Recuperem aquest article publicat en abril de 2020 relacionat en la pasqua.
Ara tots els dies pareixen iguals amb el confinament, però hui és festa en la major part d’Europa, el Dilluns de Pasqua. A casa nostra ja fa un temps que se li ve donant més importància a la Setmana Santa i a la Passió, com a Castella, per la uniformització del calendari festiu a Espanya, però històricament els valencians i altres pobles ibèrics hem seguit la tradició occidental de celebrar més aïna la Resurrecció de Crist i la Pasqua com a festa gran. Per això, tot i que enguany no podem fer-ho, en “estos tres dies de Pasqua” com diu la cançó de la Tarara, que alguns allarguen fins al dilluns de Sant Vicent, és el moment d’eixir al camp a gaudir de la primavera, jugar, empinar el catxerulo i, per descomptat, menjar-se la mona per a berenar.
La mona és eixe ‘brioix’, ‘panou’ o ‘pa socarrat’ tradicional de textura esponjosa amb un o diversos ous durs incrustats, a la qual generalment es dona forma de rosca, cistella o d’animal perquè són sobretot per als infants. De fet, el costum per ací és que la regalen els padrins, els avis o els tios als seus fillols, nets o nebots, i antigament es posava un ou per cada any d’edat del xiquet/a, però això ha desaparegut i ja fa temps que hi ha tendència a reduir-ho a un únic ou per mona.
A més, com a pastís no és realment cap originalitat nostra, ja que la mona amb el seus ous durs està estesa per tota l’Europa mediterrània com a dolç de Pasqua, però només valencians, catalans i murcians en diem ‘mona’. També és cert que els catalans l’han substituïda des de fa dècades per figures de xocolate, com cada any ens recorda la tele, però sabem que abans eren igual a les nostres i encara ara a les Terres de l’Ebre les fan així.
En Aragó també en fan i en alguns llocs l’anomenen ‘culeca’ o ‘torta culeca’, és a dir ‘clueca’, com una gallina que està covant els ous. En la major part de Castella i d’Andalusia en diuen ‘hornazo’, tot i que actualment el nom es pot confondre amb altres tipus de preparats al forn salats, però a Galícia i Astúries se’n fan de molt paregudes, amb ous o sense, i els donen el nom de ‘rosca de Pascua’. A Portugal es diu ‘folar da Páscoa’, mentres… continuar llegint al Facebook del Grup Harca.
La mona de Pasqua no és cap particularitat nostra, sinó que és una tradició present arreu de l’Europa meridional. Malauradament no sabem encara quin és el seu origen, ni el del seu nom, però hui ho tractem al nostre facebook: https://t.co/5bTxxyoPDJ
— Harca (@harcamedievalis) April 13, 2020
Font de la introducció de l’article Facebook del Grup Harca
La mona de Pasqua, com a pa dolç amb ou o sense, no és cap particularitat dels valencians, catalans, balears i murcians (que també en fan), sinó que és una tradició present arreu de l’Europa meridional. Hui ho expliquem en el facebook d’@HarcaMedievalis: https://t.co/VFybzMjanG pic.twitter.com/nizA15KDoH
— Vicent Baydal (@vicentbaydal) April 13, 2020
