INFORMACIÓ DE CASTELLÓ NOTÍCIES

 

Com en tota manifestació humana, no tot allò que vegem representat podem comprendre sense una oportuna explicació, una cosa és arribar a entendre, i altra molt diferent és que hi haja una raonada justificació. Ja que ens trobem davant una celebració, d’una possada en escena que, des de fa molt es practica. Que optem per considerar-la festiva, amb unes gotes d’irreverència controlada i reconeguda, o que difícilment tinga el seu corresponent guió, de segur que seguirà sent per a nosaltres un misteri, però per a ells només és la resposta natural i necessària de mantenir el costum i la tradició.

Poc abans de donar per finalitzada la processó, i ja acabat el castell de focs artificials en honor a Santa Bàrbara, els festers i les festeres, amb la banda de música, junt als participants i espectadors, adopten un nou paper, el nombrós i fidel públic, continua aspectant però alguna cosa els diu que està canviant el guió programat, els assistents, adopten el posat de sorpresos malgrat la reiteració coneguda, habitual, saben que està passant, però no saben el que pot passar, els músics ho tenen clar ja s’ha acabat la música religiosa, ara va ‘Paquito el Xocolatero’ per a rematar i els festers i les festeres, que saben que Barbereta a casa ha de tornar, ballant-la, l’acosten a l’ermita, a poc a poc la van entrant, una oració del retor i el cant a Santa Bàrbara amb marxamo local, lletra i música de l’aguinaldo, amb fragments de nadales i estrofes que no peguen però que es canten amb fervor inusual, a la plaça pot haver algun coet, que anticipa el que a estes hores ja se sap…quedem per a la segona volta!!!…a les nou i mitja s’eixirà!!!…no és cert, primer s’ha de sopar i ací trobe el primer paregut amb altres similars representacions, Al Rocío, al ‘salto de la Reja’, que sols poden fer els almontenys, no hi ha hora estipulada, no se sap qui dóna la ordre, quan volen trauen la imatge que veneren i la tornen a passejar, doncs ací passa alguna cosa semblant, hi ha un hora acordada, però del sopar depèn, si hi ha amigable conversació, de segur que tot es pot allargar, i això ens va passar, soparem i xerrarem fins que algú va dir, anem-se’n ja, encara faltava una ‘anda’ metàl·lica , ara a muscles no es portarà, acorden un itinerari?, és cert que ningú sap per on serà?, s’inicia la segona volta, i el foc prendrà el protagonisme perdut, ara tot val, la contenció de la processó oficial es desborda, no queda ni rastre ja, hi ha crits, ‘piropos’, vítols i alguna paraula malsonant. Carrer de Baix, no cal que ningú traga el cap per la finestra per saber que dins de les cases estan veient esta processó passar, i alguns veïns contrariats, però ningú dirà res, tots els anys es fa, arribem al primer encreuament toca decidir per on anar, carrer de d’Alt? Pérez Valls?, seguir al recte,continuar avall, passar per casa un fester ens guiarà la drecera a agarrar, sorpresivament, s’obri una casa, ix algú i convida els ceremoniants, segueix el foc, però una cosa està clara enguany, la imatge tornarà intacta, no s’haurà de tornar a pintar, este acord, quasi queda en paper mullat, una lleugera disculpa, més bé una escusa a la pujada del forn de Sauco m’ha paregut escoltar, altra casa que convida…s’accepta, es beu, no es qüestió de desestimar, es continuarà la volta pel Pedró, hauran fortament d’espentar, però una vegada dalt, després ja tot és costera avall. Hi ha menors i algun majoret que iniciar-se volen, i la prova del foc han de passar, convenientment acompanyats, senten la presència del responsable, saben que res els ocorrerà, aprenen com ho han de fer, perden la por al foc, ara s’han d’ensenyar, a controlar-lo, a ningú fer mal, carrer de Santa Bàrbara i arribem a Moreretes, l’ermita està ahi ja, acabarem els coets, no en poden quedar.

Ja en la porta de l’ermita algunes fotos per a recordar, alguna instantània aconseguida és impressionant, torna ‘Barbereta’ a casa, torna d’esquenes a entrar, primera visura a la imatge, per si té algun dany, enguany sols la corona s’haurà de reforçar.

PUBLICITAT

El silenci ràpidament caurà sobre el Calvari, un any més els festers ho han aconseguit, i ací rau la segona semblança, el trasllat de la Mare de Déu dels Desemparats de València, en la qual sols els portadors, que són els que regulen la velocitat pel recorregut, a més de permetre certes coses o no, com que naveguen els xiquets i algun majoret per damunt dels caps dels arremolinats envers la imatge , sembla ser una plaça plena de gent espentejant… i no ho és, són la quarantena de persones que envolten ‘l’anda’ els qui creen eixa sensació de dificultat que troben els qui volen arrimar-se, en esta festa l’efecte d’aïllament s’aconsegueix igual, però en altres medis, un cordó de pretorians amb foc a les mans és fàcil d’aconseguir, és efectiu i és dissuasori, ningun estrany gosarà arrimar-se sense estar autoritzat…però alguna particularitat castellonera ha de tindre aquesta celebració… pot ser el sentit de pertinença de classe, de veïnatge, d’orgull i reivindicació col·lectivament entesa, algun sentiment atàvic ha de amagar esta segona volta, informal però respectuosa, religiosa però sense clero, amb foc que purifica, i més d’un plor, que s’escapa… promeses impossibles de complir, l’absència fonda i forta dels més arrimats, ja desapareguts… tot cap en la segona volta.

El Calvari es mostra, diu la seua…Castelló dorm… o això denota a estes hores, i a l’any que ve un altra vegada, es traçarà la imaginaria línia que la processó oficial marca, s’arriba al Convent hui Ajuntament, cap amunt Castelló, del Pedró en avall ‘Barbereta’ reina en cada casa…tot açò passa… o ho veig jo sols així? tornarà altre 4 de desembre i açò que t’he contat pot ser no siga més que una rutina. A mi em sembla que no, que improvisaran , que es carregaran de greuges, o de promeses i alguns desitjos …i tan clar com la llum del dia: serà com els festers i les festeres voldran, és a dir, serà tot nou… com ho han fet tota la vida….

Valerià Benetó

(*) Impressions personals d’un convidat, agraït d’haver estat, i haver tingut la oportunitat de ser testimoni d’una festa impagable, insòlitament viva malgrat els nombrosos ‘forenses’ que l’han atesa…

Piqueu damunt de les imatge per a veure els àlbums de fotos:

- PUBLICITAT -