentracions de gent implicada en la festa i estar a la seua altura, fer festa allà on abans sols es feia un tràmit, i que gràcies a la col·laboració dels implicats ens fa albergar molts anys de pervivència, de la festa dels xiquets i xiquetes, més participativa, pròxima i divertida. Ah! i uns festers compromesos amb el seu poble, i quefer en la festa, perquè si han d’existir, algú pot pensar i intentar comprendre el seu paper en les festes.

Redacció CN

Ací baix teniu unes quantes fotos del reportatge de Valerià Benetó i Joanjo Puertos, per veure i baixar-les totes, piqueu damunt del nom.

Flickr Album Gallery Pro Powered By: wpfrank
- PUBLICITAT -