Hui dia 15 de maig hauria de tindre lloc a Cullera la clausura de l’Any Jubilar que, el gener de 2019, la Santa Seu concedí a aquesta vila de la Ribera Baixa, per commemorar el centenari de la coronació i del patronatge de la Mare de Déu de l’Encarnació i del Castell, que va tindre lloc el 15 de maig de 1919. Però com altres celebracions, també aquesta s’ha hagut de suspendre degut a la pandèmia de la Covid-19.
La patrona de Cullera és anomenada col·loquialment la Mare de Déu del Castell, degut al seu emplaçament a dalt de la muntanyeta que presideix tota la badia i l’últim tram del riu Xúquer, fins a la mar Mediterrània.
La imatge de la Mare de Déu de l’Encarnació o del Castell, i que roman tot l’any a dalt de l’ermita, al costat del castell, és baixada cada any a la ciutat, que l’acull i l’homenatja durant huit dies, fins que de nou la Mare de Déu és pujada al castell.
Entre els actes més entranyables i populars que Cullera celebra cada any en honor de la Mare de Déu del Castell hi ha l’emotiva Nit de l’Aurora, quan els pescadors de Cullera traslladen en processó la imatge de la Mare de Déu des de la parròquia dels Sants Joans fins a la platja de Sant Antoni, on es fa la missa de campanya. Com em va recordar el bisbe Joan Piris, fill de Cullera, eixe dia “solia eixir el sol en el moment d’alçar a Déu”.
A la zona sud de la muntanya de Cullera hi havia diferents fortaleses, ja que fins i tot el “Cantar del Mío Cid” fa referència al castell d’aquesta vila. El 1171 Alfons II atorgà als cavallers de Sant Joan de Jerusalem, el privilegi d’ocupar el castell. I en 1208, el rei Pere II, pare del rei Jaume I el Conqueridor, ho ratificà. Més tard, com m’ha recordat el bisbe Joan, Jaume I, el 1240, d’acord amb el Mestre de Sant Joan de l’Hospital, va realitzar la partició del Castell entre l’Orde i la Corona. L’ermita, d’estil gòtic, on ja en aquells anys la Mare de Déu rebia culte, tenia l’estructura d’un angle recte amb dues naus, assignades, una al braç civil i l’altra al religiós, amb l’altar de la Mare de Déu al vèrtex. També hi ha constància de diferents testaments en els quals figuren registrades les ofertes i almoines dels fidels per al culte de la Mare de Déu del Castell.
La imatge de la Mare de Déu del Castell o de l’Encarnació és una imatge d’alabastre policromat, del segle XIV, i per tant d’estil gòtic, i té una alçada de 38 centímetres. L’Infant Jesús sosté al seu si un osset, símbol cristològic primitiu, segons m’ha dit el bisbe Joan Piris.
Anomenada col·loquialment la “Moreneta”, aquesta imatge té el seu origen, segons la tradició, en un pastor d’Utiel, que mentre estava amb el seu ramat al barranc de l’ermita de Santa Marta, escoltà un soroll procedent d’una penya coberta de matolls, a prop de l’ermita. Quan el pastor s’acostà al lloc on havia sentit aquell soroll, trobà dues imatges de la Mare de Déu, a una de les quals li faltava un braç. El pastor donà aquesta imatge mutilada a la parròquia de Cullera, i s’emportà a Utiel la que estava completa. En obrir-se al culte els dos temples que custodiaven les dues imatges, s’adonaren que havien canviat de poble: la que li faltava el braç i que havia estat a Cullera, aparegué a Utiel, i la que estava en aquesta vila, la trobaren a Cullera. Posteriorment el rei Jaume I manà que la imatge que estava a la parròquia de Cullera, fóra traslladada al castell.
La Mare de Déu ens és far i guia en el nostre camí cap al Crist, i la seua santedat ens acompanya en el camí de la fe. Com va dir el papa Pau VI, “La santedat exemplar de Maria resplendeix com a model de virtuts per a tota la comunitat dels elegits” per la seua “fe, l’obediència generosa, la humilitat sincera, la caritat sol·lícita, la fortalesa d’esperit i la confiança en Déu”. Per això, amb Sant Germà de Constantinoble, proclamem Maria com a “Jardí de Déu, muntanya de Déu, tron sagrat, temple diví, plena de gràcia, més santa que els sants, coloma que ens portes el fruit de l’olivera i anuncies el port de salvació, mare puríssima, digna de tot honor i tota lloança”.
Hui Cullera s’hauria hagut de vestir de festa (si no haguera segut per la Covid-19) per clausurar l’Any Jubilar que commemora el centenari de la coronació de la Mare de Déu de l’Encarnació i del Castell, que va ser coronada pel cardenal valencià Enric Reig i Casanova el 15 de maig de 1919, hui fa 100 anys.
El títol de Mare de Déu que els valencianoparlants donem a Santa Maria, ressalta la maternitat divina de la Mare de Jesús. I per això ens adrecem a la Mare de Déu dels Desemparats com a patrona de València, la de Vallivana a Picassent i Morella, la del Remei a Alacant, la de l’Oreto a l’Alcúdia, la de la Misericòrdia a Borriana, la del Lluch a Alzira o la de la Soledat a Nules. En tots els casos, els valencianoparlants sempre utilitzem l’expressió, “Mare”, a diferència dels castellanoparlants que sempre s’adrecen a Maria, com la “Virgen”. Amb tot, veig que últimament estem perdent aquest nom tan bonic de “Mare de Déu”, que alguns canvien pel de “Verge”, que no és sinó una traducció de la “Virgen” que utilitzen els castellanoparlants. No és que una paraula siga millor que l’altra, però sí que és veritat que no podem perdre l’expressió tan bonica de Mare de Déu, per adreçar-nos a Santa Maria. De fet la paraula “Mare” destaca la maternitat de Maria, mentre que la paraula “Virgen”, subratlla la seua virginitat.
Per això m’agradaria que continuàrem utilitzant l’expressió “Mare” en compte de “Verge”, i que per tant, no diguérem, la Verge de la Salut o la de Loreto, quan parlem de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí o de la de Loreto de Mutxamel o d’Ador. Ni tampoc la plaça de la “Verge” dels Desemparats, com se sent sovint, sinó la plaça de la Mare de Déu dels Desemparats. Ni tampoc la Verge del Castell, per denominar la patrona de Cullera, la Mare de Déu del Castell.
Que la Mare de Déu del Castell console i done la salut als malalts, siga la benedicció del personal sanitari, l’esperança dels qui no tenen treball, la pau als cors atribolats, coratge als preveres, diaques i catequistes i l’alegria per als qui estan entristits o desil·lusionats. Que la Mare de Déu del Castell ens ajude també a canviar el rumb de la nostra vida per protegir el planeta i fer possible un món més sostenible i més fratern.
