LA MELODIA DEL DESIG
Dissabte, jazz, ha estat la darrera lectura que hem comentat al Club de Lectura de Castelló. És impressionant, la capacitat d’extraure mirades distintes, que la lectura d’un llibre ens pot proporcionar. No per comprovar-ho tots els mesos deixa de meravellar-me. I així, d’una història senzilla, d’un grup de persones com nosaltres, en un poble com el nostre, en podem descobrir fragments que ens recorden el nostre passat i ens fan rememorar la nostra pròpia vida. La lectura de la novel·la de Rafa Gomar, ens ha fet reviure i reflexionar sobre les nostres vivències i experiències. Totes tan comuns i, alhora, totes tan personals. És curiós que l’escrit gire al voltant de la música i, sense haver-ho previst, la propera novel·la també ho faça. El caràcter universal i universalitzador del llenguatge musical.
La melodia del desig, de Ferran Garcia-Oliver, serà la següent proposta del Club de Lectura per a final del present mes de maig. El projecte del nou orgue per al convent de la Saïdia, al principi del segle XV, condueix Genís Tristany, reputat constructor d’orgues i jueu convers, a trobar-se cara a cara amb la força de l’amor i del desig. Amb Magdalena de Bordils, monja de la Saïdia, descobreix la força d’un sentiment que desborda ambdós joves i els empeny a rebel·lar-se contra els prejudicis i els codis morals que els tenallen.
La melodia del desig, Premi Alfons el Magnànim de Narrativa en Valencià, fa una excel·lent reconstrucció de l’època mitjançant un llenguatge ric i sumptuós. I és que entorn de Magdalena i Genís desfila una galeria de personatges a través dels quals emergeix el rostre d’una València fabulosa, riallera i funesta, rica i miserable, noble i canalla, tremendament atractiva.
Estem, per tant, davant una novel·la històrica. He de reconèixer que sóc un enamorat del gènere. Però igual que dic açò. He de dir que moltes vegades darrere d’estes novel·les es troben productes manufacturats per al gran consum que no provoquen el major interès. No és el cas d’esta obra. Es nota que darrere hi ha un especialista en l’època, no en va és doctor en Història i catedràtic d’Història Medieval i membre del consell de redacció de la revista L’Espill. No estem tampoc davant d’un nou vingut al món literari, ja que algunes de les seues obres han rebut diversos guardons: el Premi Carles Rahola amb El vaixell de Genseric, el Premi Joan Fuster amb Nació, ancestres i ADN. I ambdós passions estan ben representades a l’obra que hui ens ocupa. Al coneixement profund dels temps narrats i la gran capacitat d’apropar-los al lector, s’hi afegeix una prosa que traspua bellesa, precisió i domini dels registres a parts iguals.
Bufons, monges, senyors, jueus conversos… tots mostren la València del segle XV, que acaba esdevenint un dels personatges, sinó el principal, d’esta magnífica obra.
Este mes, i donada l’evolució favorable de la pandèmia i el bon temps, farem la sessió al pati de la biblioteca.
Ja sabeu, podeu recollir l’obra a la biblioteca. Encara esteu a temps. Us esperem el proper dijous dia 27 de maig, com sempre a les 7 de la vesprada.
Pep Beltran
