Hui 18 de desembre l’Església celebra la festa de la Mare de Déu de l’Expectació. Com el poble d’Israel, també Maria esperava amb anhel el Messies, l’Ungit de Déu, que portaria l’alliberament al poble. Així estava profetitzat i per això, així ho esperaven i ho desitjaven, d’una manera expectant, els patriarques, els profetes, els reis i els justos, que anhelaven la vinguda del Fill de Déu. De la mateixa manera ho esperava Maria, la jove de Natzaret a qui l’àngel Gabriel li va anunciar que seria la mare del Messies. Cal recordar a més, que a l’inici de l’Evangeli segons Sant Lluc, aquest evangelista ens fa conèixer l’actitud del poble, que “estava en expectació” (Lc 3:15) en l’espera de la vinguda del Messies.
Durant l’Advent la litúrgia, que ens prepara per al naixement de Jesús, ens fa desitjar l’arribada del Messies, ja que com a hereus de la promesa sabem que el Fill de Déu, la Paraula del Pare, s’ha encarnat en el si de Maria. Ella, la Mare de Déu, és l’hereva de les promeses i de l’Aliança. I és per ella que ens arriba Jesús de Natzaret, l’Emmanuel, el Déu-amb-nosaltres.
En aquesta espera de l’Advent, hui, 18 de desembre, una setmana abans del Nadal, la litúrgia ens fa celebrar la festa de l’Expectació del Part, una advocació que té el seu origen en els Pares del X Concili de Toledo, el 656. La festa de l’Expectació del Part és com un ressò de l’Anunciació de l’arcàngel Gabriel a Maria. I com que normalment la data del 25 de març cau en ple temps de Quaresma, els pares del Concili de Toledo van voler instituir aquesta festa en honor de la Mare de Déu, en els últims dies de l’Advent.
En el decret conciliar dels Pares del Concili de Toledo s’al·ludeix a la celebració d’aquesta festa, que se celebrava en “moltes altres Esglésies”. A Espanya era una de les festes més solemnes, l’anomenada “dia de Santa Maria”, fins al punt que sabem que des de Toledo passà a celebrar-se a altres esglésies.
A més del Pares del Concili de Toledo que instituïren aquesta festa, en especial del bisbe d’aquella seu, Eugeni III, també va intervindre en l’expansió del “dia de Santa Maria”, Sant Ildefons. No cal dir que la festa de l’Expectació del Part tenia en els antics breviaris i missals, uns textos propis del dia.
Aquesta festa, anomenada també de la Mare de Déu de la O, pel fet que ahir dia 17 van començar les antífones anomenades de la O, ens recorda l’anhel de Maria en la seua espera, com a mare i com a jueva, del tant desitjat Messies. Així ho expressava el P. Giry, quan escrivia: “Si tots els sants de l’Antic Testament desitjaren ardentment la vinguda del Messies, ¿quins no serien els desigs d’aquella que va ser escollida per a ser la seua mare?”.
En Maria, en el seu embaràs i en el seu part, es van acomplir les esperances d’Israel. Per això els cristians, units a ella en aquest temps d’Advent, desitgem també l’arribada de l’Emmanuel. Per als deixebles de Jesús, Maria ens és model per la seua actitud d’espera confiada i d’esperança fidel.
En aquest temps d’Advent, l’Esglesia aclama i venera la Mare de Déu amb el cant de l’Alma Redemptoris mater, que en la versió de l’Oracional Valencià, diu així:
“Mare santa del Redemptor,/ porta del cel sempre oberta,/ estrela del mar,/ socorreu el poble caigut,/ que vol alçar-se de les seus culpes,/ Vós que rebéreu la salutació de Gabriel,/ i, Verge sempre,/ infantàreu el vostre Creador,/ per un miracle que tota la naturalesa admira,/ tingueu pietat de nosaltres”.
Que la Mare de Déu, en l’advocació de l’Expectació al Part o Santa Maria de la O, siga la benedicció de totes les dones que estan esperant un fill. I que els cristians arribem a descobrir en Santa Maria l’exemple i el model en el seguiment del Senyor, ja que ella va ser la dona creient i evangelitzadora que acollí el Messies en el seu si.
