Hui 4 de maig, segon dissabte després de Pasqua de Resurrecció se celebra, com cada any, la romeria a l’ermita de la Mare de Déu dels Àngels, al costat de Sant Mateu. El conjunt arquitectònic (amb l’església d’una nau coberta per volta de canó, amb creuer i cúpula, l’hostal i el pou) va ser construït entre els segles XVI i XVII.
La devoció a la Mare de Déu dels Àngels va nàixer a Sant Mateu l’any 1580, quan a la primitiva ermita de Sant Antoni Abat, uns àngels van mostrar a l’ermità Sebastià una imatge de Santa Maria que els mateixos àngels van traure de la concavitat de l’altar, com relata el llibre Canticos Sacros Evangelicos y panegiricos en la Solemnissima Fiesta anual, que celebra la Muy Noble, y agradecida Villa de San Matheo del Maestrazgo a la Milagrosa Imagen de Maria Santissima de los Angeles: “el año 1580…la Sacratissima Image de Maria se descubriese , y sacase à luz para total alegria de sus habitantes”. Per aquesta devoció, el 1585, Vicent Cerdà donà l’ermita i la terra dels voltants als Jurats de la vila de Sant Mateu. Entre el 1585 i el 1590 es construí un hostal i cent anys més tard, Llàtzer Catani contractà per 819 lliures la construcció del retaule major, que sufragat pel Gremi de Llauradors, es daurà entre el 1725 i 1730. Aquest mateix Gremi va pagar l’edificació del campanar, i el 1737, Casimir Bort encomanà per 250 lliures la construcció d’un orgue. El 1918 un incendi destruí la imatge de la Mare de Déu, i el 1921, el papa Benet XV beneí a Roma una altra imatge, de marbre de Carrara, que va ser entronitzada el 1925.
El llibre Canticos Sacros Evangelicos y panegiricos va ser escrit el 1695, “por el R. P. Fr. Arsenio de Santiago, Custodio de la Provincia de la Sangre de Christo de Menores Capuchinos de Valencia”, i explica la “Relacion breve de dicho hallazgo de la Virgen Santissima de los Angeles”.
El llibre descriu la muntanya, “vestida de Olivos, Acebuches, Encinas, Naranjos, Almendros, Algarrobos, Cipreses, Laureles” on hi havia l’ermita. El lloc, “monte comunmente llamado de la Virgen”, situat “entre Oriente, y mediodia, distante dos millas de la Nobilissima Villa de San Matheo….haze frente à seis Villas diferentes, San Matheo, la Salsadella, Chert, Canet, Rosell, y la Senia de Catalunya”.
A l’ermita vivia “un Venerable Hermitaño llamado Sebastian, de nacion Portuguesa” que “hazia vida solitaria”. El P. Arsenio descriu el trobament de la Santa Imatge un dissabte, quan l’ermità Sebastià va vore “con sus propios ojos, Angelicos espiritus, sacando con gran reverencia de la concavidad de el Altar de dicho San Antonio Abad, una hermosa Imagen de Maria Santissima” que els àngels van col·locar “sobre la mesa del mismo Altar”. Després que aquells àngels acabàvem de cantar la Salve Regina, “bolvian la Santa Imagen al mismo puesto, de donde la avian sacado primero”. El fet es va repetir “por algunos Sabados”. L’ermità Sebastià, confós “y sin conocimiento de algun sugeto relevante en virtud con quien poder comunicar estos Sagrados Mysterios”, va decidir comunicar-ho a l’“Excelentissimo Señor Don Juan de Ribera, Patriarcha de Antioquia, y Arçobispo de Valencia”, que “oyòle gozoso, y escriviendo entonces de su mano una carta le despachò diciendo. Tomad esta carta que es para lo Iurados, y Villa de San Matheo con la que les exorto à que os den credito en todo lo que por vos les fuere referido, y que es la divina voluntad, que la Santa Imagen de Maria Santissima que està oculta bajo la mesa de el Altar de San Antonio, se saque à la luz del mundo, y se coloque con el mayor decoro, en puesto mas decente, y honorifico ”. L’ermità Sebastià, amb la carta de l’arquebisbe Ribera “se apresuro à entregarla à los Iurados de la muy noble Villa de San Matheo, y darles razon de todo lo sucedido”. També es va fer saber el cas “al Ilustrissimo Señor Obispo de Tortosa, (de cuya Diocesi es la Villa de San Matheo,)”que donà el seu permís, perquè “el Reverendo Clero, assistido de los Religiosos, y de todo el cuerpo de la Villa, fuesse en solemnissima procession, y sacando la Santa Imagen de el lugar en que estava, la colocassen en puesto mas decente, y honorifico, con todo el decoro, y grandeza, que el tiempo, y la ocasion permitiesse”.
El P. Arsenio de Santiago descriu la imatge de la Mare de Déu “de marmol blanco… de alto hasta dos palmos y medio, y un quarto, vara Valenciana…el braço izquierdo, es Trono de un hermoso Niño…vestido de una tunica carmesi….enseña parte de la rodilla derecha, y por las extremidades de la Tunica muestra las puntas de los dedos del pie izquierdo”.
El document acaba assenyalant els dies i les condicions per guanyar indulgències, “à todos los que visitassen su Hermita confessados y comulgados, en diversos dias de el año”, entre els quals sobreïx “el segundo sabado despues de Pasqua de Resurreccion”, dia que encara avui, la vila de Sant Mateu puja a venerar la Mare de Déu dels Àngels.
