- PUBLICITAT -

 

La festa de la Mare de Déu dels Desemparats que celebrem hui, com cada segon diumenge de maig, ens parla de la sol·licitud de Santa Maria que acull i protegeix com a mare tots els qui es troben desemparats: hòmens, dones i xiquets en situació de vulnerabilitat per la pobresa, l’emigració, la falta de família, les addiccions o la presó. Aquestes persones, maltractades per la vida i pels hòmens, són precisament les qui són criminalitzades i excloses pels partits xenòfobs que, per a més inri, s’autoanomenen cristians.

La Mare de Déu dels menors no acompanyats

Cal recorda que va ser fra Joan Gilabert Jofré, amb el seu sermó el 1409, qui encoratjà els valencians a construir un centre per acollir els malalts mentals:“Seria sancta cosa e obra molt sancta, que en la ciutat de València fos feta una habitació o hospital en la què semblants folls e innocents estiguessen, en tal manera que no anassen per la ciutat, ni poguessen fer dany ni els ne fos fet”.

Quatre anys després, el 1413, mossèn Joan de Rodella urgí a dotar a l’hospital de mitjans materials per assistir els malalts mentals, els més marginats d’aquell temps. Així va nàixer la Confraria, que tenia per objectiu cuidar aquestes persones i que va fer la imatge de Santa Maria, tal i com narra el professor Sanchis Guarner a la seua obra “La ciutat de València”. Després d’obtindre el permís del rei Alfons el Magnànim, el 1416 es va construir la santa imatge, una preciosa talla gòtica, encara que molt desfigurada posteriorment.

Cua de persones que els xenòfobs qualifiquen de mantingudes

Aquesta imatge de Santa Maria emparava a l’hora de la mort els desemparats de la ciutat, ja que anava “sobre los cosos, amb un brot de llir e una creu de fust”.

El títol de Mare dels Desemparats és un dels més bonics amb els quals en adrecem a la Mare de Déu. Si al segle XV Santa Maria emparava els ajusticiats i els folls, ara, al segle XXI, la Mare Verge continua emparant tota la gent que viu desemparada a causa de la pobresa, la marginació o la malaltia, i pense d’una manera espacial en els menors no acompanyats, que són criminalitzats sense pietat per algun partit que s’anomena cristià. És una vergonya que els polítics xenòfobs denuncien (amb mentides) les ajudes que reben els menors no acompanyats i curiosament no hagen protestat pels 1.800 milions d’euros llançats a la mar (mai millor dit), en un inútil submarí de l’Armada Espanyola, ni tampoc hagen denunciat la despesa militar de l’estat espanyol, que ha augmentat més d’un 9%. I encara, aquests polítics xenòfobs tampoc no s’han escandalitzat pels 823.000 euros que l’estat ha gastat en tricornis per a la Guardia Civil. Com també és immoral i indecent que els mateixos polítics xenòfobs, hagen qualificat de “mantinguts” els qui fan cua a Càritas per rebre aliments o van als menjadors socials de les parròquies i d’altres entitats.

Persones als menjadors socials

La Mare de Déu dels Desemparats, hui, igual que en temps de fra Jofré, continua urgint la nostra societat (i sobretot als polítics) a emparar aquells que viuen amb dificultats i d’una manera especial els menors no acompanyats que arriben al nostre país.

PUBLICITAT

Cal recordar que a la Bíblia trobem també menors no acompanyats, com Moisès, Josep el fill de Jacob o els tres jóvens del llibre de Daniel: Ananies, Azaries i Misael. En el cas de Moisès, no podent-lo tindre els seus pares amagat per més temps, va ser deixat al Nil dins d’una cistella de papirus untada amb betum i pega. Quan la filla del faraó va descobrir el xiquet, encarregà a la mare del menut que li’l criara. I “quan va haver crescut, el dugué a la filla del Faraó” (Ex 2:10). Per això Moisès, un infant no acompanyat, deixà la seua pròpia família per anar a viure amb una altra que l’acollí.

Menors no acompanyats

També en el cas del llibre de Daniel, després que Jerusalem va ser assetjada, el rei ordenà a Asfenez que fera vindre (com a menors no acompanyats) d’entre els israelites, uns jóvens sense tara (Dn 1:1-4).

I encara, Josep, fill de Jacob, venut pels seus germans als madianites, va ser portat a l’Egipte (com u nmenor no acompanyat) i venut a Putifar (Gn 37).

Després de la pregària de l’Àngelus del passat 7 de febrer, el papa Francesc va demanar que es crearen “canals humanitaris preferencials” per als menors immigrants que han de deixar el seu país i que viatgen sols, després de constatar la “dramàtica situació” d’aquest grup social especialment vulnerable. El papa, que coneix l’anomenada “ruta balcànica”, denuncià la dramàtica situació “d’aquells que són obligats a deixar els seus països”, entre ells, “jóvens i xiquets que viatgen sols”. Per això el papa demanà que “a aquestes criatures fràgils i indefenses, no els falte mai l’obligada assistència i els canals humanitaris preferencials”.

També el P. Ángel García, fundador dels Missatgers de la Pau, demanà als simpatitzants de Vox, que criminalitzen aquests infants amb falsedats i mentides, que “es posen en les sabates dels altres” perquè arriben a comprendre la situació d’aquests menors no acompanyats.

Cua de persones que els xenòfobs qualifiquen de mantingudes

En contrast amb les paraules del papa Francesc i del P. Ángel, hi ha l’indecent piulada del Sr. Herman Tertsch, que el 6 d’agost de 2019 deia: “És desitjable que li entren mil menes al papa Francesc en els apartaments vaticans i que munten un campament en el jardí dels Iglesias en Galapagar, perquè respecten el proïsme”. Aquesta inhumanitat retrata ben clarament els qui són incapaços de commoure’s pels qui pateixen.

Els polítics xenòfobs valencians, que cada any assisteixen a la Missa d’Infants i a la processó, haurien de deixar d’anar a missa, ja que menyspreant i calumniant els menors no acompanyats, menyspreen Jesús de Natzaret. Els polítics tenen l’obligació d’ajudar (com fra Jofré al segle XV amb els malalts mentals) tots aquells que es troben en situació de precarietat, com els menors no acompanyats. Perquè com deia Càritas de València, “és en les polítiques socials on es veu la preocupació dels governs en el benestar dels ciutadans”.

Persones que reben aliments

Per això m’agradaria que el cardenal Cañizares, hui a la missa d’Infants, entre les 800 “entrades” per participar a la Missa d’Infants, cap ni una fóra per als polítics xenòfobs. I que l’any que ve, a la processó de la Mare de Déu dels menors no acompanyats, l’arquebisbe Cañizares convidara aquests infants a acompanyar la santa imatge i es deixara, per sempre més, l’escàndol que significa que acompanyen la Mare de Déu els militars. I és que la Mare de Déu dels Desemparats, que acull i protegeix els menors no acompanyats, és mare dels oprimits i no dels opressors, ni d’aquells polítics que van a missa i després menyspreen i culpen aquests xiquets que es juguen la vida, deixant el propi país per buscar un futur millor.

Per això, com diu Xabier Pikaza, “els qui prenen el nom de Jesús i no protegeixen els mena, són mentiders i poden acabar essent assassins” (Religión Digital, 26 d’abril de 2021)

Josep Miquel Bausset

- PUBLICITAT -