Article publicat a ‘El Blog d’Harca‘ el 19 de juny de 2018 per Vicent Baydal
Enguany es complixen 700 anys des que Jaume II decidira dedicar dos cambres del seu palau reial de Barcelona a servir de lloc on custodiar la documentació conservada i generada pels monarques de la Corona d’Aragó, creant així l’Arxiu Reial de Barcelona, que a partir del segle XVIII fou anomenat Arxiu General de la Corona d’Aragó. El seu actual director, Carlos López Rodríguez, n’ha explicat perfectament el seu origen i evolució en diversos articles i monografies i ací, aprofitant l’esmentat seté centenari, volem retre un xicotet homenatge a algunes de les persones, arxivers de professió i d’origen o amb connexions valencianes, que amb el seu esforç han fet de la institució un referent cabdal i ineludible per a la investigació i el coneixement històric del nostre passat. En este sentit, ens centrarem bàsicament en la darrera centúria, ja que de la llarga llista d’arxivers que es pot documentar al centre des de 1346 -amb el primer nomenament específic de l’escrivà Pere de Passeya com a encarregat de l’arxiu-, la gran majoria han sigut d’origen català, amb una important presència de persones procedents de la mateixa ciutat de Barcelona, on l’arxiu ha tingut sempre la seu. Evidentment, la mateixa proximitat amb la institució marcà històricament l’origen prioritari dels arxivers i no fou fins a la contemporaneïtat, amb l’ingrés reglat en l’anomenat Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, creat pel Govern d’Espanya en l’any 1858, quan la procedència començà a diversificar-se d’una manera més habitual.
Francesc de Bofarull i Sans (1893-1911)
Eduardo González Hurtebise (1911-1921)
Rafael Andrés Alonso (1921-1925)
Miguel Agelet Gosé (1925-1929)
Ferran Valls i Taberner (1929-1936 i 1939-1940)
Jesús Ernest Martínez Ferrando (1936-1939 i 1940-1961)
Frederic Udina i Martorell (1961-1982)
Mercedes Costa Paretas (1984-1988)
Rafael Conde y Delgado de Molina (1988-1995)
Pedro López Gómez (1996-1997)
Carlos López Rodríguez (1998-actualitat)
Així, si ens fixem en la nòmina dels onze directors de l’Arxiu de la Corona d’Aragó que s’han succeït des de començaments del segle XX, observem que sis d’ells han sigut de Catalunya i cinc de fora, concretament un valencià i quatre castellans, encara que, com vorem, un d’ells, l’actual director, té connexions valencianes. En concret, a principis de la centúria era responsable del centre Francesc de Bofarull, l’últim membre de l’extensa saga catalana dels Bofarull que havia dominat el segle XIX, però fou succeït, ja en la dècada de 1910, per Eduardo González Hurtebise i a continuació per Rafael Andrés Alonso, tots dos de Madrid. Seguidament dos catalans tornaren a ocupar el càrrec, Miguel Agelet i Ferran Valls i Taberner, però més tard, durant la Guerra Civil i les dos primeres dècades de la postguerra fou un valencià, Jesús Ernest Martínez Ferrando, qui dirigí la institució, deixant una intensa empremta com vorem de seguida. Després d’ell se succeïren tres catalans, Frederic Udina, Mercè Costa i Rafael Conde, que, després de la seua sobtada mort, fou reemplaçat en 1996 pel madrileny Pedro López Gómez, no sense certa polèmica que dugué a la ràpida arribada de qui encara en l’actualitat és el director de l’Arxiu, Carlos López Rodríguez. López també prové de Madrid, però té una important connexió valenciana, ja que després del seu ingrés en el cos de facultatius es traslladà com a arxiver a l’Arxiu del Regne de València, on fou director fins a huit anys, durant els quals desenvolupà la seua tesi doctoral sobre el poder polític de la noblesa valenciana al llarg de la primera mitat del segle XV… continuar llegint al blog del Grup Harca.
