Amb aquest títol, el Sr. Xavier Domènech (Regió 7, 29 d’octubre de 2.021), escrivia un article on feia una reflexió interessant a partir d’una enquesta de Plataforma per la Llengua, sobre com es percep la protecció del català per part de la Generalitat de Catalunya, abans i després del procés independentista. Com deia el Sr. Domènech, la percepció global diu que la protecció del català era més intensa abans que ara. Per això ha crescut l’alarma per la possible davallada de la llengua, amb una salut real del català no bona.
Amb unes dificultats ben reals per la supervivència del català, el que sorprèn (o potser no tant), son els entrebancs de l’estat quan defensa el secessionisme lingüístic. I és que les webs dels ministeris de Cultura, Universitats, Justícia i Transició Ecològica, ofereixen, a més de la pàgina en castellà, les versions en anglès, gallec, basc, català i “valencià”, com si la llengua que parlem a Alfarrasí i a Ripoll foren llengües diferents. La particularitat de la web del ministeri de l’Interior encara és més estranya, ja que, per consultar aquesta pàgina, a més del Bienvenidos, Benvinguts, Benvindos, Ongi-Etorri i Welcome, irracionalment, posa de nou un altre: Benvinguts. També passa el mateix amb la web de la casa real, amb versions en anglès, basc, gallec, català i també en “valencià”. Curiosament aquesta web i les dels ministeris, no posen cap versió en andalús, murcià o canari.
És kafkià que els ministres i particularment el de Cultura i el d’Universitats, (tots dos catalans) i el rei, permetin a les seves webs la possibilitat de cercar una pàgina en català i una altra (diferent?) en valencià, com si es tractessin de llengües diferents.
Amb aquesta actitud del tot acientífica, la casa real i els ministeris continuen fent el ridícul, posant dues versions “diferents” d’una mateixa llengua que compartim els ciutadans de Maó, l’Olleria, Olot, l’Alcúdia, Canillo, Manresa, Borriana, Aitona, Ciutadella, Verdú o Albaida. De fet, (i això ha passat realment), quan un valencià de Borriana i un català de Gironella es van conèixer, es van entendre perfectament. Amb distints accents (com el castellà de Salamanca i el de Buenos Aires), però es van entendre del tot. I no va ser pel miracle de Pentecostès.
El que és evident és que si el rei i els ministres trenquen la unitat del català, s’afebleix la salut de la nostra llengua.
Crec que les versions valenciana i catalana de les webs de la casa real i dels ministeris, ens mostren que el rei i els ministres (que diferencien el català i el valencià) haurien de tornar a primària, perquè aprengueren que aquestes “dues” llengües no són dues llengües diferents, sinó la mateixa. Com l’espanyol i el castellà. Així no farien el ridícul posant una versió en valencià i una altra en català. Perquè ja van en compte de no fer el ridícul posant versions en extremeny i en andalús.
L’exemple i el treball incansable per la nostra llengua del monjo de Montserrat, P. Josep Massot, que hui dimecres fa 80 anys, ens encoratja a defensar el català.
El P. Massot, investigador i filòleg compromès en la defensa de la llengua, escriptor, savi i erudit, va nàixer a Palma de Mallorca el 3 de novembre de 1.941. Va entrar al monestir de Montserrat el 1.963, va fer la professió temporal el 1.964 i la solemne el 1.969. Ordenat prevere el 1.971, aquest mateix any fou nomenat director de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
El P. Massot, que és llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, és doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balear i per la Universitat de València. A més, ha rebut els premis Francesc de B. Moll de l’Obra Cultural Balear, Manuel Sanchis Guarner, el Nacional de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya, la Medalla d’Or del Consell Insular de Mallorca, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la Medalla d’Honor de la Xarxa Universitària Lluís Vives.
Treballador incansable, ha escrit desenes de llibres i centenars d’articles sobre el Cançoner, la guerra civil, l’Església Catalana i la llengua.
Aquest 3 de novembre que el P. Massot celebra 80 anys de treball i d’investigació, també celebra 50 anys d’ordenació presbiteral i 50 de director de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
L’exemple, la fermesa i la tenacitat del P. Massot en la defensa de la nostra llengua, ens encoratja, en un moment que el català no gaudeix de bona salut, a comprometre’ns, com ho ha fet ell tota la vida, en la lluita i en la defensa de la llengua d’Ausiàs March, de Ramon Llull i de Bernat Metge.
