- INFORMACIÓ -

 

Vol ser açò la crònica de la visita que rebérem ahir a l’espai cultural del segon pis de l’Obrera del difusor cultural i autor del Llibre que es presentava “De la Vega. Un Pilotari” Joan Francesc Herrero i Piqueres.

PUBLICITAT

Va conduir l’acte també l’antellenc, veí de Castelló, Lleonard Giménez, que en una divertida i preparada xerrada va connectar ràpidament amb el públic, del qual pot ser el més destacable fora la nombrosa representació de l’Ajuntament, sempre atents i presents en als actes inequívocament culturals.

Desgranant la seua intervenció, i barrejant-ho amb els agraïments que prodigà, desglossava el per què de la seua exposició, agraint a diversos veïns nostres la informació rebuda, ja en llistats de pilotaris com en peculiaritats del joc, del trinquet i de la pilota en general, però per damunt de tot el seu reconeixement al “jugador professional, llicenciat, professor d’universitat, inventor d’un esport, ànima de diverses publicacions tant en paper com digitals: Ricard Sentandreu” que disculpà la seua absència, ja que treballa a Alacant.

Leo, com tots el nomenen, destacat lingüista, va fer perquè la xerrada aprofitara per a arrimar-se un poc més al joc i destacar el pròxim que està amb la llengua, i la fidelitat que ha tingut aquest amb ella: “va de bo” “cavallers la partida és” “de bot i braç” “cosida a la muralla” “fer un ciri” i tantes expressions més, adaptades a la vida quotidiana, tan normals, i tan desconegudes, no pel significat sinó per la procedència. Un llenguatge útil, ric, variat… nostre.

A mitjan partida “canvi de pilota” prenia la paraula Joan Francesc Herrero que contà alguna de les interioritats del llibre escrit en primera persona pel protagonista amb la cronologia inversa, dos recursos, difícils de gastar, però ben conduïts per aquest exfuncionari de Justícia i membre destacat de l’associació cultural antellana de ‘Cilim’, entre altres moltes més “ocupacions”. I amb açò arribà el protagonista del llibre, que es va disculpar pel retard, però totes ho comprenguérem i començàrem a jugar el primer 15 del darrer joc.

Un vídeo repassà la trajectòria exitosa d’aquest jugador consagrat, que confessa trobar-se més a gust al frontó que al trinquet, admira el seu pare, aficionat practicant i a la vista està, bon conseller. Perquè no tots estem ensenyats a ser nobles en l’esport, i en la pilota s’ha de ser, i aparentar, i actuar com a “homes bons”, i en l’ambient de rivalitat, de “travesses”, de diners fàcils de gastar “en tant que costen de guanyar” on la partida “es guanya quan s’arregla” però “la partida” “s’ha d’acabar” “sinó hui demà” o “sinó un altre dia”. Diverses preguntes i opinions dels assistents junt amb les paraules de De la Vega plenes de gratitud i sinceritat, tancaren la partida que resultà “sabatera”, a favor dels rojos o foren els blaus.

I a qui l’importa el resultat?, passàrem una bona estoneta, ens férem companyia que també és important, perquè qui fa bé les coses i parla sense faltar, no té res a perdre i “és difícil de matar”.

Valerià Benetó

Nota: El posat entre cometes i amb negreta són expressions de la pilota.

| GALERIA | De La Vega, un pilotari, llibre Joan Francesc Herrero i Piqueres

Flickr Album Gallery Pro Powered By: wpfrank
- PUBLICITAT -

Comentaris

Introduïu el vostre comentari
Introduïu el vostre nom ací