Avel·lí Flors i BonetAbril és el mes que fa quatre de l’any actual. En la nostra llengua té la mateixa forma que en castellà i pràcticament igual a la de les altres llengües germanes. I és que totes són filles de l’aprilis-aprilis llatí, el segon mes de l’antic calendari romà. L’origen d’aquesta paraula té diverses explicacions. Segons els uns, ve d’una arrel indoeuropea que significa ‘dos’ i voldria dir el mes segon (l’any tradicionalment s’iniciava amb la primavera). Segons uns altres, ‘abril’, en la forma llatina aprilis, vindria del verb ‘obrir’, en llatí aperire. Sèneca deia «Ver aperire se coepit»: la primavera (= l’estiu) ha començat a obrir-se pas. Però sembla que l’origen s’hauria de reconéixer en una forma etrusca apru que el llatí li va amprar al grec afro, forma hipocorística (abreviació) d’Afrodita. Es tractaria, doncs, del mes dedicat a la deessa Afrodita, la deessa de l’amor. Un títol que es va guanyar a pols per les múltiples relacions sexuals que mantenia amb tota classe d’amics, els uns déus i els altres herois importants. Li pegava a tot. Els romans la van nacionalitzar i li donaren el nom de Venus, d’on deriva tota l’activitat venèria. Però la cosa tenia arrels més llunyanes. És la divinitat oriental Astarté, contra la qual cridaven els profetes de l’Antic Testament, encara que la gent continuava «a la marxa». Finalment (dins la nostra ignorància) tenim l’origen en la deessa Ixtar del panteó mesopotàmic.
I ara deixem ja la qüestió etimològica, que acabarem malament. La nostra cultura popular ha donat molta importància al mes d’abril. No cal recórrer per a això al castellà «En abril, aguas mil». Al Maestrat diuen, igual que per tot el País: A l’abril cada gota val per mil. L’aigua en abril és, doncs, especialment estimable. L’any serà bo segurament a conseqüència d’una bona ploguda per abril. A Alcoi diuen també: En abril no li toques l’arraïl; vol dir que no convé entrecavar i tocar les arrels al sembrat en abril. Uns altres refranys aconsellen de no llevar-se la roba durant aquest mes perquè igual es gira mal temps; tots acaben en ‘fil’, que rima amb ‘abril’: En abril no te lleves fil, Pel mes d’abril no et toques fil, Fins a quaranta (o setanta) d’abril no et lleves un fil. Finalment a Vinaròs diuen: Altes o baixes, per l’abril són les Pasqües (Pasqua sempre cau en aquest mes).
Hi ha la creença popular que els tres primers dies del mes d’abril solen ser dolents. I és que diuen que el mes de març li va furtar els tres primers dies i els fa roïns a posta, per amargar-lo. A Menorca hi ha el costum de convertir el primer dia d’abril en un altre dia dels Innocents, i es dediquen a enganyar-se els uns als altres. Qui es deixa enganyar sent que li diuen delicadament: Cara bèstia, cara bèstia!
Del mes d’abril tenim la forma substantiva ‘abrilada’, que significa temps primaveral; el verb ‘abrilejar’, que vol dir fer temps propi d’abril, segons aquella dita: Quan el març no marceja, l’abril abrileja; i també l’adjectiu ‘abrilenc-abrilenca’.
Finalment, caldrà dir que ‘Abril’ és també un cognom poc corrent a la nostra terra. Recordem el pintor Salvador Abril, autor de marines i paisatges romàntics, i el defensor del Regne Abril Martorell, un altre que també va pintar molt.
Article suggerit per F. Xavier Martí i Juan
