Cada any en arribar el dijous de la segona setmana de Pasqua, Alacant pelegrina en romeria al monestir de la Santa Faç per venerar la icona del Crist, la santa relíquia tan estimada pels cristians alacantins. Enguany però, aquesta romeria no es podrà realitzar degut a l’estat d’alarma decretat per la pandèmia del coronavirus.
En 1962 l’Ajuntament d’Alacant edità un fulletó sobre el monestir de la Santa Faç escrit per Vicente Martínez Morellà, en el qual s’explicava l’origen i el camí que va seguir aquesta santa icona fins que arribà a Alacant.
Conta aquest fulletó que quan els musulmans van envair Palestina, els cristians (emportant-se les relíquies de la Passió del Senyor) es van refugiar a Xipre i d’allà passaren a Constantinoble i posteriorment a Roma, on la relíquia de la Santa Faç va ser dipositada a l’oratori del papa. Degut a una epidèmia a Venècia, la Santa Faç fou portada a aquesta ciutat i després el cardenal que la custodiava se la va quedar. Aquest cardenal va donar la santa icona a mossèn Pere Mena, capellà de Sant Joan d’Alacant, que portà la relíquia al seu poble, el 1488 (segons aquest fulletó) encara que altres parlen de 1489.
Aviat la Santa Faç va començar a ser venerada, sobretot a partir de la sequera de 1489, que va afectar tota la comarca de l’Alacantí. Portada en processó pel P. Villafranca, aquest franciscà, en arribar al barranc de Lloixia sentí un gran pes als braços i quedà immòbil, sense poder avançar més. La comitiva, a més, va observar que de l’ull dret de la Santa Faç eixia una llàgrima que va córrer fins a la galta, mentre la gent que ho veia exclamava: “Faç divina, misericòrdia!”.
El fulletó descriu també el camí que porta al monestir i parla de les restes de l’ermita de Santa Anna, el Via Crucis, la Creu de Pedra i la de Fusta, fins arribar a l’església que guarda aquesta relíquia. El fulletó descriu també la primitiva església i la nova, obra de fra Francisco Cabezas, que va ser acabada el 1766, i que per tant enguany compleix 250 anys.
La Santa Faç ens mostra l’amor de Crist, mort per nosaltres. Una mort que, com deia el P.Abat Josep Mª Soler “porta fecunditat, d’una manera semblant al gra de blat, que quan cau a terra i mor, esdevé fecund i dóna molt de fruit”. En la Santa Faç, els cristians descobrim les entranyes de la misericòrdia de Déu, revelades en el seu fill: l’home de la veritat i de la pau, que morí víctima d’un fals procés dominat per la misèria dels hòmens, la mentida i la injustícia. Per això Jesús és l’Anyell innocent, solidari de totes les víctimes de la terra. Ell continua en agonia fins a la fi del món, ja que la seua passió es perpetua en el dolor i el sofriment dels malalts, dels qui no tenen treball, dels presos i dels exiliats i dels refugiats i de tots els qui sofreixen.
Jesús que va confiar en Déu fins al final, passant per la soledat de Getsemaní i el suplici de la creu, va patir la passió redemptora acceptada per fidelitat al Pare i per amor a nosaltres, i per això va ser exalçat per Déu en la resurrecció. D’ací que en la Santa Faç contemplen el rostre d’aquell que, com deia el P. Abat Josep Mª, és “el centre de la humanitat”, i que igual als hòmens, és “misericordiós i pontífex que expia els pecats del poble”. (He 2:17)
El papa Francesc ens ha parlat diverses vegades de la misericòrdia de Déu, “que arriba a les ferides del nostre món, que ix a trobar la pobresa i tota forma d’esclavitud”.
Des de la Pasqua, els cristians tenim una missió molt important: mostrar el rostre de Crist, mostrar la Santa Faç (que és la misericòrdia de Déu) al nostre món. Mostrar “el seu amor sense límits manifestat en el do total dalt la creu”, com deia l’Abat Josep Mª.
Per això la Pasqua que celebrem i la romeria a la Santa Faç, ens són signe i penyora de la vida nova del Regne. I és que com a poble de Déu, pelegrinar a la Santa Faç (amb les canyes i el romer), és viure ja anticipadament la joia de la Resurrecció del Senyor a la qual tots estem cridats, per tal de ser testimonis de misericòrdia, ja que com ha dit fra Raniero Cantalamessa, “hi ha només una cosa que pot salvar el món: la misericòrdia”.
Enguany la romeria a la Santa Faç no serà com ho és cada any degut a l’estat d’alarma. Però enguany podrem descobrir la Faç del Senyor en tots els malalts de coronavirus, en tots els qui pateixen aquesta pandèmia i en els qui degut a la crisi econòmica estan passant dificultats per la pèrdua de llocs de treball. Però també descobrirem el rostre del Senyor, la Santa Faç, en el personal sanitari, en els metges i els farmacèutics, en els infermers i els auxiliars d’infermeria i de farmàcia, en els investigadors, en el personal de neteja d’hospitals i residències i en els capellans que acompanyen els malalts, ja que tots ells, com Jesús, treballen abnegadament per curar els qui estan malalts per aquesta pandèmia.
