M’estic llegint el llibre que ha escrit l’amic Vicent Cremades i Arlandis, una obra realment interessant, i que és com una fotografia dels moviments socials a la Safor durant els anys 1973-1983. El llibre, editat per la Institució Alfons el Magnànim, amb la col·laboració del CEIC Alfons el Vell, consta de set capítols, amb un epíleg, un índex onomàstic i de topònims i uns annexos documentals, a més del pròleg de l’autor i la presentació de Gustau Muñoz.
L’objectiu d’aquesta obra, de 722 pàgines, ha estat investigar la transició a la democràcia a Gandia i a la Safor, a partir dels documents estudiats per l’autor, tant d’arxius públics com privats, a més de recollir testimonis de les persones que van viure aquells moments i que van treballar i lluitar contra la dictadura.
Com diu Gustau Muñoz a la introducció d’aquest llibre, “Vicent Cremades i Arlandia fa una anàlisi exhaustiva i molt completa, d’aquell procés polític cabdal ”. I és que l’amic Cremades ha estudiat detingudament la transició a Gandia.
El llibre comença amb una introducció història, on Cremades ens presenta la II República, la Guerra Civil i la dictadura franquista. El segon capítol tracta sobre la dècada dels 60 i el desenvolupament econòmic i el canvis culturals. En el tercer capítol hi trobem els canvis socials de la dècada dels 60. El capítol quatre està centrat en la crisi final del franquisme i l’inici del procés de la transició democràtica. El capítol cinc és el de la transició democràtica, dels anys 1976 al 1983. El capítol sis ens mostra els processos electorals, la reforma i la consolidació de la democràcia. Finalment el capítol set està centrat en les característiques destacables de la transició al País Valencià durant els anys 1976 al 1983.
L’obra conté uns interessants annexos documentals referents als partits polítics, les corporacions municipals, l’Església i els moviments socials , culturals i obrers i els sindicats, amb uns índexs.
Llegint aquesta obra tan interessant, he retrobat la història que vaig viure durant aquells anys tan apassionants i les persones, tan entranyables, que vaig conèixer, com Francesc Burguera, Francesc Ferrer Pastor, Andreu Banyuls i Elvira Ferrer, Francesc de B. Banyuls i el P. Vicent Faus, Gabriel Garcia Frasquet. Joan Fuster i Manuel Sanchis Guarner, Maria Conca i Josep Guia, Vicent Andrés Estellés, Toni Martí, Robert Moròder, Manuel Boix o Eliseu Climent entre molts altres amics.
Vicent Cremades i Arlandis, l’autor d’aquesta obra, va nàixer a Bellreguard el 1947 i el 1970 acabà els estudis de Filosofia i de Teologia al Seminari Metropolità de València, situat a Montcada. El curs 1970-1971 inicià els estudis de Sociologia a la Universitat de la Sorbona, a París, que i durant els cursos 1971-1976 els continuà a la Universitat Johann Wolfgang Goethe, de Frankfurt del Main. De 1986 a 1992 estudià Dret a la Universitat de València. Més tard, durant els anys 2009-2011, cursà el màster Interuniversitari en Història Contemporània a la Universitat de València i a l’Autònoma de Barcelona, especialitzant-se en l’època de la transició. El curs 2016-2017 començà el doctorat en Història Contemporània a la Universitat de València.
A més d’aquesta important obra, Vicent Cremades ha escrit també L’Església en la transició. El fet nacional al País Valencià: la revista Saó (1976-1983) i La Transició democràtica: mirades i testimonis (coordinador juntament amb Jesús Eduard Alonso i López).
Aquest llibre de Vicent Cremades, que convide a llegir pel seu gran interès històric, ens ajuda a reviure una etapa apassionant de la nostra història, i que com diu l’autor d’aquesta obra, ens serà una ajuda “per retrobar un espai viscut fa uns anys” a la Safor.
Vicent Cremades, que és membre del Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies, ens presenta un llibre que ens ajuda a recuperar la memòria d’uns temps apassionants que vam viure per recuperar la democràcia i la llibertat i per bastir les basses pel redreçament nacional del País Valencià.
